La tesi pren com a punt de partida la premissa de que per conèixer i comprendre millor un fenomen tant complex i polièdric com és el nacionalisme, és necessària una aproximació històrica, comparativa i interdisciplinària, integrant les diferents ciències socials que l'han estudiat. I que entre elles hi ocupa un lloc l'antropologia social. L'objectiu que guia la tesi, doncs, és mostrar en què s'ha concretat exactament la participació de l'antropologia social en el procés de construcció teòrica al voltant del nacionalisme, analitzant en profunditat els autors i teories que des de l'antropologia s'han elaborat per explicar el nacionalisme, alhora que analitza el valor d'aquesta aportació per a una millor comprensió del fenomen estudiat. La recerca efectuada demostra com, efectivament, la disciplina antropològica ha tingut, té i pot tenir un rol imprescindible en l'anàlisi del nacionalisme, no sempre prou reconegut ni reivindicat tant des de dins com des de fora de la disciplina.

La tesi està dividida en dues parts i consta de 10 capítols, la bibliografia i un annex final. Després d'un capítol dedicat als problemes teòrics, metodològics i ètics que implica l'anàlisi del nacionalisme, en la primera part s'efectua un repàs exhaustiu a l'evolució dels estudis del nacionalisme i els principals paradigmes explicatius que des de les ciències socials s'han construït per abordar-lo. Es distingeix entre les aproximacions efectuades pels "precursors" en els anys anteriors al 1960 i la veritable aproximació teòrica al fenomen nacionalista que s'inicià a partir d'aquesta data. L'originalitat d'aquesta part és que la revisió del corpus teòric sobre el nacionalisme s'efectua per primera vegada des de la perspectiva específica de l'antropologia. Aquesta mirada específica mostra com les teories del nacionalisme tendeixen cada vegada més a incorporar el tema de l'etnicitat i els grups ètnics com a factor explicatiu del nacionalisme. Però paradoxalment, aquesta aproximació a la importància de les identitats de grups ha estat feta per part de disciplines que desconeixen o no apliquen el corpus teòric que sobre el tema s'ha desenvolupat des de l'antropologia, mostrant importants limitacions en les seves propostes explicatives precisament per una mala aproximació al fenomen ètnic. Aquesta primera part de la tesi conclou confirmant l'important paper que la disciplina té en millorar la comprensió del nacionalisme a través del seu coneixement sobre l'etnicitat i el funcionament de les identitats de grup.

La segona part de la tesi aporta el gruix principal i més innovador, efectuant una anàlisi exhaustiva de les teories del nacionalisme produïdes específicament des de l'antropologia social. La recerca mostra que, malgrat la tardança de l'aparició de l'antropologia política com a camp d'estudi propi dins la disciplina, l'estudi antropològic del nacionalisme no es desvia del marc cronològic general. També trobem uns "precedents", com Mauss, Van Gennep, Malinowski i els estudis sobre el "caràcter nacional" de l'escola de Cultura i Personalitat, que representen les primeres reflexions antropològiques al voltant de la nació, la nacionalitat i el nacionalisme. I a partir dels anys seixanta la disciplina participa del debat científic sobre el nacionalisme a través de l'obra d'Ernest Gellner i Clifford Geertz. Des de posicions teòriques i epistemològiques força oposades (i amb un impacte força diferent en els estudis del nacionalisme), han estat erigits en els representants principals de dos paradigmes oposats d'anàlisi del fenomen. La tesi analitza en profunditat les seves propostes al voltant del nacionalisme. I acaba amb l'aportació antropològica posterior als anys noranta, amb la participació de figures com L. Dumont i J.R. Llobera, i la multiplicació de mirades crítiques com la dels postmoderns, el feminisme i el debat postcolonial.

La tesi acaba amb unes conclusions que fan un balanç final de tot el què s'ha presentat, ofereixen un debat sobre la relació històrica entre el discurs nacionalista i l'antropològic a través del concepte de cultura, i presenten una proposta de marc teòric d'anàlisi del nacionalisme.