Resum

L’autor proposa, per primera vegada des de les centenàries edicions d’Olivieri (1897) i de Maass (1898), un nou text crític dels Catasterismes d’Eratòstenes. Per al seu establiment l’autor ha comptat amb alguns manuscrits fonamentals, desconeguts pels anteriors editors de l’opuscle. Assenyaladament, un Edimburgensis, un Scorialensis i un Salmanticensis. El primer constitueix justament l’arquètip de la tradició planudeana dels Catasterismes (això és, de l’anomenat Epítom dels Catasterismes); els dos darrers completen, pràcticament, la sèrie de l’altra recensió, coneguda com Fragmenta Vaticana dels Catasterismes des de l’edició de Rehm (1899). Altres manuscrits col.lacionats per primer cop són un Butlerianus, un Harvardensis i un Parisinus (aquest darrer conegut ja per Maass). L’accés a aquesta nova documentació deixa obsoletes les edicions publicades fins ara. D’altra banda, l’editor adopta una aproximació moderadament conservadora envers el textus receptus per oposició a la hipercrítica pròpia del segle XIX.

Pel que fa al comentari mitogràfic, l’autor escomet la recerca de cada un dels quaranta-quatre capítols dels Catasterismes a fi d’identificar les fonts, o tradicions, literàries que ha seguit Eratòstenes. D’altra banda, l’anàlisi interna va encaminada a aïllar els elements estrictament eratostènics (com ara els apèndixs astrals, que constitueixen el desenllaç típicament alexandrí d’antics mites). El propòsit és de discriminar i de descriure els mites que aplega Eratòstenes sense desarrelar-los del seu suport textual. Això és, sense aventurar-se en l’especulació sobre les seves possibles interpretacions. Ara bé, tal com admet el mateix autor a la introducció, els processos de descripció i d’interpretació dels mites es revelen operacions que revesteixen amplis isomorfismes: la distinció, teòricament tan nítida, entre mitografia i mitologia (enteses aquí com un joc de doblets corresponent a récit i histoire o significant i significat) acaba per diluir-se i col.lapsar així que un penetra les trames narratives teixides pels antics mitògrafs.

L’aproximació postestructural que l’autor proposa a la introducció ha orientat, alhora, les estratègies de lectura i d’interpretació de l’opuscle mitogràfic. Els Catasterismes són observats com un artefacte llibresc que cristal.litza en una autèntica cruïlla intertextual.

La difusió d’aquesta tesi per mitjà del servei TDX ha estat autoritzada pels titulars dels drets de propietat intel.lectual únicament per a usos privats emmarcats en activitats d’investigació i docència. No s’autoritza la seva reproducció amb finalitats de lucre ni la seva difusió i posada a disposició des d’un lloc aliè al servei TDX. No s’autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing).

Aquesta reserva de drets afecta tant al resum de presentació de la tesi com als seus continguts. En la utilització o cita de parts de la tesi és obligat indicar el nom de la persona autora.