Resum

Es pretén investigar si el consum crònic de dosis tòxiques d'alcohol altera els aprenentatges que impliquen una inhibició de la conducta, o la capacitat de posar fre i aturar determinades conductes errònies. S'aplica un model d'alcoholisme animal basat en el consum voluntari i oral d'alcohol. Per a obtenir nivells de consum significatius en els animals experimentals s'associa la ingesta d'una dissolució alcohòlica endolcida (10% etanol v/v, 3% glucosa p/v) a la ingesta diària de menjar, amb privació d'aliment (80% pes corporal) per augmentar les propietats gratificants de la droga. A més, l'accés a l'alcohol està limitat a 1 hora/dia per concentrar la seva ingesta i obtenir pics d'alcohol en sang significatius i per tant nivells tòxics. La voluntarietat del consum s'assegura mantenint sempre una ampolla amb aigua disponible per l'animal durant l'hora diària en que se li ofereix la dissolució alcohòlica. En aquesta situació experimental es realitzen determinades proves d'aprenentatge instrumental apetitiu en gàbia d'Skinner: adquisició de la resposta de prémer la palanca (1 sessió de 50 min), condicionament de reforçament continu (CRF, 4 sessions de 30 min), extinció de la resposta (2 sessions de 30 min) , discriminació successiva (10 sessions de 30 min de mitjana) i prova de dos estímuls (2 sessions de 30 min.). Els resultats obtinguts mostren que els animals que consumeixen crònicament alcohol en dosis tòxiques diàries presenten un deteriorament en l'execució dels aprenentatges que impliquen inhibició de la resposta incorrecta, com és el cas de la discriminació i de la prova dels dos estímuls. Durant la discriminació l'animal ha d'aprendre a emetre la resposta davant de l'estímul positiu (llum encès+to apagat) que anirà seguida del reforçament, i d'inhibir la resposta davant l'estímul negatiu (llum apagat+to encès), ja que no va seguida pel reforçament. En el cas de la prova de dos estímuls es realitza una extinció però amb els dos estímuls de la discriminació prèvia presents (llum encès+to encès), i per tant indica el grau de control d'estímuls que s'ha adquirit durant la discriminació prèvia. En canvi, els aprenentatges simples d'associació entre estímuls, com l'adquisició o l'extinció van ser afavorits pel consum d'alcohol. Aquest efecte es relaciona amb els efectes ansiolítics d'aquesta substància. S'ha demostrat experimentalment que les drogues que presenten perfil ansiolític, com l'alcohol, faciliten l'extinció, ja que disminueixen la frustració associada al no reforçament. El deteriorament de l'aprenentatge inhibitori produït pel consum crònic d'alcohol es relaciona amb l'hipofrontalisme que pateixen els humans alcohòlics, encara que a la rata les estructures cerebrals implicades a la inhibició conductual i per tant afectades per l'alcohol semblen ser les vies que connecten el septum amb la formació hipocampal. Es proposa que la manca d'inhibició que provoca el consum crònic d'alcohol podria estar a la base de la manca de control sobre l'autoadministració que presenten els individus alcohòlics i que els porta al punt de no retorn, criteri clau d'addicció segons el manual de diagnòstic DSM-IV, juntament amb la motivació extrema per aconseguir la droga i la conducta autodestructiva.

La difusió d'aquesta tesi per mitjà del servei TDX ha estat autoritzada pels titulars dels drets de propietat intel.lectual únicament per a usos privats emmarcats en activitats d'investigació i docència. No s'autoritza la seva reproducció amb finalitats de lucre ni la seva difusió i posada a disposició des d'un lloc aliè al servei TDX. No s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing).

Aquesta reserva de drets afecta tant al resum de presentació de la tesi com als seus continguts. En la utilització o cita de parts de la tesi és obligat indicar el nom de la persona autora.