La infecció tuberculosa latent (ITBL) afecta actualment a un terç de la humanitat, és a dir, a 2.500 milions de persones. L’interès en el seu estudi i tractament es basa en el fet que en un 10% dels casos tindrà lloc un recreixement bacil·lar, que donarà lloc a una tuberculosi (TB) activa.
Aquest fet és especialment perillós perquè encara es desconeixen els mecanismes implicats en aquesta reactivació, o sigui que ens manquen factors pronòstics. I perquè, a més a més, el tractament de la ITBL és extremadament llarg (9 mesos d’isoniazida), i això fa que moltes vegades aquesta mesura terapèutica ni es plantegi a nivell de mesura sanitària.
A partir de les observacions obtingudes en l’estudi de l’evolució de les lesions en el model de TB experimental en el ratolí, es va generar un model de TB “humanitzat” que generava necrosi intragranulomatosa pulmonar (INPG). Inicialment, la INPG s’originava mitjançant la inoculació de LPS intranasal, però degut a l’elevada taxa de mortalitat dels animals, el model es va estandarditzar portant a terme la infecció per aerosol amb soques de M. tuberculosis capaces de desenvolupar INPG de manera espontània.
Gràcies a aquest model humanitzat es va poder provar un nou règim terapèutic basat en la hipòtesi que la inoculació, després d’una pauta curta de tractament antibiòtic, amb fragments de M. tuberculosis cultivats en condicions d’estrès i detoxificats (vacuna RUTI) seria capaç de controlar la reactivació bacil·lar, i ser una eina terapèutica eficaç per reduir el temps de tractament actual de la ITBL.
En aquest sentit, els estudis inicials mostraven la reactivitat de diferents subtipus d’IgG contra proteïnes presents en la vacuna, i la capacitat bactericida de la resposta immune generada, en soques de ratolí resistent (C57BL/6) i susceptible (DBA/2).
Portant a terme estudis més amplis sobre la resposta immune generada mitjançant la immunoteràpia amb RUTI després d’una pauta curta de tractament antibiòtic, s’ha volgut avaluar tant el component humoral, com el cel·lular.
Realitzant sèrum-teràpia passiva amb anticossos, obtinguts després de portar a terme aquest tractament combinat en ratolins DBA/2, es va veure que el model de ratolí severament immunodeprimit SCID era capaç de controlar la reactivació bacil·lar i presentava un nombre inferior d’abscessos pulmonars.
Pel que fa a l’avaluació de la resposta cel·lular, els resultats obtinguts mitjançant el mateix esquema de tractament confirmen el que s’observa en els estudis anteriors.
I finalment, cal destacar una total absència de toxicitat deguda a la inoculació de la vacuna RUTI, ni en el model de ratolí, ni en el conill porquí.
–––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––
It has been estimated that one third of mankind harbors a latent infection with Mycobacterium tuberculosis. In a 10% of cases a reactivation in the bacillary load will generate active tuberculosis (TB).
This is especially dangerous because we don’t know the mechanisms implicated in this reactivation process. In other words, we don’t have prediction factors. Furthermore, the chemotherapy treatment is 9 months of isoniazida.
Studies about evolution of the lung lesions in the experimental TB model in mice allowed us to generate a TB “humanized” model. The main purpose of this model was to generate pulmonary intragranulomatous necrosis (INPG). Initially, necrosis was generated with intranasal inoculation of LPS, but there was a high mortality associated (up to 20%). Then “humanized” model were standardized with aerosol infection with Mycobacterium tuberculosis strains that develop necrosis spontaneously.
The new “humanized” model allow us to test a new immunotherapeutic strategy based on the hypothesis that after a short-term chemotherapy the vaccine RUTI (Mycobacterium tuberculosis fragmented and detoxified) is able to control bacillary reactivation, and it could be a good immunotherapeutic tool to reduce the duration of treatment.
In this sense, initial studies showed that all subtypes of IgG against proteins contained in the vaccine were implied. And the immune response generated with RUTI implied a bactericidal activity in resistant (C57BL/6) and susceptible (DBA/2) mice strains.
Further studies were carried out in order to evaluate humoral and cellular components of immune response generated with RUTI.
Passive serum-therapy with polyclonal antibodies obtained from DBA/2 mice immunized with RUTI in immunodepressed mice model (scid) revealed a capacity to control bacillary reactivation by humoral immune response and a reduction in the presence of granulomas and abscesses. And RUTI-immunotherapy treated mice revealed the same capacity.
Finally, any toxicity effects were found in RUTI vaccinated animals.
Our data suggest that RUTI would be useful immunotherapeutic vaccine against Mycobacterium tuberculosis infection by triggering a wide response against a lot of peptides present both in growing and non growing bacilli.
