El món dels infants en edat pre-escolar i la seva interrelació com a grup han estat objecte de pocs estudis. Destaca l'obra del sociòleg nord-americà William A. Corsaro, que des de fa més de 30 anys duu a terme d'observació en diferents escoles dels Estats Units i a Itàlia.

L'objectiu principal d'aquesta tesina era realitzar un aprofundiment en les teories d'aquest sociòleg i confrontar-les amb les dades extretes durant el meu treball de camp realitzat en el parvulari públic de El Papiol a l'àrea metropolitana de Barcelona. El treball de camp es va desenvolupar entre febrer de 2006 i juny de 2007 i va consistir en introduir-me entre els infants a l'hora del joc lliure amb la técnica de l'observació-participant. Vaig poder comprovar com gran part de les teories d'en Corsaro es reproduïen en aquest parvulari, tot i que amb variacions força remarcables.

El joc és la base per la interacció entre els infants, i la delimitació de l'accés al joc reflecteix la voluntat de protegir aquestes relacions inestables, les quals amb el temps es van consolidant i solidificant. Els infants són conscients que l'amistat és un bé preuat que comporta sacrificis, com l'haver de compartir, però que, a la vegada, atorga seguretat i estabilitat tant personal com dins de petits grups.

Els jocs espontanis són els que tenen més èxit entre els infants de pre-escolar. I dins d'aquesta tipologia, a part de les categories ja descrites per Corsaro de jocs socio-dramàtics, a través dels quals els infants representen experiències de la realitat quotidiana, i de jocs de fantasia, amb els que els infants posen en escena la seva gran capacitat inventiva, hi afegeixo la categoria "sorra fina",en que l'us de la sorra serveix com a base per jocs i interaccions molt diverses.

Les estratègies per evitar determinades normes, com ara la d'haver de recollir, o aconseguir satisfer determinades voluntats són variades, i la verbalització d'algunes de les estratègies per part dels infants demostra que es realitzen conscientment i, a vegades, col.lectivament.

Corsaro ha dedicat especial atenció a determinar les diferències importants entre infants de diferents grups socio-economics i/o culturals, comparant especialment nord-americans blancs, afro-americans i italians. I és en les qüestions que feia referència a les discussions i a la resolució dels conflictes, on sorgeixen més diferències entre aquests grups culturals. És en aquest punt en el que he trobat moltes similituds entre els infants catalans que he observat i els italians, probablement conseqüència de la proximitat tant geogràfica com cultural, tant per la freqüència en la que establien converses, com per la voluntat de solucionar sols les diferencies que sorgien dins del grup.

Com ja apunta Corsaro amb el concepte de "kids peer culture", veig com la interacció entre iguals introdueix paulatinament els infants al món adult, fet imprescindible per una correcta socialització. Sembla, doncs, que es podria sostenir que la voluntat d'autocontrol dels infants així com la voluntat de comprendre la cultura dels adults donen origen a la cultura dels infants, la qual pren sentit en el moment en que es comparteixen coneixements i habilitats per garantir o facilitar aquestes voluntats.