Els ritus de pas a la República Democràtica Alemanya

Els ritus de pas a la República Democràtica Alemanya

Veure els fitxers associats amb aquesta Tesi

AutorFernández Prat, Marta
Adreça de correu electrònic clandesol@bsab.com
URLhttp://www.tdx.cat/TDX-0528103-202405
TítolEls ritus de pas a la República Democràtica Alemanya
Llengua Català
UniversitatUAB
Departament/Institut434 - DEPARTAMENT DE SOCIOLOGIA
Àrea de coneixement Ciències Socials
Matèries
  • 316 - Sociologia. Comunicació
  • Dipòsit legal/ISBN B.4.620-2003/84-688-1040-1
    Direcció de la tesi
  • Estruch Gibert, Joan. Director de la Tesi
  • Paraules clau
  • Pas
  • RDA
  • Ritus
  • Data de defensa27-09-2002

    Resum

    La present investigació fa una anàlisi, fonamentalment descriptiva, de la forma com el govern de la República Democràtica Alemanya (RDA) va introduir i estendre quatre rituals comunistes: la Namensweihe (acollida d’un nadó a la societat), la Jugendweihe (“ritual d’iniciació” de la joventut envers la comunitat del socialisme real existent), el casament (unió davant la societat de dues persones a fi de configurar una nova família –cèl·lula bàsica de la societat) i les exèquies (comiat, per defunció, d’una persona de la comunitat).

    Es mostra com la presència d’aquests rituals comunistes implica, més o menys explícitament segons el moment històric, una confrontació amb la institució que fins aquell moment havia monopolitzat els corresponents rituals i, consegüentment, la visió del món que calia tenir, compartir i transmetre. L’Estat de la RDA, s’ajuda dels rituals, per introduir als seus ciutadans tot un nou sistema político-econòmico-social, és a dir, una cosmovisió. Per aconseguir-ho, el Partit havia de realitzar dues tasques: d’una banda, deslegitimar qualsevol altra cosmovisió i, en conseqüència, qualsevol altra institució que es presentés com a dotadora de sentit. D’altra banda, havia de buscar els propis mecanismes de legitimació tenint en compte que, com més acceptat i interioritzat és un sistema de valors i la institució que els sosté, menys necessitat té aquesta d’usar el poder de la força física coercitiva.

    La tesi dedica més atenció a un dels quatre rituals, concretament el de la Jugendweihe, perquè fou aquell que més esforços va costar al Règim, el que més rius de tinta havia fet córrer i el que, no sense motius, més resistència havia desencadenat en algunes capes de la població. La Jugendweihe implicava una elevada dosi d’adoctrinament dirigit a uns ciutadans de tendra edat i que, per tant, eren més receptius a qualsevol sistema d’idees i valors que se’ls fes arribar. Era un ritual, a més, que no durava un dia, sinó tot un curs acadèmic. Les sessions de preparació d’aquest no només anaven destinades a exposar el funcionament de la cerimònia i el “nou estatus” moral i legal que adquiria l’individu al dia de la celebració, sinó també a adoctrinar als joves en la Weltanschauung del marxisme-leninisme passat pel sedàs del SED (Partit Únic).

    --------------------------------------------------

    This is basically a piece of descriptive research on how the German

    Democratic Republic (GDR) Regim, introduced and spread four communist

    rituals: the Namensweihe (the welcoming of a baby to society), the

    Jugendweihe (the union of two people before the society in order to

    start a new family -basic cell of the society) and the funeral rites

    (the farewell -passing away- of somebody of the community).

    The present research shows how the presence of those communist rituals

    imply -depending on the historical events- a confrontation with the

    institution which, so far, had monopolized (until the birth of the GDR)

    the rituals and, consequently, the vision of the world that everybody

    had to have, share and transmit. The State used these rituals to

    introduce their citizens to a completely new political, economical and

    social system, also a cosmovision. In order to attain it, the Socialist

    Party had to perform different missions: on the one hand , they had to

    desligitimize any other cosmovision, that is, any other institution that

    could pretend to have the real or the only sense of life. On the other

    hand, it had to look for its own legitimate mechanisms. As far as this

    latter idea is concerned, the Party could not ignore that the more

    accepted and assumed a system of values and an institution is, the less

    need does this institution have to use the power of coercitive force.

    Documents ADVERTIMENT. La consulta d’aquesta tesi queda condicionada a l’acceptació de les següents condicions d'ús.

    La difusió d’aquesta tesi per mitjà del servei TDX ha estat autoritzada pels titulars dels drets de propietat intel.lectual únicament per a usos privats emmarcats en activitats d’investigació i docència. No s’autoritza la seva reproducció amb finalitats de lucre ni la seva difusió i posada a disposició des d’un lloc aliè al servei TDX. No s’autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing).

    Aquesta reserva de drets afecta tant al resum de presentació de la tesi com als seus continguts. En la utilització o cita de parts de la tesi és obligat indicar el nom de la persona autora.

  • mfp1de3.pdf
  • mfp2de3.pdf
  • mfp3de3.pdf
  • NOVA CERCA
    Organization:UAB Author:Fernández,Prat,Marta URN:http://www.tdx.cat/TDX-0528103-202405 Title:Els ritus de pas a la República Democràtica Alemanya Department:434 - DEPARTAMENT DE SOCIOLOGIA Subject:CDU316 Advisor:Estruch Gibert, Joan. Director de la Tesi Keywords:Pas Keywords:RDA Keywords:Ritus DefenseDate:27-09-2002