La tesi doctoral s'emmarca dins el marc teòric dels estudis de Ciència, Tecnologia i Societat, concretament en els Estudis de Controvèrsies Científiques. L'autor aporta un model d'anàlisi de les controvèrsies que abarca la identificació, la dinàmica i la clausura de les controvèrsies, tot contribuint a establir els paral·lelismes entre la dinàmica evolutiva de la macrociència i la microciència. El disseny d'un marc d'anàlisi holístic requereix per part de l'autor la inclusió en el model filosòfic de les àrees de la ciència industrial, els medis de comunicació i la societat civil. Els canvis estructurals esdevinguts en les principals nacions mundials durant finals del segle XIX i la totalitat del segle XX, han menat a la era de la informació i a una modificació radical en la dinàmica científica, que el present model recull. L'existència de diversos agents i tipus de controvèrsies, delimitables a partir del model proposat, justifica la idea de camps de controvèrsies, en el que trobaríem diversos tipus de controvèrsies situades en nivells socials, temporals i epistèmics diferents.
L'autor il·lustra el model teòric a partir d'un estudi de cas històric, el de la sacarina, el primer edulcorant de síntesi no nutritiu que es trobà envoltat de la polèmica des del seu descubriment, l'any 1878, fins el desembre de 2000. El cas abarca un lapse temporal suficientment extens per tal que l'estudi permeti observar la necessitat de la inclusió d'aquests nous agents en el model d'anàlisi teòric. A més de realitzar un anàlisi epistemològic respecte la dinàmica de les controvèrsies científiques, l'autor dedica dos capítols a l'anàlisi intern de la metodologia científica emprada en l'intent de clausura de la controvèrsia sobre les suposades propietats tòxiques de la sacarina. La tesi doctoral inclou annexos que contemplen la percepció de la controvèrsia dins la premsa, la literatura, l'humor o Internet.
L'autor manifesta la necessitat de comprendre la dinàmica científica a partir dels moments de crisi, les controvèrsies en el cas de la microdinàmica, i de la utilitat del concepte de camps de controvèrsies. Indica també la idea del caràcter obert i revisable dels models teòrics d'anàlisi de la ciència, i de la natura dinàmica dels processos científics.
---------------------------------------------------
The present Thesis belongs to the Science, Technology and Society Studies and, more to the point end of to the Scientific Controversies Studies. The author introduces a controversy analysis model that analizes the controversies identification, dynamics and closure, and contributes to show the parallelism between the dynamic evolution of macro- and microscience. The design of an holistic analysis frame involves the inclusion, inside the philosophical model, of industrial science, mass media and civil society. Structural changes appeared through the main developed countries from the XIXth Century and the full XXth Century have led to the Information Era and to a radical transformation of the scientific dynamic, both aspects analyzed by the present model. The existence of several kinds of controversies and agents involved, easily outlined by means of the proposed model, justifies the idea of controversy fields, in which we could find several kind of controversies with different social, temporal and epistemic levels.
The author illustrates this theoretical model using the saccharin historic case study. Saccharin was the first synthetic non-nutritive sweetener, and founded itself involved from the years of its discovery, 1878, until the 2000's end. The case spans for an extremely large period, which allows the necessity to include new agents inside the theoric model. The author developes an epistemological study on scientific controversies dynamic as well as the true scientific techniques used by scientists through the saccharin toxicological controversies. Two whole chapters, one devoted to the historical case study, and several Annexes also included show the controversies perception about saccharin on journals, literature, cartoonists and the Internet.
Finally, the author remarks the necessity to understand the scientific dynamics in the polemical periods, controversies at the microscience level, and insists on the utility of the 'controversies field' concept. He also remarks the necessity to undertand philosophical models of scientific dynamics as open and checkable processes, and to recognize the dynamical nature of scientific processes.
