Amb l'objectiu d'identificar els factors de risc clínics de pneumònia adquirida a la comunitat (PAC) s'ha fet un estudi de casos i controls en una població de 859.033 habitants majors de 14 anys. Es van incloure 1.336 pacients amb PAC confirmada i 1.326 controls aparellats de manera grupal per edat, sexe i centre d'atenció primària durant 1 any. Es va estimar el risc relatiu de PAC mitjançant models bivariats i multivariats de regressió logística no condicional. Les variables respiratòries associades al risc de PAC van ser la broncoscòpia i el sondatge nasogàstric, les infeccions respiratòries de vies altes, l'antecedent de pneumònia, les malalties cròniques de l'aparell respiratori, l'oxigenoteràpia, i els inhaladors anticolinèrgics i corticosteroides. Com a factors de risc del sistema cardiovascular s'observaren la insuficiència cardíaca i els tractaments relacionats, com els diürètics de la nansa i l'amiodarona. Els inhibidors dels canals del calci mostraren una reducció del risc del 33%. L'epilèpsia va incrementar el risc de PAC, mentre que els trastorns psiquiàtrics i, possiblement, l'ús de benzodiazepines el reduïen. Els inhibidors de la secreció gàstrica podrien ser factors de risc segons el moment d'inici del seu consum. El càncer i els tractaments relacionats, i la seropositivitat al VIH van ser factors de risc poblacionals. L'antecedent d'hospitalització va mostrar-se com un marcador de risc de PAC. El present estudi mostra la PAC com una malaltia infecciosa de naturalesa multicausal, amb factors clínics de risc i protectors, a partir dels quals es poden establir intervencions preventives oportunes per tal de reduir-ne la seva morbimortalitat.
---------------------------------------------------------------
Con el objetivo de identificar los factores de riesgo clínicos de neumonía adquirida en la comunidad (NAC) se ha realizado un estudio de casos y controles en una población de 859.033 habitantes mayores de 14 años. Se incluyeron 1.336 pacientes con NAC confirmada y 1.326 controles apareados de forma grupal por edad, sexo y centro de atención primaria. Se estimó el riesgo relativo de NAC mediante modelos bivariados y multivariados de regresión logística no condicional. Las variables respiratorias asociadas al riesgo de NAC fueron la broncoscopia y el sondaje nasogástrico, las infecciones respiratorias de vías altas, el antecedente de neumonía, las enfermedades crónicas del aparato respiratorio, la oxigenoterapia, y los inhaladores anticolinérgicos y corticosteroides. Como factores de riesgo cardiovasculares se observaron la insuficiencia cardíaca y los tratamientos relacionados, como los diuréticos del asa y la amiodarona. Los inhibidores de los canales del calcio mostraran una reducción del riesgo del 33%. La epilepsia incrementó el riesgo de NAC, mientras que los trastornos psiquiátricos y, posiblemente, el uso de benzodiazepinas lo redujeron. Los inhibidores de la secreción gástrica podrían ser factores de riesgo según el momento de inicio de su consumo. El cáncer y los tratamientos relacionados, y la seropositividad al VIH fueron factores de riesgo poblacionales. El antecedente de hospitalización se mostró como un marcador de riesgo de NAC. El presente estudio muestra la NAC como una enfermedad infecciosa de naturaleza multicausal, con factores clínicos de riesgo y protectores, a partir de los cuales se pueden establecer intervenciones preventivas oportunas para reducir su morbimortalidad.
---------------------------------------------------------------
With the aim of identifying clinical risk factors of community-acquired pneumonia (CAP) a case-control study was conducted in a population of 859,033 inhabitants over 14 years. We included 1,336 patients with confirmed CAP and 1,326 controls frequency matched by age, sex and primary health care centre. The relative risk of CAP was estimated through bivariate and multivariate logistic regression models. The respiratory variables associated with the risk of CAP were bronchoscopy and nasogastric tube, upper airway respiratory infections, history of pneumonia, chronic respiratory diseases, oxygen therapy, and anticholinergic and coricosteroid inhalers. As cardiovascular risk factors we observed the heart failure and its related treatments such as loop diuretics and amiodarone. Calcium channel antagonist showed a risk reduction of 33%. The epilepsy increased the risk of CAP, while psychiatric disorders, and possibly the use of benzodiazepines reduced it. Gastric-acid suppressive drugs could be risk factors depending on the time of onset of their consumption. Cancer and related treatments, and HIV seropositivity were population risk factors. The history of hospitalisation was a risk marker of CAP. This study shows the CAP as an infectious disease of multicausal nature, with clinical factors of risk and protection, from which we can establish appropriate preventive interventions to reduce its morbidity and mortality.
