'Bosch, jansenista?'

(Universitat Autònoma de Barcelona)

Data:	2012
Resum:	L'octubre de 1792, arriba a Sabadell, acompanyat d'un llarg seguici, el darrer bisbe d'Alet, diòcesi de la província eclesiàstica de Narbona. Anton Bosch i Cardellach, aleshores secretari municipal, s'encarrega de l'allotjament dels exiliats. Aquest exili, preludi de la Guerra Gran (1793-1795), i l'actitud mateixa de Bosch, reflectida a la seva Memoria de las cosas notables de la vila de Sabadell, proporcionen indicis valuosos sobre la familiaritat de Bosch amb el pensament jansenista de Fèlix Amat de Palou i sobre la influència d'aquest darrer en l'acció política de Bosch. Perquè sembla molt plausible que el Bisbat d'Alet, conegut pel seu seminari jansenista, s'instal·lés a Sabadell per obra de Fèlix Amat. L'article inclou traduccions catalanes de les actes de la parròquia de Sant Fèlix de Sabadell que relaten l'enterrament del bisbe d'Alet, i que cal comparar amb el text corresponent de la Memoria. . . de Bosch i Cardellach.
Drets:	Tots els drets reservats.
Llengua:	Català
Document:	Article ; recerca ; Versió publicada
Publicat a:	Arraona, Vol. IV època, Num. 33 (2012) , p. 92-101, ISSN 2339-6105

10 p, 1.0 MB

Registre creat el 2017-06-29, darrera modificació el 2022-11-14