| Resum: |
Introducció: els avanços en la tecnologia mèdica s'han associat amb una millora en els resultats clínics dels pacients pediàtrics ingressats en unitats de cures intensives (UCI). La complexitat de la UCI ha conduït a la reorganització de l'atenció en centres de gran volum i complexitat. Per oferir la mateixa atenció a tota la població independentment d'on viuen, el paper del sistema de transport Intern hospitalari s'ha convertit en essencial per garantir els mateixos resultats clínics. Actualment no existeix cap escala de risc estandarditzat que pugui predir la mortalitat, la necessitat d'ingrés a la UCI o la necessitat de realitzar intervencions mèdiques durant el transport des del centres perifèrics a centres de referència en la edat pediàtrica. Amb aquest estudi es pretén dissenyar i validar una nova escala de risc pediàtrica pretransport (PPTRS). Pacients i mètodes: Es va dissenyar un estudi observacional prospectiu de pacients pediàtrics transportats per l'equip de transport pediàtric de l'Hospital Universitari de la Vall d'Hebron (SEM-P VH) des de l'1 d'octubre de 2010 fins al 30 de juliol de 2017. La població de l'estudi incloïa tots els pacients, des de 0 dies de vida fins a 16 anys d'edat. Es va dissenyar una PPTRS que incloïa 10 variables clíniques (respiració, oximetria, pressió inspiratòria màxima, pressió arterial sistòlica, consciència, pupil·les, diüresis, excés de base estàndard, glucosa i temperatura) obtinguts durant la primera trucada de contacte amb el centre de coordinació. Resultats: D'un total de 4292 pacients inicialment obtinguts de la nostra base de dades, es van excloure 854 (19,8%) casos, que van deixar un total de 3439 pacients per a l'anàlisi final. La distribució d'edat va demostrar que 1597 (46,4%) dels nostres pacients eren nounats, amb 503 (14,6%) dels quals eren nounats prematurs, i 1842 (53,6%) eren nens majors d'un més de vida. El grup patològic principal de la nostra cohort va ser respiratori amb 1402 pacients (40,8%), seguits de causes neurològiques amb 716 pacients (20,8%) i cardíacs, amb 378 pacients (11,0%). La majoria dels pacients, 2344 (68,2%), van ser ingressats en unitats de cures intensives al arribar als hospitals receptors. Només 165 pacients (4,8%) necessitaven cirurgia urgent. El PPTRS mitjà va ser de 4. 55 ± 2. 77, amb una mitjana de 4. 0 (0-17). La mortalitat global al final del transport va ser del 0,5%. amb 16 pacients que van morir abans d'arribar al hospital receptor La mortalitat a les 48 h després del trasllat va ser del 1,9% (65/3439). Els pacients que morts presentaven un PPTRS significativament més alt en comparació amb els vius (10. 95 ± 3. 59 vs 4. 42 ± 2. 57 p 0. 001) i l'anàlisi multivariant va mostrar que la PPTRS era l'únic factor independent de la mortalitat (OR: 1. 744 (95 IC: 1,599-1,902; p 0,001). Els pacients ingressats en cures intensives presentaven també un PPTRS significativament més elevat en comparació amb aquells pacients que no requereixen ingrés a UCI (3,32 ± 1,77 vs. 5,07 ± 2,88; p 0,001). A més, els PPTRS més alts es van associar amb un major risc de totes les intervencions mèdiques, a excepció de la canalització d'una via perifèrica. Els fàrmacs antiepilèptics i l'ús del sistemes d'immobilització cervical no van demostrar cap relació amb la PPTRS. Conclusions: La PPTRS és un sistema de puntuació simple i útil per predir la mortalitat 48 h després del transport, la probabilitat d'ingrés a la UCI i la necessitat d'intervencions mèdiques durant el transport. |
visitant ::
identificació
dir.
