Gran bé vos ha vengut : construccions existencials i selecció de l'auxiliar en català antic
Massanell i Messalles, Mar (Universitat Autònoma de Barcelona)
Mateu Fontanals, Jaume (Universitat Autònoma de Barcelona)

Títol variant:	Gran bé vos ha vengut : existential constructions and auxiliary selection in Old Catalan
Data:	2018
Resum:	En aquest article analitzem la selecció de l'auxiliar en català antic partint de la hipòtesi que la inacusativitat no és una propietat dels verbs, sinó de les construccions, fet que no exclou que determinades arrels verbals tendeixin a associar-se amb estructures que n'afavoreixen la coocurrència amb un dels auxiliars. Aportem dades diacròniques que mostren que verbs considerats inacusatius típics com venir, a banda de ser molt freqüents en construccions resultatives, auxiliades sistemàticament amb ésser en la llengua medieval, també podien inserir-se en construccions esdevenimentals de tema indefinit, les quals s'auxiliaven amb haver («los à vengut gran dan a lur molí»). Aquestes estructures presenten connexions amb una construcció existencial d'haver(-hi), freqüent en la llengua cancelleresca, que incorporava com a predicatiu el participi de verbs considerats inacusatius típics («d'altres hòmens que hi havia venguts»). No serà fins al segle xvi que haver s'introduirà gradualment en construccions d'estat resultant.
Resum:	This article studies auxiliary selection in Old Catalan starting from the hypothesis that unaccusativity is not a property of verbs, but of constructions, which is not to say that certain verbal roots do not tend to associate with structures that favour cooccurrence with one particular auxiliary. We provide diachronic data that show that verbs considered to be typically unaccusative, like venir, apart from being very common in resultative constructions, which select ésser in medieval Catalan, but can also be inserted into eventive constructions with an indefinite theme, which select haver («los à vengut gran dan a lur molí»). These structures are connected with an existential expression that uses haver-hi, frequent in the language of the Chancellery, which included a predicate containing the past participle of verbs considered to be typically unaccusative («d'altres hòmens que hi havia venguts»). It is not until the sixteenth century that haver is gradually introduced into resultatives.
Ajuts:	Ministerio de Economía y Competitividad FFI2014-56968-C4-1-P Agència de Gestió d'Ajuts Universitaris i de Recerca 2014/SGR-1013 Agència de Gestió d'Ajuts Universitaris i de Recerca 2014/SGR-1328
Drets:	Aquest document està subjecte a una llicència d'ús Creative Commons. Es permet la reproducció total o parcial i la comunicació pública de l'obra, sempre que no sigui amb finalitats comercials, i sempre que es reconegui l'autoria de l'obra original. No es permet la creació d'obres derivades.
Llengua:	Català
Document:	Article ; recerca ; Versió publicada
Matèria:	Selecció de l'auxiliar ; Construccions esdevenimentals ; Construccions existencials ; Inacusativitat ; Català antic ; Auxiliary selection ; Eventive constructions ; Existential constructions ; Unaccusativity ; Old Catalan
Publicat a:	Estudis romànics, Vol. 40 (2018) , p. 89-115, ISSN 2013-9500

DOI: 10.2436/20.2500.01.238

27 p, 167.8 KB

El registre apareix a les col·leccions:
Documents de recerca > Documents dels grups de recerca de la UAB > Centres i grups de recerca (producció científica) > Arts i humanitats > Centre de Lingüística Teòrica (CLT)
Articles > Articles de recerca
Articles > Articles publicats