Davant l'augment de l'ús de reconstruccions virtuals als museus arqueològics, aparentment sense una veritable reflexió teòrica (museològica i epistemològica) que les recolzi, aquesta tesi pretén esbrinar la utilitat de la Realitat Virtual com a instrument de presentació de l'Arqueologia i per quins motius, i alhora proposar unes bases teòriques per aquest ús, a partir de la construcció d'un marc teòric i metodològic semiòtic.
La tesi s'estructura en tres volums. En el primer es presenta un panorama general del projecte (objectius, metodologia, contribució a l'estat de la qüestió, perspectives de futur) i també les concepcions bàsiques sobre l'Arqueologia (situació epistemològica i funció social), els museus (paper dels objectes, funció social dels museus, funció comunicativa i educativa de l'exposició, primeres paraules sobre l'ús de les TIC als museus) i la Realitat Virtual (a partir de sis vectors d'aproximació a la complexitat del concepte) que han guiat el procés d'investigació. En el segon volum es tracta pròpiament la qüestió de partida i s'intenta esbrinar (a través de la cerca bibliogràfica sobre cada element, la seva aplicació a la RV i la verificació a partir d'avaluacions empíriques publicades) si la Realitat Virtual és útil com a eina de comunicació des de totes les perspectives implicades (percepció, cognició, semiòtica de les imatges/del llenguatge, epistemologia arqueològica, museologia, museografia i aprenentatge), reunides en tres nivells analítics: sintaxi, semàntica i pragmàtica. El tercer volum conté un resum de tota la tesi i les conclusions del procés de recerca, que corresponen als fonaments teòrics sobre l'ús de la RV als museus arqueològics des del punt de vista de la recerca i de la museologia.
El present treball no és únic, sinó que ja hi ha hagut altres projectes orientats a la comprensió de la utilitat comunicativa de la RV ja des del moment que les recerques van sortir de i l'àmbit militar i per això es pot situar com a continuador d'aquestes. Però ara aporta algunes novetats, entre les quals cal destacar la construcció d'un marc teòric i metodològic, la Semiòtica, que comporta els següents avantatges: permet aplicar i adaptar la metodologia analítica desenvolupada en altres àmbits; integrar en un discurs coherent les recerques sobre els avantatges i inconvenients de la RV des dels diferents àmbits implicats; obtenir una eina avaluativa per contrastar en el futur aquesta fonamentació teòrica; i, finalment, com a conseqüència pràctica del marc teòric, proporcionar una base racional i explícita per a l'ús científic i divulgatiu de la RV en Arqueologia.
---------------------------------------------------------------
Given the spread of the use of virtual reconstructions in archaeological museums, apparently without a true theoretical consideration (museological and epistemological) to support them, the aim of this thesis is to find out whether and how Virtual Reality is useful for the presentation of Archaeology in museums and at the same time to propose a theoretical bases for this use, through the establishment of a semiotica theoretical and methodological framework.
The thesis is structured in three volumes. The first one presents a general overview of the project (goals, methodology, contribution to the state of the art, future perspectives) and also the basic concepts about Archaeology (epistemological situation and social function), museums (role of objects, museums' social function, communicational and educational role of the exhibition, first words about the use of ICT in museums) and Virtual Reality (using six vectors of approximation to the complexity of the concept) that guided the research process. The second volume is devoted to the starting question and tries to find out (through a bibliographical search about each element, its application to VR and its verification through published empirical evaluations) if VR is useful as a communication tool from all the perspectives involved (perception, cognition, semiotics of images/language, archaeological epistemology, museology, museography and learning), distributed in three analytical levels: syntax, semantics and pragmatics. The third volume contains a summary of the thesis and the conclusions of the research project, which correspond to the theoretical foundations of the use of VR in archaeological museums from the research and the museological perspective.
The present research project is not unique and can be considered a continuation of early research into the usefulness of VR for learning performed outside the military field. However, it does introduce new elements, amongst which we should highlight the construction of a theoretical and methodological framework, semiotics, which encompasses the following advantages: to apply and adapt the powerful analytical methodology coming from semiotics as well as other fields; to integrate in a coherent discourse research into the advantages and disadvantages of VR from the different fields involved; to obtain an evaluative tool for future verification of these theoretical foundations; and finally, as the practical consequence of the theoretical framework, it provides a rational and explicit basis for the scientific and disseminative use of VR in Archaeology.
