| Resum: |
En l'aprendré a viure i acompanyar en el procés de morir, les cures d'infermeria a les persones ancianes representen un important camp d'especialització en expansió contínua. A més a més s'espera que aquesta tendència continuï. Des de fa dècades la societat pateix un procés d'envelliment progressiu, que té una característica important: l'augment del nombre de persones grans. Les dades publicades pel Ministeri de Treball i Assumptes Socials Espanyol, confirmen que el nombre de persones majors de 65 anys al nostre país és de 7,2 milions, amb una esperança de vida en els homes de 75,7 anys i en les dones de 83,1 anys. En el mateix informe s'afirma que si la situació continua com fins ara, la projecció pel 2050 serà de 16,3 milions de persones majors de 65 anys. Aquesta dada ens col·locaria en el segon país més envellit just darrere del Japó. Aquest grup de persones grans sol estar afectada per més d'una patologia fet que produeix un major ús de la xarxa assistencial. La multi-patologia no és una causa directa de l'envelliment, sinó una complicació de processos previs iniciats en l'edat adulta. Ara bé, aquesta situació, juntament amb els canvis fisiològics que implica el procés d'envelliment, normalment genera un grau de dependència major. Aquesta dependència desencadena una sèrie de necessitats no cobertes, que han de ser satisfetes. Per tant nosaltres, com a col·lectiu d'infermeria, seguint un model conceptual, hem de cobrir-les mitjançant les atencions pertinents. Que són atencions dirigides a les persones grans, però que han de tenir unes característiques bio-psico-socials adequades per a ells. Buscant sempre un objectiu primordial que és la independència de la persona o la cura d'un mateix, mitjançant una metodologia que ensenyi a l'ancià a cuidar-se de si mateix. 1 Aprendre a Viure i Acompanyar en el Procés de Morir 2015 - 2016 Tot el comentat fins a aquí és un motiu per aprofundir en el procés global de l'envelliment, per poder assistir a aquestes persones d'una forma integral, integradora i interdisciplinària. La cura de la persona anciana és un repte per a la infermera en multitud d'entorns i situacions, des dels centres hospitalaris de tercer nivell, o els centres soci-sanitaris, fins a la complexitat ambiental del domicili del pacient. Per això, aquesta assignatura, persegueix l'objectiu d'aconseguir que l'alumne d'infermeria adquireixi els coneixements bàsics per cuidar a les persones grans, en diverses situacions vitals fent front a la dependència i a la mort, tant en l'àmbit institucional (hospitalari, sociosanitari) com en el comunitari (assistència primària, domiciliària). És per això que s'utilitzarà un model conceptual de cures que persegueix una tendència integradora i interdisciplinària que es podrà aprendre a aplicar en els dos mitjans assistencials (institucional i comunitari). Davant la mort inevitable, les persones, especialment en la vellesa, es planteja sempre el seu perquè, i els fa passar per una sèrie d'estats psicològics que, en ocasions, li impedeixen gaudir de la vida. Per afrontar aquestes pors i preocupacions és necessari conèixer millor la mort, i en aquest objectiu, l'educador pot exercir una labor fonamental, oferint idees i propostes que poden ajudar a les persones a conèixer, comprendre i afrontar molts dels aspectes negatius de la mort. 1-Ajudar a les persones a viure i a tindre cura de si mateixa tenint present els canvis produïts perel procés d'envelliment natural (envelliment saludable). 2-Ajudar a les persones en situació de procés terminal mitjançant la relació d'ajuda. 3-Proporcionar suport emocional, per afrontar la presa de decisions i conflictes que puguin aparèixer en el procés de cures. |
visitant ::
identificació
