| Resum: |
La psicologia social com a disciplina i com a professió és una història de recerques i d'intervencions sobre problemes socials, qualitat de vida i benestar psicosocial aplicades als més diversos àmbits. El desenvolupament de la Psicologia Social Aplicada (PSA), com el de les ciències humanes i socials en general, deriva d'un complex procés d'articulació teòrico-pràctica: D'una banda, la voluntat de comprendre i explicar teòricament les més diverses realitats socialment problemàtiques i desafiants que emergeixen en el context de la modernització: relacions laborals en les successives fases del capitalisme, fenòmens de masses que irrompen en l'escenari de la urbanització, moviments socials associats a les permanentment renovades formes de participació, integració, marginació i exclusió en la vida social, de democràcia i de totalitarisme, de desigualtat i de discriminació, de llibertat i de control, d'emancipació, dominació i submissió, de pobresa, atur i subocupació, de drogodependència i de delinqüència, de desenvolupaments i assoliments, d'epidèmies i fracassos, de velles i noves necessitats i utopies socials. I de l'altra, la urgència de donar resposta pràctica efectiva, avaluable i actualitzada als problemes socials presents, previsibles i prevenibles. Fins a mitjans del segle XX, els social problems i el malestar psicosocial van constituir el nucli dur de les preocupacions teòriques de la disciplina i de les orientacions pràctiques de la professió. En l'últim mig segle, aquesta perspectiva s'ha ampliat a la consideració de la dimensió positiva del progrés social, incloent el de la qualitat de vida com un camp que inclou no només la vessant problemàtica de les mancances i dèficits socials, sinó també la cara positiva del benestar psicosocial i dels èxits socials i psicosocials que cal promoure, potenciar i optimitzar. L'objectiu general de l'assignatura és el de facilitar una orientació general i interdisciplinària als enfocaments metateòrics i als desenvolupaments teòrics, metodològics, temàtics i pràctics de la PSA. La qual cosa requereix, al seu torn, una capacitació per a les següents operacions específiques: (a) utilitzar un vocabulari teòric i tècnic bàsic de la PSA, (b) desenvolupar una obertura intel·lectual a qüestions psicosocials urgents i rellevants, una motivació per a la investigació i intervenció en PSA i un coneixement precís de les implicacions ètiques i deontològiques d'aquestes pràctiques, (c) construir un marc de referència teòric sobre fenòmens i processos característics dels principals àmbits d'aplicació de la PSA (des de la salut, el treball i la educació, fins el dret, la política, l'ambient o la cultura), (d) comprendre el caràcter sociohistòric de la construcció de les necessitats i dels problemes socials, (e) identificar dimensions i indicadors bàsics dels constructes qualitat de vida i benestar psicosocial, (f) conèixer eines metodològiques i tècniques de la PSA així com processos 1 vida i benestar psicosocial, (f) conèixer eines metodològiques i tècniques de la PSA així com processos concrets d'intervenció (g) elaborar (de forma individual i grupal) síntesis informatives sobre tòpics específics de la PSA. |
visitant ::
identificació
