El tema de esta tesis de Antropología Cultural es la identidad Joola en Oussouye (Casamance), ciudad primicial del reino Bubajum Áai. Ha sido elaborada desde un punto de vista culturalista e interaccionista, después de dos años de observación participante. El autor analiza la importancia de diferentes temas relacionados con la identidad Joola: la historia local, las estructuras de parentesco, la tradición Joola, la religión Joola (awaseena), la religión católica, la educación y moderna escuela local y los conceptos de local y extranjero hoy día en la sociedad Joola.

La tesi tracta sobre la identitat ètnica dels joola a l'actualitat. L'estudi, que es basa en un enfoc tant culturalista com interaccionista de les teories de l'etnicitat, se centra especialment en els joola húluf de la localitat d'Oussouye residents als sis barris tradicionals (Kahlelam, Batajaken, Bataefos, Etaama, Súlek i Jiwant), on viuen unes 3.000 persones. Tot i això també apareixen nombroses referències a la resta de pobles de la regió del Húluf i del regne del Bubajum áai. Oussouye és, per a l'administració senegalesa, la capital del Departament d'Oussouye a la regió de Ziguinchor. Per als joola de la zona, Oussouye també és la capital del Bubajum áai, un regne que viu un interessant procés de reactivació del govern tradicional des de la proclamació del seu rei Sibilumbay (o Sibiloumbaye), l'any 2000.

L'estudi, que es va dur a terme fent quasi dos anys de treball de camp a Oussouye amb diferents estades entre gener de 2000 i octubre 2004, aborda les diferentes categories que, des del punt de vista local, tenen relació amb la identitat ètnica joola avui en dia, tenint en compte que, quan es va fer el treball de camp, la regió vivia encara sota els efectes del conflicte que, des de 1982, enfrontava els independentistes del Mouvement des Forces Démocratiques de Casamance (MFDC) i el govern de Senegal.

La tesi aborda la temàtica identitària des d'un punt de vista diferencialista i culturalista, sense oblidar, però, els enfocs interaccionistes. L'autor descarta les aproximacions mobilitzacionistes i deconstructivistes per entendre els processos etnicitaris a Casamance. Després de fer un breu repàs a la història de la subregió, la tesi mostra les diverses temàtiques vinculades a la identitat joola actual des del punt de vista local: l'estreta relació entre identitat i parentiu, la importància dels costums en les definicions de la "joolaitat" a la localitat d'Oussouye, les diferències existents entre els joola practicants de la religió tradicional awaseena i els joola catòlics (i en molt menor mesura els joola musulmans del poble), les contradiccions entre els models educatius local i escolar pel què fa a la identitat ètnica i a la identitat estatal, i els conceptes d'autoctonia i estrangeria - fent especial referència a la dialèctica entre identitat ètnica joola, identitat regional casamancesa i identitat estatal senegalesa. La tesi també explica quina ha estat la posició de l'actual govern tradicional reial per a la resolució del conflicte que viu la regió i els seus esforços reeixits, de moment- per pacificar la subregió del húluf i del reialme del Bubajum áai.