dir. (Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Traducció i d'Interpretació)
| Títol variant: |
El concepto de lo "medieval" en la producción cultural : uso del pasado europeo en Japón i los EUA : Estudios de caso de entretenimiento electrónico con las franquicias "The Legend of Zelda" i "The Elders Scrolls." |
| Títol variant: |
The concept of "medieval" in cultural production : usage of the European past in Japan and the USA : Study cases of electronic entertainment franchises with "The Legend of Zelda" and "The Elders Scrolls." |
| Data: |
2015 |
| Resum: |
L'ambientació en un marc medieval és un recurs d'ús freqüent en la creació de mons fantàstics en diversos àmbits de la cultura popular. En el cas de l'oci electrònic, sagues com The Legend of Zelda o The Elder Scrolls en són un bon exemple. El present treball analitza l'ús de les representacions del passat medieval europeu en la producció cultural contemplant la noció del neomedievalisme. En base a aquest concepte es realitzen dos estudis de cas observant les imatges neomedievals i el seu ús al món virtual i interactiu d'una producció japonesa, The Legend of Zelda, i d'una d'estatunidenca, The Elder Scrolls. L'objectiu radica en buscar els punts comuns i les diferències entre ambdues interpretacions de l'imaginari medieval en aquestes obres d'abast global. Analitzem, així, les reinterpretacions d'un passat que no els és directament propi i que s'ha reificat en una sèrie de trops a la cultura popular contemporània. |
| Resum: |
La ambientación en un marco medieval es un recurso frecuente en la creación de mundos fantásticos en distintos ámbitos de la cultura popular. En el caso del ocio electrónico, sagas como The Legend of Zelda o The Elder Scrolls son un buen ejemplo. El presente trabajo analiza el uso de las representaciones del pasado medieval europeo en la producción cultural contemplando la noción del neomedievalismo. En base a este concepto se realizan dos estudios de caso observando las imágenes neomedievales y su uso en el mundo virtual e interactivo de una producción japonesa, The Legend of Zelda, y una estadounidense, The Elder Scrolls. El objetivo recae en buscar los puntos comunes y las diferencias entre ambas interpretaciones del imaginario medieval en estas obras de alcance global. De este modo, analizamos las reinterpretaciones de un pasado que no les es directamente propio y que se ha cosificado en una serie de clichés en la cultura popular contemporánea. |
| Resum: |
The usage of a medieval frame is a common resource for the creation of fantastic worlds in different aspects of the popular culture. In the videogames' field, The Legend of Zelda or The Elder Scrolls are two good examples. This paper analyzes the usage of the representations of the European Middle Ages in the cultural production and introduces the notion of neomedievalism. This is the key concept for the two study cases, namely, the observation of a neomedieval imaginary and its usage in the virtual and interactive world of a Japanese production, The Legend of Zelda, and an American one, The Elder Scrolls. The main objective of the analysis is finding the common aspects as well as the differences between these two interpretations of the medieval settings focusing on the reinterpretations of a past that is not directly owned by neither of the countries and is anchored in some clichés of the contemporary popular culture. |
| Drets: |
Aquest document està subjecte a una llicència d'ús Creative Commons. Es permet la reproducció total o parcial i la comunicació pública de l'obra, sempre que no sigui amb finalitats comercials, i sempre que es reconegui l'autoria de l'obra original. No es permet la creació d'obres derivades.  |
| Llengua: |
Català |
| Titulació: |
Estudis d'Àsia Oriental [2500244] |
| Pla d'estudis: |
Grau en Estudis d'Àsia Oriental [842] |
| Document: |
Treball final de grau ; Text |
| Matèria: |
Cultura popular ;
Fantasia ;
Neomedieval ;
The Elder Scrolls ;
The Legend of Zelda ;
Fantasía ;
Popular culture ;
Fantasy |
visitant ::
identificació
dir. (Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Traducció i d'Interpretació)
