Societat, ciència i cultura [101658]
Barrera, Jaume 1954-
Bach i Plaza, Joan
Martínez Ribas, Ricard
Torras Francés, Meri
Barquinero, Joan Francesc (Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Biologia Animal, de Biologia Vegetal i d'Ecologia)
Montiel Rayo, Francisca
Rifà Valls, Maria Montserrat
Martín Jiménez, Sergi
Sánchez Aguilar, Agustín
Puigsech Farràs, Josep
Álvarez Cobo, Iolanda (Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Biologia Animal, de Biologia Vegetal i d'Ecologia)
Poch Serra, Joan
Serret Vidal, Carme
Cuadrado Ciuraneta, Sergi
Dot Jutglà, Esteve
Puente, Sílvia
Haas, Carlos
Saura Mas, Sandra (Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Biologia Animal, de Biologia Vegetal i d'Ecologia)
Gonzalez Vilalta, Arnau 1980-
Faciabén Lago, Jéssica
Universitat Autònoma de Barcelona. Facultat de Ciències de l'Educació

Título variante: Society, Science and Culture
Título variante: Sociedad, ciencia y cultura
Fecha: 2017-18
Resumen: L'assignatura ha de facilitar a l'estudiantat el coneixement, l'anàlisi i la comprensió del context sociocultural, científic i humanístic que ha configurat el present, possibilitant-li la presa d'una postura crítica i constructiva davant la realitat actual i les transformacions que s'han produït en tots aquests àmbits en els darrers períodes. Això ha de permetre que l'estudiant prengui consciència de la pròpia implicació en aquest entorn, així com de les responsabilitats que ha d'assumir envers aquells elements que el configuren com ara el mediambient, la sostenibilitat, l'educació, la cultura, les alteritats, etc. Històricament, hem situat els segles XX i XXI com a llocs des dels quals pensar la cultura. Les obres que situen el punt de partida a l'assignatura des de l'àmbit de cultura són: La interpretació dels somnis de Freud (1900), Les demoiselles d'Avignon (1907) de Picasso, Pierrot Lunaire (1912) de Schönberg, La mort a Venècia (1912) de Thomas Mann, La consagració de la primavera (1913) d'Ígor Stravinski, La metamorfosi (1915) de Kafka, Fountain (1917) de Duchamp, Tractatus logico-philosophicus (1921) de Wittgenstein, Ulises de Joyce (1922), Metrópolis (1927) de Fritz Lang i Ciudadano Kane (1941) d'Orson Wells entre d'altres. En l'àmbit de ciència es pretén donar a conèixer què és la ciència i com treballa. En aquest sentit, es repassarà el llegat que enshan deixat alguns dels principals científics sobre tot en els segles XIX i XX. També es pretén descobrir què és la vida i quins són els elements bàsics que la composen, així com entendre la seva evolució utilitzant els treballs de Charles Darwin. Finalment, es treballa l'evolució en la concepció del sistema Sol-Terra, des del model geocèntric a l'heliocèntric i la seves implicacions a la vida quotidiana, quins són els elements del sistema Terra, quins d'aquests elements utilitzem com a recursos en el nostre dia a dia i quin és l'impacte d'aquest ús. L'àmbit de Societat fa un recorregut històric i geogràfic des de la Segona Guerra Mundial fins al nostres dies tenint el món com a escala de referència. Els grans esdeveniments històrics del segle XX i XXI, les causes i conseqüències de les desigualtats entre Nord i Sud i les diferents esferes de la globalització amb tots els seus problemes i reptes (la formació d'una societat inclusiva), són alguns dels temes que s'analitzaran al llarg del curs. A partir de lectures d'historiadors (com Eric Hobsbawm), d'economistes (com Arcadi Oliveres), geògrafs (com Yves Lacoste) o d'altres científics/ques de casa nostra o internacionals (com Richard Dawkins), així com del visionat de documentals sobre els diferents temes tractats ens endinsarem en la història contemporània i la geografia global. 1. Conèixer les principals filosofies ètiques, comprendre els diferents tipus de valors (morals, ètics, polítics, religiosos, estètics, científics. . . ), i reflexionar sobre la seva incidència en l'acció educativa. 2. Analitzar la crisi de valors en la cultura postmoderna i la seva incidència en les relacions educatives. 3. Comprendre els factors causals que configuren els trets essencials de les societats del present i les seves expressions ideològiques, polítiques i econòmiques, des d'una perspectiva històrica. 4. Comprendre la interdependència entre els diferents elements que composen el sistema mundial mitjançant uns marcs de referència i l'anàlisi d'una realitat amb conflictes i condicions de vida molt desiguals. 5. Relacionar les polítiques, models i dinàmiques internacionals al voltant de migracions, cultura i educació, amb els contextos regionals i locals on es desenvolupa la professió. 6. Analitzar críticament els processos socials d'abast internacional que expliquen els fenòmens de diversitat cultural i exclusió social. 7. 2 7. Aprendreles bases del mètode científic, delimitant el camp d'aplicació i els objectius de la ciència. 8. Contribuir a diferenciar entre coneixement científic, valors simbòlic-culturals i credibilitats acrítiques. 9. Conèixer els aspectes bàsics de l'estructura i el funcionament del món físic i entendre les possibilitats que ofereix pel desenvolupament humà i les limitacions que imposa. 10. Conèixer els principis bàsics de la vida. Entendre de forma específica l'ésser humà com organisme biològic i la seva interrelació amb l'ambient. Adquisició d'hàbits i conductes saludables. 11. Entendre l'art com a forma de comprensió de l'individu i la societat. 12. Conèixer els diferents models creatius i els gèneres literaris que configuren la diversitat de cultures.
