| Nota: |
Tesi doctoral - Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Medicina, 2016 6, el volum de la lesió i l'antecedent d'haver presentat un ictus prèviament. Pel que fa a les variables pronòstiques, a l'alta hem observat que la DO és factor de risc independent per no retornar a domicili a l'alta, de mortalitat intrahospitalària i augmenta significativament l'estada mitjana. També hem vist que està clarament associada a complicacions sistèmiques (especialment infeccions respiratòries) i a complicacions neurològiques durant l'ingrés, però està gairebé sempre associada a d'altres factors pronòstics (com la gravetat de l'ictus i el volum de la lesió). Durant el primer trimestre hem demostrat que la DO és factor de risc independent de mortalitat amb una HR de 4,7, i de pitjor estat funcional als 3 mesos. Les infeccions respiratòries també són un factor de risc independent de mortalitat durant el primer trimestre amb una HR de 3,8. En canvi, tot i que assoleixen una significació estadística com a factors independents de mortalitat als 3 mesos, el risc de mort associat a l'mRs (0,2) i al volum de la lesió (1,005) són molt més baixos que el risc de mort associat a DO o a infecció respiratòria. La DO està clarament associada a complicacions infeccioses respiratòries i a institucionalització durant el primer trimestre, però gairebé sempre està associada a d'altres factors que prenen significació a l'anàlisi multivariant en contra de la DO. Conclusions. La incidència de DO post-ictus és elevada, s'associa a l'edat, a la gravetat de l'ictus i a diverses característiques clíniques. A més, té un important impacte en l'estada, en les complicacions intrahospitalàries, en el pronòstic a l'alta, en l'estat funcional i en la mortalitat durant el primer trimestre. Els nostres resultats suggereixen que l'aplicació de programes de cribratge sistemàtic i tractament precoç de la DO podria millorar significativament el pronòstic dels pacients amb ictus |
visitant ::
identificació
dir.
