La tesi planteja tres objectius generals. En primer lloc, pretén contribuir a l'ordenació del marc conceptual entorn a l'aprenentatge entre iguals i, concretament a l'ús instruccional de la tutoria entre iguals. La capacitat de mediació que la concepció constructivista de l'ensenyament i l'aprenentatge atorga a les interaccions entre alumnes i el reconeixement de l'ús instructiu d'aquestes interaccions, com a potents estratègies per a un ensenyament comprensiu i de qualitat, fan necessari avançar en la disposició de marcs explicatius, avalats empíricament, sobre l'aprenentatge entre iguals.
En segon lloc, la tesi pretén crear una situació d'aula basada en la tutoria entre iguals, modalitat d'aprenentatge cooperatiu on els alumnes, en parelles i amb una relació asimètrica (rols de tutor i tutorat), assoleixen un objectiu comú a través d'un marc de relació exteriorment planificat. Aquesta proposta pràctica transforma les diferències naturals de nivell de competència que presenten els alumnes en capacitat de mediació entre iguals, mostra com la diversitat és un valor educatiu i permet la creació de la situació que s'investigarà en un context escolar ecològic.
En tercer lloc, la tesi presenta una investigació que pretén constatar la influència de la tutoria entre iguals –de rol fix i de rol recíproc- en alguns factors cognitius i relacionals: competència lingüística, autoestima, autoconcepte escriptor, satisfacció i representacions mútues. Per fer-ho es combinen dos estudis amb metodologies complementàries: un estudi quasiexperimental i un estudi microgenètic que intenta aportar, a través de l'anàlisi de la interactivitat al si de les parelles d'alumnes, possibles explicacions a aquests efectes. Justament, aquesta atenció al procés, a través de l'anàlisi de la interacció i l'activitat conjunta, situa la recerca que presentem en el que s'anomena segona generació d'investigacions sobre aprenentatge cooperatiu, interessades a comprendre els mecanismes d'influència educativa i els processos específics que es generen en el transcurs de les interaccions cooperatives i que poden ajudar a entendre els resultats d'aquesta estratègia instructiva.
––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––
This thesis has three broad objectives. First, it aims to contribute to the organisation of the conceptual framework surrounding the process of peer learning and, specifically, to the instructional use of peer tutoring. The ability to mediate that is accorded to the interactions between students by the constructivist concept of teaching and learning, and the recognition of the instructive use of these interactions, as powerful strategies within teaching that provides both quality and a sense of understanding, necessitate advancements in the provision of explicative frameworks, empirically guaranteed, in the process of peer teaching.
Second, the thesis aims to create a classroom situation based on peer tutoring, a cooperative learning method in which the students, in pairs and with an asymmetrical relationship (the roles of tutor and tutee), reach a common objective through the framework of an externally planned relationship. This practical proposal transforms differences at the level of knowledge that are naturally presented by students into the capacity for undertaking peer mediation, demonstrates the manner in which diversity is an educational value and allows for the creation of the situation that will be researched in an ecological school context.
Third, the thesis presents research that aims to verify the influence of peer tutoring -of fixed and reciprocal roles- in certain cognitive and relational factors: linguistic competence, self-esteem, self awareness as writer, satisfaction and mutual representations. To carry this out, the thesis combines two studies having complementary methodologies: a quasi-experimental study and a micro-genetic study that attempt to contribute, through the analysis of the interactivity taking place within each pair of students, possible explanations for these effects. It is this very attention to the process, through the analysis of interaction and joint activity, which locates the research presented here in what is referred to as second generation research into cooperative learning, concerned with comprehending the mechanisms of educational influence and the specific processes that are generated in the course of cooperative interaction, and which can be of help in understanding the results of this educational strategy.
