Aquest treball doctoral estudia la producció de sèries de ficció de Televisió de Catalunya entre 1994 i 2003 en relació a la construcció nacional. El autor analitza 26 sèries des del punt de vista de la producció i aporta llum al procés de construcció de la identitat a través de les representacions. La qüestió clau que es planteja és determinar com es produeix la construcció nacional a les sèries durant el període analitzat, a través de quins referents culturals i socials es produeix l’imaginari col•lectiu i com funciona el procés de pressa de decisions que porta a determinar aspectes relatius al contingut de les sèries.
L’autor parteix de la consideració que la nació és una construcció social, amb un vessant cultural i un polític, i que la cultura nacional és un espai de conflicte. La nació és imaginada en un context social i reproduïda a través dels mitjans de comunicació de massa. Les sèries de ficció juguen un paper fonamental en la narració d’una proposta nacional.
Per a treballar l’objecte d’estudi l’investigador va aplicar l’anàlisi documental, hemerogràfica i de documents de treball com bíblies, criteris interns de producció i normatives. L’autor també va aplicar l’anàlisi del contingut a partir del visionat de més de deu hores de ficció i més de tres-centes seqüències sobre diversos capítols. La construcció i explotació d’una base de dades amb 1.230 entrades d’elements referencials permeten tenir una aproximació de quin tipus de referents culturals, socials i polítics apareixen a les sèries. L’investigador també va aplicar l’entrevista en profunditat amb la realització de 23 entrevistes als principals creadors i directius involucrats en la producció de les sèries estudiades. D’aquestes entrevistes es va extreure un document amb 1.214 interaccions on s’hi tracten aspectes d’interès fonamental per a entendre com es produeixen els discursos i les representacions a les sèries, així com per esbrinar quins són els fluxos de poder determinants en la presa de decisions. Finalment, l’autor realitza una anàlisi macronarrativa sobre els principals arguments i personatges apareguts a les sèries.
Els resultats d’aquest treball demostren que hi ha elements referencials de primer ordre com el territori i la llengua en la construcció de la identitat nacional. En l’àmbit territorial es posa de manifest que, tot i la política descentralitzadora que s’ha intentat aplicar, hi ha una sobrerepresentació de Barcelona a les sèries. El autor destaca les raons productives i de cobriment de costos de producció com a arguments més plausibles que expliquen aquest fet. S’hi posa de manifest que les sèries contribueixen a la normalització lingüística ja que presenten una societat força monolíngüe en català, però a més, transmeten pautes de comportament lingüístic com la integració de personatges estrangers o el comportament de manteniment del català davant els personatges castellanoparlants. L’estudi demostra la importància dels referents comercials a través de la presència de marques fàcils d’identificar per l’audiència. També es comprova la presencia d’altres referents de tipus històric, institucional i folklòric, així com dels afers socials, on es plantegen temes i conflictes socials d’actualitat. S'hi plantegen els criteris bàsics que els creadors han de seguir: localització, usos lingüístics o correcció política.
L’autor defèn que Televisió de Catalunya ha aplicat un criteri polític sobre la producció de ficció basat en el mandat fundacional de l’ens públic de la CCRTV, que exigeix que la programació faci una promoció de la llengua i la cultura pròpies. L’autor posa de manifest que les sèries de ficció posen en funcionament una projecció de la realitat, una proposta social, on la nació actua com escenari com a rerafons on hi tenen lloc les històries.
_________________________________________________
This doctoral thesis studies the production of fictional series by Televisió de Catalunya between 1994 and 2003 in relation to nation building. The authors analyses 26 series from the point of view of production and sheds light on the process of building an identity through representations. The key issue dealt with is how nation building is approached in the series in the period studied, which cultural and social referents create the collective imaginary signifiers, and how decisions are taken about series content.
The author assumes that nation is a social construct, with cultural and political aspects, and that national culture is a site of contest. Nation is considered in a social context and reproduced through the mass media. Fictional series play a fundamental role in narrating one approach to nationality.
The object of study was investigated through the analysis of documents, periodicals and working documents such as bibles, internal criteria of production and regulations. The author although analysed the content by viewing more than ten hours of fiction and more than 300 sequences from various chapters. A database containing more than 1,230 referential elements give keys about what cultural, social and political referents appear in the series. Twenty-three of the main creators and managers involved in the production of the series studied were also subject to in-depth interviews. These interviews led to the drawing up of a document containing 1,214 interactions dealing with aspects that are fundamental to understanding how the discourse and the representations in the series come about and determining which power elements affect decision taking. Finally, the author makes a macronarrative analysis of the main arguments and characters in the series.
The results of this work show that such elements as territory and language are first-order referents in the building of national identity. As far as territory is concerned, it is clear that, despite a policy of decentralisation, Barcelona is over-represented in the series. The author points out that productive reasons and production costs are the most plausible arguments to account for this. It is also shown that the series make a contribution to language normalisation because they present a society that is quite monolingual in Catalan and they also convey guidelines of how to behave—linguistically speaking—with foreigners or Spanish speakers. The study shows the importance of commercial referents through the presence of brands that are familiar to the audience. Other referents are also present: history, institutions and folklore as well as social issues, which deal with current social topics and conflicts. Likewise, the basic criteria that writers have to follow are also discussed: location, language use or political correctness.
The author argues that Televisió de Catalunya has used the CCRTV’s foundational mandate, which requires the programmes to promote Catalan language and culture, to apply a political criterion to the production of fiction. The author emphasises that fictional series project a reality, an approach to society, in which the nation is the stage, the background against which the stories take place.
