Les organitzacions empresarials s'han modificat molt durant el segle XX, però els canvis més assenyalats es produeixen en les darreres dues dècades d'aquella centúria.
Avui, ara per ara, i com a conseqüència de diverses adaptacions a l'alta pressió del món dels negocis, de l'aparició de la Reenginyeria dels anys 80, dels programes de Qualitat dels 80 i 90, i fins i tot seguint diverses "modes" empresarials, l'organització del treball defensa com a forma d'organitzar les tasques la "Gestió per processos". Mentrestant, i a nivell macrosocial, ens endinsem en la "postmodernitat" que de cara a les empreses es tradueix en extrem eclecticisme i flexibilitat, i per al treballador precarietat i poques possibilitats de triar lloc de feina. També la creació de xarxes que inclouen dins dels equips de treball no només la concurrència de diversos departaments, divisions, àrees i nivells, sinó també "parts" de l'equip que poden localitzar-se fora de l'empresa, fins i tot fora del país o en un altre continent.
Les persones estan al bell mig dels processos organitzacionals, són protagonistes no només de les tasques sinó també de l'encadenament de les feines, i en un entorn com l'actual, construeixen la seva satisfacció/insatisfacció i la seva eficàcia/ineficàcia d'una manera tal que els processos (forma de treballar mitjançant una organització més horitzontal que vertical de les feines), poden reeixir o no, i la pròpia organització pot aconseguir les seves metes o no, segons la manera en que els propis treballadors viuen llur realitat diària.
En aquest aspecte, poques organitzacions "escolten" de debò les "pistes" que els donen les persones que hi treballen, perquè la manera més efectiva de fer-ho seria mitjançant l'anàlisi qualitativa, especialment l'anàlisi del discurs.
Aquesta Tesi planteja els diferents camins i condicionants pels quals s'ha arribat a la gestió dels processos, ens parla del significat del treball per la gent, de la història de l'estructuració de la feina a les organitzacions, i del rol que hi juguen els propis treballadors. I demostra mitjançant una anàlisi de breus i escarits discursos recollits durant un any en l'àmbit de la qualificació de processos interns, que "les coses" que els empleats diuen i expliquen de la seva realitat, al mateix temps construint-la individual o compartidament per mitjans de llur discurs, descobreix diferents aspectes francament millorables de la gestió per processos, especialment pel que fa a la gestió de les persones i el respecte.
-----------------------------------------------
The working organizations have changed very much during the Twentieth Century, but the most apparent modifications have occurred in the last two decades of the nineteen hundreds.
Today, and to a great amount due to diverse adaptations to the great pressure of the business world, to the emergence of Reengineering in the Eighties, to the Quality Programs of the Eighties and Nineties, and even because of diverse managerial "fashions", the business organizations defence the structuring of work in the form of "process Management". In the meantime, in the macrosocial level, we get into "postmodernity", which to the enterprises is translated into extreme eclecticism and flexibility, and to the worker, a precarious position and very few possibilities of chosing the workplace. Also, the creation of networks which include in the working teams not only different departments, divisions, areas and levels, but also "parts" of the team that can be located outside the company, or even out of the country or in another continent.
Persons, individuals, are in the very center of the organizational processes, they have not only the work protagonism but they also have the main part of the task chaining. In an environment as we have nowadays, they construct their satisfaction/insatisfactions and there efficiency/ineffectiveness in such a way that the processes (which is a way of working with the tasks organized in a more horizontal than vertical way), can be successful or not, and the very Organization can achieve its goals or not, depending on the way in which the workers live their daily reality.
In this aspect, few Organizations really "listen" to the "clues" given by the people who are working in them, because the most effective way to do so would be Qualitative Research, especially Discourse Analysis.
This Thesis presents the different ways and conditionings through which the Managerial world has arrived to Process Management, it poses the question of the Meaning of Work for people, also the History of work-structuring in Organizations. And the role of the working people. It demonstrates, by means of the analysis of very short and "nude" discourses which have been collected during one whole year in the context of Internal Processes Qualifications, that those "things" that employees say and explain about their reality - at the same time that they construct it individually and/or collectivelly with their discourse - discover different aspects which are very much improvable. In the Process Management, and especially with relation to People Management and Respect.