Resumen: The subject must provide to the students the knowledge, analysis and understanding of the socio-cultural, scientific and humanistic context that has shaped the present, enabling it to take a critical and constructive stance on the current reality and the transformations that have occurred in all of these areas during the last periods. All of this should allow the student to become aware of one's own involvement in the surroundings, as well as of the responsibilities that should be assumed towards those elements that construct them -such as environment, sustainability, education, culture, otherness, etc. Historically, we have located the 20th and 21st centuries as places from which to think about culture. In the area of culture, the masterpieces fixing the starting point for the course are: The interpretation of dreams of Freud (1900), Les demoiselles d'Avignon (1907) of Picasso, PierrotLunaire (1912) of Schoenberg, Death in Venice (1912) of Thomas Mann, The Rite of spring (1913) of Igor Stravinsky, Metamorphosis (1915) of Kafka, Fountain (1917) of Duchamp, Tractatus logico-philosophicus(1921) of Wittgenstein, Ulises (1922) of Joyce, Metropolis (1927) of Fritz Lang and Citizen Kane (1941) of Orson Wells, among others. The area of science will intend to raise awareness of what is science and how it works. In this sense, we will study the legacy of the top scientists basically in the 19th and 20th centuries. It also aims to explore what life is and what are the basic elements that compose it, so an understanding of their evolution using the works of Charles Darwin will be promoted. Finally, we will approach to the evolution in the conception of the Sun-Earth system, from the geocentric to the heliocentric model and its implications to the everyday life, what are the elements of the Earth system, which of these elements we use as resources in our day to day and what is the impact of this use. The area society will take an historical and geographical itinerary from World War II until our days by considering the world as a reference scale. The great historical events of the 20th and 21st century, the causes and consequences of inequalities between North and South and the different spheres of globalization with all the problems and challenges (the formation of an inclusive society), are some of the topics that will be analysed during the course. From readings of historians (such as Eric Hobsbawm), economists (as Arcadi Oliveres), geographers (as Yves Lacoste) or from other local or international scientists (as Richard Dawkins), as well as the screening of documentaries on the different topics covered we deepen in contemporary history and global geography. 1. To know the main ethical philosophies, understand the different types of values (political, religious, ethical, moral, aesthetic, scientific, etc. ), and reflect on its impact on the educational action. 2. To analyse the crisis of values in postmodern culture and its impact on the pedagogical relations. 3. Understanding the causal factors that shape the essential features of current societies and their ideological, political and economic expressions, from a historical perspective. 4. Understanding the interdependence between the different elements that compose the world system through frames of reference and the analysis of a reality with conflictsand unequal life conditions. 5. To relate the policies, models and international dynamics of migrations, culture and education, with the regional and local contexts where the profession is developed. 6. To analyse the social processes of international scene critically to explain the phenomena of cultural diversity and social exclusion. 7. To learn the foundations of the scientific method, delimiting the field of application and the goals of science. 8. To contribute to the differentiation between scientific knowledge, cultural and symbolic values and uncritical credibility. 9. To know the basic aspects of the structure and the functioning of the physical world and understand the 2 9. To know the basic aspects of the structure and the functioning of the physical world and understand the possibilities that offer for human development and the limitations that they impose. 10. To learn the basic principles of life. To understand specifically the human beings as a biological organism and their interaction with the environment. Acquisition of healthy habits. 11. Understanding art as a way of understanding individuals and society. 12. To know the different creative models and the literary genres that constitute the diversity of cultures.
