Pràctiques Externes (Arxivística i Documentació) [104156]
Torras Cortina, Miquel
Universitat Autònoma de Barcelona. Facultat de Filosofia i Lletres

Fecha: 2018-19
Resumen: L'objectiu de l'assignatura és que l'estudiant pugui fer pràctiques externes en un arxiu tant si és de caràcter administratiu com històric. El temps destinat són 150 hores, que és la dedicació estipulada en una assignatura de 6 crèdits ECTS, incloses les hores de classe, el temps destinat a la redacció dels informes i a les tutories, que es clacula en 20 hores. Durant l'estada, l'estudiant en pràctiques haurà de realitzar diverses tasques d'arxiu sota la supervisió d'un arxiver-tutor, i podrà conèixer com es treballa en un arxiu de manera quotidiana. Segons els actuals plans d'estudis, cada grau ha de tenir una assignatura de pràctiques. El grau d'Història a la UAB proposa que els estudiants les facin en un arxiu. Les raons són diverses i amb dues darreres finalitats: en primer lloc incentivar la recerca històrica a través del contacte directe amb els testimonis escrits del passat, i, en segon lloc, donar a conèixer una professió, la d'arxiver, a la qual s'hi accedeix normalment a partir dels estudis d'història. Vegem aquestes raons de manera més detallada: 1. - Els testimonis escrits són la principal font d'informació sobre el passat i es custodien en arxius, biblioteques i museus essencialment. Per altra banda, totes les institucions tenen arxius, i algunes se'n fan càrrec elles mateixes, tant de la conservació de la documentació com de la seva difusió, com són, només per citar les més rellevants per als historiadors: sindicats, partits polítics, fundacions, exèrcit, parròquies, empreses amb arrelament al territori, centres educatius, entitats culturals i administracions públiques que, en la majoria de casos, es tracta sobretot de documentació d'època contemporània. Hi ha noves empreses que treballen amb reproduccionsde documents d'arxiu, com són centres de documentació de tot gènere, editorials o revistes científiques que són importants i que se centren més en la documentació en el sentit administratiu que en el clàssic d'arxiu històric. 2. - La teoria arxivística és unica per a totes les tipologies d'arxius, tant històrics com administratius. En aquest darrer cas la teoria arxivística pren el nom de "records management" o "gestió documental" però en el fon els conceptes bàsics són els mateixos. És per a això que les pràctiques poden versar sobre qualsevol tipus de documentació de les institucions o empreses esmentades i de qualsevol època amb la condició que estigui 1 documentació de les institucions o empreses esmentades i de qualsevol època amb la condició que estigui depositada en un arxiu, que aquesta documentació la gestioni una institució o que ella mateixa constitueixi un fons documental encara per classificar i convertir en arxiu, sense cap tipus de limitació temporal, tipològica ni institucional, és a dir, sigui privada o pública. 3. - Quan un fons documental històric es vol posar a disposició del públic i historiadors per a la seva consulta, és condició indispensable que abans l'arxiver l'hagi catalogat, ordenat, instal·lat físicament i hagi redactat els corresponents instruments de descripció per a que l'usuari pugui recuperar la informació. D'aquesta manera la tasca de l'arxiver sempre és prèvia a la de l'historiador i la condiciona. Per això, quan un historiador vol fer recerca li resulta indispensable uns coneixements sòlids d'arxivística i de la documentació que es conserva per a l'època i temàtica que vol estudiar. Com s'ha dit, per aquestes raons, l'habitual és que els arxivers tinguin una formació prèvia d'historiadors. 4. - L'arxivística és un saber de tipus generalista que, essencialment, comprèn els següents coneixements: una teoria general, el recurs a ciències i disciplines auxiliars de caràcter erudit per tal de conèixer la documentació històrica del territori, la redacció d'instruments de descripció dels fons documentals, l'ús de les teconologies per al tractament de la informació i la difusió cultural, el sistema arxivístic de la comunitat autònoma i estatal, l'edifici de la institució arxivística i de les instal·lacions. Els arxivers que fan teoria de l'arxivística defineixen aquest saber com a ciència en formació, però, sigui com sigui, atesa la enorme varietat de tipologies documentals procedents d'institucions productores al llarg de la història, la formació pràctica és primordial. 5. - En l'actualitat, els arxius tenen una responsabilitat única i intrasferible, no només, òbviament, en la seva funció tradicional de conservació del patrimoni històric documental, sinó també amb una difusió cultural de qualitat als ciutadans, per a la qual cosa, el coneixement històric ocupa un lloc essencial. Per a això, els arxius organitzen de manera regular exposicions, cicles de conferències, cursos d'història sobre el municipi, ciutat o comarca, cursos per a la formació d'investigadors en tècniques historiogràfiques com són recerca documental als arxius, paleografia o mètodes per a l'elaboració de biografies i genealogies, per citar les més usuals. Habitualment, l'arxiu és seu també de societats científiques, consell de redacció de revistes culturals, centres i associacions, lloc de trobada d'erudits i estudiosos en general. Són, en definitiva, vertebradors de la vida cultural del territori, a la qual l'historiador, com a dipositari de la memòria històrica i científic social, hi està vinculat de manera natural. El treball que fa va adreçat també a aquestes persones i institucions de manera especial. 6. - La consulta de documentació històrica en els arxius incentiva la recerca i és font d'idees i de projectes. És a dir: sovint, l'historiador pensa en un tema de recerca i després busca la documentació necessària, però la recerca també pot fer el camí invers: l'historiador, gràcies a la consulta habitual a l'arxiu, troba inesperadament una documentació interessant que anteriorment no havia estat objecte d'atenció suficient, amb la qual elabora una monografia o article. Per fer un símil, podríem dir que el laboratori és per als científics de la naturalessa, el que l'arxiu ho és per als historiadors.
Derechos: Aquest document està subjecte a una llicència d'ús Creative Commons. Es permet la reproducció total o parcial, la distribució, la comunicació pública de l'obra i la creació d'obres derivades, fins i tot amb finalitats comercials, sempre i quan es reconegui l'autoria de l'obra original. Creative Commons
Lengua: Català.
Titulación: Història [2500501]
Plan de estudios: Grau en Història [803]



Català
5 p, 80.2 KB

El registro aparece en las colecciones:
Materiales académicos > Guías docentes

 Registro creado el 2018-07-13, última modificación el 2018-10-20



   Favorit i Compartir