| Resum: |
Les festes protagonitzades per bous a Catalunya tenen una llarga tradició. Tenen origen, com en altres llocs de la Península, a l'edat mitjana (s. XV dC). La primera referència escrita d'un "corre de bou" (avui es coneix com a "correbous") es situa a Cardona i data del segle XV; un segle més tard apareixen notícies de festes de bous en dues ciutats més: Reus i Tortosa. A partir del segle XIX, i durant tot el XX, les referències a les festes de bous i a les corrides de bous, són molt abundants. Avui, la gran majoria de les festes de bous es concentren al sud de Catalunya, concretament a les comarques del Baix Ebre i el Montsià, però també n'hi ha a la Terra Alta i en altres indrets com Cardona i Olot. Les Terres de l'Ebre concentren les sis úniques ramaderies de bous braus existents a Catalunya. Sens dubte, la cria d'aquests animals ha estat una important base ramadera que ha aportat animals a les festes populars. Dels noms d'alguns dels animals més destacats encara en queda memòria perquè a l'Ebre els animals retornen sempre als corrals i participen en més d'una festa major. Aquests ramaders han fundat l'Associació de Vaquibraus de les Terres de l'Ebre. Aquesta, juntament amb l'Associació per la Defensa de la Tradició i Cultura dels Bous a les Terres de l'Ebre, encapçalen al territori la defensa de la festa i dels seus continguts. Organitzen xerrades, exposicions i sorteigs i, juntament amb diversos ajuntaments, les Jornades Populars del Correbous a les Terres de l'Ebre. Als correbous els animals es deixen anar, s'exhibeixen, es condueixen, es corren o es toregen, popularment. |
visitant ::
identificació
