| Abstract: |
L'assignatura Tractament mèdic-quirúrgic de les disfonies ésuna assignatura optativa que s'imparteix en el quart curs del segon semestre del Grau de Logopèdia. El llenguatge constitueix una funció exclusivament humana i de gran complexitat, que ens permet posar de manifest la nostra personalitat i expressar els nostres sentiments, pel que podem dir que la veu és la carta de presentació de la persona. Tanmateix, alguns trastorns de la veu, com la disfonia crònica, poden desencadenar en els pacients importants desequilibris emocionals com depressió i l'aïllament social, etc. Aquestes realitats han donat un nou enfoc del diagnòstic i el tractament dels trastorns de la veu. El tractament rehabilitador del logopeda ha passat de ser una opció escassament utilitzada a convertir-se en part imprescindible del procés de recuperació. En alguns casos, com en els trastorns funcionals i en els pacients professionals de la veu, l'ús de la tècnica en "sandvitx" (logopèdia + cirurgia + logopèdia) i especialment el tractament rehabilitador s'ha convertit en la primera opció. A més a més, hem de tenir en compte que els trastorns de la veu afecten milions de persones i la majoria de malats amb aquesta patologia no tenen alteracions anatòmiques de la laringe, per la qual cosa el seu tractament és fonamentalment rehabilitador pel logopeda. Tot això fa necessari que aquesta assignatura sigui impartida en el grau de logopèdia, on l'estudiant que la cursi adquirirà coneixements que li permetran ser capaços de desenvolupar la seva tasca rehabilitadora. Els otorinolaringòlegs (ORL) solen ser sovint els primers a ser consultades quan hi ha alguna alteració de la veu. L'avanç en la comprensió de la fisiopatologia gràcies als protocols multidisciplinaris dels laboratoris de veu han revolucionat el diagnòstic i el tractament de les alteracions de la veu. El 1971 Von Leden i Arnold 1971 van introduir el terme de " Fonocirurgia" com aquelles actuacions quirúrgiques sobre patologia no oncològica de la veu, que tenen com a objectiu modificar, millorar o restaurar l'emissió vocal gràcies als progressos tècnics representats per la laringoscòpia per suspensió i la utilització del microscopi quirúrgic i de les eines especialment dissenyades. Els especialistes ORL sabem que una bona part de les lesions que s'ha hagut de tractar mitjançant la Fonocirurgia, s'han originat i desenvolupat per una mala utilització dels mecanismes de la producció de la veu, per la qual cosa si retirem la lesió, però no corregim aquests mecanismes desencadenants o afavoridors de la patologia no haurem fet correctament el tractament. Per la qual cosa, s'ha de tenir sempre present que un bon tractament per mitjà de la Fonocirurgia només es pot concebre mitjançant una estreta col·laboració entre cirurgià (ORL), foniatra i logopeda. Les competències respectives es complementen, sent l'un responsable de l'acte quirúrgic, l'altre del anàlisi funcional i de la reeducació vocal. La cirurgia parcial de la laringe per patologia oncològica persegueixen una doble finalitat: la curació del pacient, i la conservació de la deglució i de la fonació per vies naturals. L'objectiu de la rehabilitació logopèdica en els pacients que ho necessiten és buscar mecanismes de compensació que permetin a la laringe operada a adaptar-se a les noves funcions d'esfínter i vibració, restaurant prioritàriament la deglució normal i aconseguint una fonació adequada per la comunicació del pacient. El logopeda començarà la teràpia donant prioritat a la reeducació dels trastorns de la deglució. 2 Tractament medicoquirúrgic de les disfonies 2014 - 2015 A l'especialista d'ORL li correspon diagnosticar l'etiologia de la disfonia i indicar les necessitats de tractament que poden ser: tractament farmacològic, quirúrgic i rehabilitador o logopèdic, o un tractament mixt. El cirurgià indica l'inici de la rehabilitació en funció de l'evolució post quirúrgica del pacient a més del seu estat general. Però un cop realitzat el diagnòstic i el tractament corresponent la necessitat del tractament logopèdic i la responsabilitat d'establir les pautes i el tipus d'exercicis són competència del propi logopeda. OBJECTIUS DE LES CLASSES TEÒRIQUES 1. En cursar aquesta assignatura l'alumne podrà iniciar-se en el tractament rehabilitador de la veu sobre els quals òbviament haurà d'aprofundir. La qual cosa li permetrà desenvolupar protocols d'actuació logopèdica. 2. Donar els coneixements per poder treballar en equips multidisciplinaris, intercanviant informació amb els altres professionals ORL que intervenen en el diagnòstic, tractament i evolució del pacient. Es fa èmfasi en els factors de risc sobretot els signes i símptomes que ens han de fer sospitar que estem davant d'una recidiva tumoral. Així, un logopeda ha de saber interpretar un informe mèdic. 3. Saber discriminar les necessitats de tractament logopèdic, planificar i posar-lo en pràctica, sense oblidar les necessitats i preferències del pacient per un tipus o altre de tractament. El tractament logopèdic ha passat de ser una opció escassament utilitzada a convertir-se en part imprescindible del procés de recuperació. Amb el temari de l'assignatura Tractament medicoquirúrgic de les disfonies els estudiants d'aquesta assignatura aprendran a relacionar els coneixements ja adquirits en l'assignatura d'anatomia i fisiologia, malalties laríngies i de la cavitat de ressonància: valoració i intervenció, aprendran a discriminar entre veu normal i patològica i els procediments mèdic quirúrgics de què disposem els ORL per tractar les malalties que cursen amb alteracions de la veu. També serà capaç de desenvolupar protocols d'actuació logopèdica. |
guest ::
