| Data: |
2019 |
| Descripció: |
25 p. |
| Resum: |
In this work, sublethal injury and recovery ability of Listeria monocytogenes Scott A single cells after high hydrostatic pressure (HHP) treatments at 400 MPa and 8ºC for 2, 8 and 20 min was evaluated. To this end, the length of the lag phase was estimated from optical density measurements of single-cell suspensions and the corresponding plate counts. The results revealed that the increase in exposure time leads to the appearance of sublethally injured cells needing longer recovery times before multiplication compared to the untreated cells. However, a fraction of resistant cells with a lag phase similar to those from untreated cells was also observed, regardless of the treatment intensity. The fraction of resistant cells goes unnoticed when sublethal injury is quantified by the differential plating method, since nearly all surviving cells appear to be sublethally injured according to this method. The discrepancy between both methods is probably due to the fact that the method for the estimation of the length of the lag phase has a limit of detection 10 times lower (1 cell) than the differential plating method (10 cells). |
| Resum: |
Aquest treball ha avaluat el dany subletal i la capacitat de recuperació de cèl·lules individuals de Listeria monocytogenes Scott A després del tractament per altes pressions hidrostàtiques (HHP) a 400 MPa i 8ºC durant 2, 8 i 20 min. Per això, s'ha estimat la durada de la fase retardària de les cèl·lules a partir de mesures de la densitat òptica de suspensions de cèl·lules individuals i dels recomptes en placa corresponents. Els resultats han posat de manifest que l'augment de la durada del tractament causa l'aparició de cèl·lules lesionades subletalment que necessiten temps de recuperació més llargs que les cèl·lules no tractades per començar a multiplicar-se. No obstant això, i independentment del tractament, també s'ha observat una fracció de cèl·lules resistents amb fases retardàries similars a les de les cèl·lules no tractades. Aquesta fracció de cèl·lules resistents passa desapercebuda quan es fa la quantificació del dany subletal a partir del mètode de recompte diferencial en placa ja que, en aquest cas, els resultats indiquen que pràcticament totes les cèl·lules supervivents han resultat danyades subletalment. La discrepància entre els dos mètodes probablement és deguda a que el mètode d'estimació de la durada de la fase retardària té un nivell de detecció deu vegades inferior (1 cèl·lula) que el mètode diferencial de recompte en placa (10 cèl·lules). |
| Drets: |
Aquest document està subjecte a una llicència d'ús Creative Commons. Es permet la reproducció total o parcial, la distribució, la comunicació pública de l'obra i la creació d'obres derivades, fins i tot amb finalitats comercials, sempre i quan aquestes es distribueixin sota la mateixa llicència que regula l'obra original i es reconegui l'autoria de l'obra original.  |
| Llengua: |
Català |
| Titulació: |
Qualitat d'Aliments d'Origen Animal [4313796] |
| Col·lecció: |
Facultat de Veterinària. Treballs de màster i postgrau. Màster oficial de Qualitat d'Aliments d'Origen Animal |
| Document: |
Treball de fi de postgrau |
| Matèria: |
Aliments ;
Indústria i comerç ;
Seguretat alimentària |
visitant ::
identificació
