Resum

Aquesta tesi consisteix en l'anàlisi del procés que segueix la política lingüística en l'ensenyament obligatori feta per les autoritats autonòmiques catalanes, des de la seva formulació, passant per la implementació, fins a l'avaluació dels resultats obtinguts després d'estar essent aplicada durant quinze anys. Dels models lingüístico-escolars possibles en el marc constitucional espanyol, el govern de la Generalitat ha optat per aquell que li ha possibilitat maximitzar la presència del català a l'escola com a llengua docent, amb uns impactes determinats en la societat catalana. Després de l'anàlisi d'algunes enquestes postelectorals (1984, 1988, 1992 i 1995) es pot afirmar que CiU ha aconseguit modular alguns dels elements bàsics que configuren la cultura política dels catalans: a través de revaloritzar a l'escola el paper de la llengua catalana en el si de la societat, el sentiment de pertinença a Catalunya s'ha reforçat. Es pot sostenir que la política lingüística ha tingut un èxit considerable: els nacionalistes catalans de CiU han aconseguit, amb la seva política feta i sense generar massa conflicte, no només augmentar el coneixement del català, sinó també les seves bases electorals.

La difusió d'aquesta tesi per mitjà del servei TDX ha estat autoritzada pels titulars dels drets de propietat intel.lectual únicament per a usos privats emmarcats en activitats d'investigació i docència. No s'autoritza la seva reproducció amb finalitats de lucre ni la seva difusió i posada a disposició des d'un lloc aliè al servei TDX. No s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing).

Aquesta reserva de drets afecta tant al resum de presentació de la tesi com als seus continguts. En la utilització o cita de parts de la tesi és obligat indicar el nom de la persona autora.