La monoparentalitat suposa un risc pel rendiment escolar dels fills?

Boertien, Diederik

Cita bibliogràfica -- Enllaç permanent: https://ddd.uab.cat/record/202294

La monoparentalitat suposa un risc pel rendiment escolar dels fills?
Boertien, Diederik

(Centre d'Estudis Demogràfics)
Centre d'Estudis Demogràfics

Títol variant:	¿Supone la monoparentalidad un riesgo para el rendimiento escolar de los hijos?
Títol variant:	Does single parenthood put children's school performance at risk?
Publicació:	Bellaterra : Centre d'Estudis Demogràfics, 2018
Descripció:	4 pag.
Resum:	Els pares segueixen diferents estratègies per garantir un bon futur pels seus fills. Inverteixen en les seves habilitats, educació, normes i valors. Hi ha estratègies que impliquen temps, com escollir una escola o llegir contes als nens. Altres, en canvi, requereixen que els pares tinguin diners, com les classes extraescolars o viure en un "bon barri". Els progenitors que conviuen, sovint poden ajudar-se mútuament, mentre que fer totes aquestes inversions pot resultar més difícil pel progenitor d'una familia monoparental. Hauríem doncs de preocupar-nos per les oportunitats que tindran els seus fills? I pels fills que viuen en famílies monoparentals de nivells socioeconòmics més baixos? I, en cas afirmatiu, què hi podem fer? Ens proposem respondre a aquestes preguntes en relació a Espanya, país on les famílies monoparentals femenines són cada vegada més habituals. En primer lloc, utilitzem les dades del Cens per documentar l'augment de les famílies monoparentals femenines i veiem que, el 1991 el 6% dels menors vivien en una família monoparental d'aquest tipus, mentre que el 2011 aquest percentatge ha crescut fins el 15%. A continuació estudiem les dades del projecte PISA de l'OCDE per analitzar les aptituds en matemàtiques dels nens que viuen en famílies monoparentals. Tot i que les puntuacions d'aquest grup són lleugerament inferiors als resultats dels que viuen amb dos progenitors, aquestes diferències són molt poc rellevants quan s'examinen més detalladament. Pensem que, si volem fomentar la igualtat d'oportunitats, no hem de centrar-nos en l'estructura familiar sinó en altres fonts de desigualtat d'oportunitats, com el nivell d'ingressos, el barri on viuen i el col·legi.
Resum:	Con el objetivo de asegurarles un buen futuro, los progenitores siguen varias estrategias para invertir en las habilidades, la educación, las normas y los valores de sus hijos. A ciertas estrategias, como escoger un colegio o leer cuentos a los niños, hay que dedicarles tiempo. Otras, en cambio, requieren que los padres tengan dinero. Algunos ejemplos de estrategias caras son las clases extraescolares o vivir en un "buen" barrio. Por lo tanto, invertir en los hijos es un proceso que exige tiempo y dinero. Los progenitores que viven juntos a menudo pueden ayudarse mutuamente en esta tarea, mientras que hacer todas estas inversiones puede resultar más difícil para los progenitores de familias monoparentales. ¿Deberíamos por ello preocuparnos por las oportunidades que van a tener sus hijos en la vida? ¿Deberíamos preocuparnos por los niños que viven en familias monoparentales de niveles socioeconómicos más bajos? Y, en caso afirmativo, ¿qué podemos hacer al respecto? En este artículo nos proponemos responder a estas preguntas en relación con España, donde las familias monoparentales femeninas son cada vez más habituales. En primer lugar, utilizamos los datos del censo para documentar el aumento de las familias monoparentales femeninas y mostramos que en 1991 el 6 % de los niños vivían en una familia monoparental femenina, mientras que en 2011 este porcentaje había crecido hasta el 15 %. A continuación estudiamos los datos del proyecto PISA de la OCDE para analizar las aptitudes matemáticas de los niños que viven en familias monoparentales. Aunque las puntuaciones en matemáticas de los niños que viven en familias monoparentales son ligeramente inferiores a las de los que viven con dos progenitores, estas diferencias resultan ser muy poco relevantes cuando se examinan más detalladamente. Sostenemos que, si queremos fomentar la igualdad de oportunidades en España, no debemos centrarnos en la estructura familiar sino en otras causas de la desigualdad de oportunidades, como el nivel de ingresos, el barrio y el colegio.
Resum:	With a good future for their children in mind, parents follow several strategies to invest in their children's skills, education, norms and values. Some strategies, such as choosing a school or reading to children, require time commitments. For other strategies parents need money. Examples of such expensive strategies are extra-curricular classes or living in a 'good' neighborhood. Investing in children is thus a time-consuming and expensive process. Whereas parents who live together can often assist each other in this task, making all these investments could be harder for single parents. Should we therefore be worried about their children's opportunities in life? How about children living with single parents from lower socioeconomic backgrounds? And if so, what can be done about it? We aim to answer these questions for Spain here, where single motherhood has become increasingly more common. We first use Census data to document the rise in single motherhood and show that in 1991 6% of children lived with a single mother, but that by 2011 this percentage had risen to 15%. We subsequently look at data from the PISA project of the OECD to look at the mathematical abilities of children living with single parents. Even though children living with single parents have slightly lower mathematics scores than those who live with two parents, these differences appear substantively barely relevant upon closer inspection. We argue that if we want to equalize opportunities in Spain we should not focus on family structure, but rather on other sources of inequality of opportunity such as income, neighborhoods and schools.
Ajuts:	Agència de Gestió d'Ajuts Universitaris i de Recerca 2016-BP-00121 European Commission 637768
Drets:	Aquest document està subjecte a una llicència d'ús Creative Commons. Es permet la reproducció total o parcial, la distribució, i la comunicació pública de l'obra, sempre que no sigui amb finalitats comercials, i sempre que es reconegui l'autoria de l'obra original. No es permet la creació d'obres derivades.
Llengua:	Català, castellà i anglès
Col·lecció:	Perspectives demogràfiques ; 010
Document:	Working paper
Matèria:	Educació ; Educación ; Education ; Família monoparental ; Familia monoparental ; Single parenthood ; Rendiment escolar ; Rendimiento escolar ; School performance ; Espanya ; España ; Spain