Resumen: La asignatura debe facilitar a los estudiantes el conocimiento, el análisis y la comprensión del contexto sociocultural, científico y humanístico que ha configurado el presente, posibilitándole la toma de una postura crítica y constructiva ante la realidad actual y las transformaciones que se han producido en todos estos ámbitos en los últimos periodos. Esto debe permitir que el estudiante tome conciencia de la propia implicación en este entorno, así como de las responsabilidades que debe asumir para con aquellos elementos que lo configuran como el medioambiente, la sostenibilidad, la educación, la cultura, las alteridades, etc. Históricamente, hemos situado los siglos XX y XXI como lugares desde los que pensar la cultura. Las obras que sitúan el punto de partida a la asignatura desde el ámbito de cultura son: La interpretación de los sueños de Freud (1900), Les demoiselles d'Avignon (1907) de Picasso, Pierrot Lunaire (1912) de Schönberg, La muerte en Venecia (1912) de Thomas Mann, La consagración de la primavera (1913) de Ígor Stravinski, La metamorfosis (1915) de Kafka, Fountain (1917) de Duchamp, Tractatus logico-philosophicus (1921) de Wittgenstein, Ulises de Joyce (1922), Metrópolis (1927) de Fritz Lang y Ciudadano Kane (1941) de Orson Wells entre otros. En el ámbito de ciencia se pretende dar a conocer qué es la ciencia y cómo trabaja. En este sentido, se repasará el legado que enshan dejado algunos de los principales científicos sobre todo en los siglos XIX y XX. También se pretende descubrir qué es la vida y cuáles son los elementos básicos que la componen, así como entender su evolución utilizando los trabajos de Charles Darwin. Por último, se trabaja la evolución en la concepcióndel sistema Sol-Tierra, desde el modelo geocéntrico al heliocéntrico y la sus implicaciones en la vida cotidiana, cuáles son los elementos del sistema Tierra, cuáles de estos elementos utilizamos como recursos en nuestro día a día y cuál es el impacto de este uso. El ámbito de Sociedad hace un recorrido histórico y geográfico desde la Segunda Guerra Mundial hasta nuestros días teniendo el mundo como escala de referencia. Los grandes acontecimientos históricos del siglo XX y XXI, las causas y consecuencias de las desigualdades entre Norte y Sur y las diferentes esferas de la globalización con todos sus problemas y retos (la formación de una sociedad inclusiva), son algunos de los temas que se analizarán en el largo del curso. A partir de lecturas de historiadores (como Eric Hobsbawm), de economistas (como Arcadi Oliveres), geógrafos (como Yves Lacoste) o de otros científicos / as de casa o internacionales (como Richard Dawkins), así como el visionado de documentales sobre los diferentes temas tratados nos adentraremos en la historia contemporánea y la geografía global. 1. Conocer las principales filosofías éticas, comprender los diferentes tipos de valores (morales, éticos, políticos, religiosos, estéticos, científicos . . . ), y reflexionar sobre su incidencia en la acción educativa. 2. Analizar la crisis de valores en la cultura posmoderna y su incidencia en las relaciones educativas. 3. Comprender los factores causales que configuran los rasgos esenciales de las sociedades del presente y sus expresiones ideológicas, políticas y económicas, desde una perspectiva histórica. 4. Comprender la interdependencia entre los diferentes elementos que componen el sistema mundial mediante unos marcos de referencia y el análisis de una realidad con conflictos y condiciones de vida muy desiguales. 5. Relacionar las políticas, modelos y dinámicas internacionales alrededor de migraciones, cultura y educación, con los contextos regionales y locales donde se desarrolla la profesión. 6. Analizar críticamente los procesos sociales de alcance internacional que explican los fenómenos de diversidad cultural y exclusión social. 7. Aprender las bases del método científico, delimitando el campo de aplicación y los objetivos de la ciencia. 8. Contribuir a diferenciar entre conocimiento científico, valores simbólico-culturales y credibilidades acríticas. 9. Conocer los aspectos básicos de la estructura y el funcionamiento del mundo físico y entender las posibilidades que ofrece el desarrollo humano y las limitaciones que impone. 10. Conocer los principios básicos de la vida. Entender de forma específica del ser humano como organismo 2 10. Conocer los principios básicos de la vida. Entender de forma específica del ser humano como organismo biológico y su interrelación con el ambiente. Adquisición de hábitos y conductas saludables. 11. Entender el arte como forma de comprensión del individuo y la sociedad. Conocer los diferentes modelos creativos y los géneros literarios que configuran la diversidad de culturas.
Derechos: Aquest document està subjecte a una llicència d'ús Creative Commons. Es permet la reproducció total o parcial, la distribució, la comunicació pública de l'obra i la creació d'obres derivades, fins i tot amb finalitats comercials, sempre i quan es reconegui l'autoria de l'obra original. Creative Commons
Lengua: Català
Titulación: Educació Social [2500260] ; Pedagogia [2500261] ; Educació Infantil [2500797] ; Educació Primària [2500798]
Plan de estudios: Grau en Pedagogia [1211] ; Grau en Educació Social [827] ; Grau en Educació Infantil [847] ; Grau en Educació Primària [896]
Documento: Objecte d'aprenentatge



Català
10 p, 108.8 KB

Anglès
9 p, 95.5 KB

Castellà
9 p, 96.0 KB

El registro aparece en las colecciones:
Materiales académicos > Guías docentes

 Registro creado el 2017-07-14, última modificación el 2023-07-22



   Favorit i Compartir