Resum

Durant molts anys la citogenètica ha estat l'únic mètode disponible per a analitzar els canvis genètics en els tumors. Malgrat això, els estudis cariotípics estan sovint obstaculitzats per problemes tècnics i metodològics. L'any 1992 es va descriure una nova estratègia, que es coneix com hibridació genòmica comparada (CGH), i que identifica en un sol experiment aquelles regions que s'hagin amplificat (indicadores d'oncogens), així com regions delecionades (indicadores de gens supressors de tumors). En aquesta tesi s'han estudiat 37 mostres de tumors de la família Ewing (ET), vuit xenografts de tumors pancreàtics i set metàstasis de tumors pancreàtics originades en els ratolins. En totes les mostres s'ha aplicat la CGH. En els ET s'han detectat guanys recurrents del braç llarg del cromosoma 1 (mínima regió comuna 1q21-q22), i guanys dels cromosomes 8 i 12, així com guany de 7q i 6p2,1-pter i pèrdua de 16q. Aquestes regions podrien contenir gens importants en el desenvolupament i/o progressió dels ET. Mitjançant Southern blot s'ha detectat l'amplificació de dos gens, FLG i SPRR 3, localitzats a 1q21. A més, mitjançant una anàlisi estadística s'ha observat que els guanys de 6p estaven associats a un pitjor pronòstic. També s'ha desenvolupat una nova estratègia, la CGH amb mescles de DNAs de diferents mostres del mateix tipus tumoral. Aquesta tècnica permet detectar en un únic experiment les alteracions presents a la majoria de les mostres. En el present estudi s'ha demostrat l'eficàcia d'aquest mètode amb nombroses mostres (14-28) de sis tipus tumorals diferents, que prèviament s'havien estudiat individualment. En els tumors pancreàtics s'han detectat guanys en els cromosomes 8 (8q24),15 (15q25-q26),16, 20q i 19q, i pèrdues en els cromosomes 18 (18q21), 6 (6q21 i 6q24-qter), 13 (13q21) i 10 (10q 14-pter), en ordre decreixent de freqüència. Els estudis de pèrdues al·lèliques a 10p14-pter no han permès una delimitació més exacta de la regió afectada, ja que tots els casos amb pèrdua per CGH han mostrat pèrdues al·lèliques per a tots els loci informatius. Les regions cromosòmiques 8q24 i 15q25-qter s'han estudiat amb més detall per hibridació in situ fluorescent i Southern blot. L'estudi dels oncogens MYC a 8q24 i FES i IGF1R a 15q25-qter ha mostrat, en general, un baix nivell d'amplificació. Podria ésser que solament unes poques còpies extra d'aquests gens fossin suficients per a tenir efectes en la tumorogènesi pancreàtica o bé que fossin altres gens localitzats en aquestes regions els que realment estarien amplificats i els quals jugarien un paper important en la carcinogènesi pancreàtica. D'altra banda, s'ha observat una forta relació clonal entre les metàstasis estudiades i els tumors originaris implantats en els ratolins. Totes les metàstasis tenien les mateixes alteracions que els implants i, a més, noves alteracions que podrien contenir gens relacionats amb la progressió metastàtica del carcinoma de pàncreas. La majoria d'aquestes alteracions addicionals ja estaven presents en els subclons de l'implant, però no en proporció suficient com per a ser detectades per CGH.

La difusió d'aquesta tesi per mitjà del servei TDX ha estat autoritzada pels titulars dels drets de propietat intel.lectual únicament per a usos privats emmarcats en activitats d'investigació i docència. No s'autoritza la seva reproducció amb finalitats de lucre ni la seva difusió i posada a disposició des d'un lloc aliè al servei TDX. No s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing).

Aquesta reserva de drets afecta tant al resum de presentació de la tesi com als seus continguts. En la utilització o cita de parts de la tesi és obligat indicar el nom de la persona autora.