Els caràcters amb major importància econòmica en el sistema de producció de la raça Bruna dels Pirineus són: interval entre parts, prolificitat, longevitat de les vaques, supervivència del vedell fins a l’escorxador, pes al deslletament, creixement durant l’engreix i conformació de la canal. Dins d’aquests, la longevitat de les vaques es una qualitat desitjable, ja que la seva millora permetria disminuir els costos de reposició i augmentar el percentatge de vaques en edats més productives. La supervivència dels vedells fins al deslletament incrementa els ingressos per la venta dels vedells i redueix significativament els costos.
L’objectiu d’aquest treball es l’estudi dels factors que afecten la longevitat de les vaques de carn de la raça Bruna dels Pirineus i la supervivència dels seus vedells fins al deslletament mitjançant tècniques d’anàlisi de supervivència.
El primer capítol és una revisió bibliogràfica que dóna una visió general de la situació i l’evolució de les tècniques d’anàlisi de supervivència en la seva aplicació a la producció animal.
El segon capítol és l’anàlisi dels factors que influeixen la longitud de la vida productiva i les taxes de reposició de les vaques. La mitjana de la longitud de la vida productiva és aproximadament de 9 anys, que implicaria una taxa de reposició anual del 11%. Utilitzant un model de riscos proporcionals, hem vist que la taxa de reforma diaria augmenta amb edats al primer part tardanes, dificultats de part creixents, pesos al naixement dels vedells molt grans, guanys de pes fins al deslletament dels vedells molt petits i intervals entre parts molt llargs. A més, aquest increment també depèn de la seqüència de valors per a la mateixa variable en els parts previs. Una major taxa d’eliminació diària incrementa les taxes de reposició anuals, encara que la pèrdua de productivitat al reduir-se el percentatge de vaques en edats més productives no és molt important.
El tercer capítol s’ha dedicat a l’anàlisi dels factors genètics i ambientals que afecten la supervivència dels vedells fins al deslletament, que és del 96.9%. Usant un model de riscos proporcionals, hem vist que la taxa de mortalitat diària no és constant durant tota la lactació sinó dins d’uns d’intervals: es major les primeres dos setmanes, disminueix les dos següents i a partir del mes de vida es gairebé negligible. Aquesta taxa s’incrementa per als vedells nascuts en la segona part del període de parts (de principis de març a agost), fills de mares joves, amb dificultat de part alta i amb pes al naixement petit. En el pla genètic, malgrat que el valor estimat de la variància genètica additiva sota un model pare és relativament alta (0.3), l’heretabilitat del caràcter al deslletament és només del 0.037.
Finalment, el quart capítol és una validació per simulació d’un mètode aproximat amb dos passos per estimar correlacions genètiques entre caràcters lineals i de supervivència per a la seva aplicació a l’avaluació genètica. En el primer pas s’estimen les variàncies additives i es fa l’avaluació genètica de cada caràcter per separat amb el model univariant ideal per obtenir els pseudo-registres per cada caràcter i els seus pesos. En el segon pas, aquests registres s’utilitzen en l’avaluació genètica conjunta de los tres caràcters mitjançant la utilització de models lineals i mètodes de tipus BLUP y REML en la valoració genètica i l’estimació dels components de variància. El promig de les correlacions genètiques i les precisions obtingudes de les dades simulades confirma la validesa del procediment per a estimar correlacions genètiques en un ampli ventall de situacions (diferents correlacions genètiques, heretabilitats i nivells de censura).
_________________________________________________
The most economically important traits in the production system of the Bruna dels Pirineus beef breed are: calving interval, prolificity, cow longevity, calf survival until sale, weaning weight, growth rate during fattening and carcass conformation. Within these, cow longevity is a desirable quality, because its improvement would allow to reduce the replacement costs and increase the percentage of cows in more productive ages. Calf survival up to weaning increases the incomes from calf sales and reduce significantly the costs.
The aim of this work is to study the factors that afect longevity of Bruna dels Pirineus beef breed cows and survival up to weaning of its calves using survival analysis techniques.
The first chapter is a bibliographic revision that gives a general view of the situation and evolution of survival analysis techniques in its application to animal production.
The second chapter is the analysis of factors that influence cow´s length of productive life and replacement rates. The average length of productive life is approximatelly of 9 years, which implies an annual replacement rate of 11%. Using a proportional hazard model, we have observed that the daily culling rate increases with late ages at first calving, increasing calving difficulties, very large calf birth weights, very small weight gains until weaning and very long calving intervals. Furthermore, this increase also depends on the sequence of values of the variable in previous calvings. A higher daily culling rate increases the annual replacement rates, in spite of the loss in productivity by reducing the percentage of cows in more productive ages is not very important.
The third chapter analyses the genetic and environmental factors that afect calf survival up to weaning, which is 96.9%. Using a proportional hazard model, we have observed that the daily mortality rate is not constant during all the lactation but within intervals: is higher during the first to weeks, diminishes the next two weeks and after the first month of life is nearly depreciable. This rate increases for calf born in the second part of the calving period (from the beginning of march to august), born from young cows, with high calving difficulty and small birth weight. From a genetic point of view, despite the additive sire variance is relativelly high (0.3), the heritability of the trait at weaning is only 0.037.
Finally, the fourth chapter is a validation via simulation of an approximate two-step approach to estimate genetic correlations between survival and linear traits for its aplication to genetic evaluation. In the first step, additive variances are estimated and a genetic evaluation is done separatelly for each trait with its ideal univariate model to obtain the pseudo-record for each animal and its weight. In the second step, these pseudo-records are used in the joint genetic evaluation of all traits using linear models and BLUP and REML methods in the genetic evaluation and the variance components estimation. The mean of the genetic correlations and accuracies obtained in simulated data confirmed the suitability of the approach to estimate genetic correlations in a wide range of situations (different genetic correlations, heritabilities and censoring levels).
