| Títol variant: |
La incidència de les migracions sobre la mobilitat habitual per treball |
| Títol variant: |
The incidence of migrations over labor mobility |
| Títol variant: |
L'incidence des migrations sur la mobilité habituelle pour raison de travail |
| Publicació: |
Bellaterra : Centre d'Estudis Demogràfics, 2007 |
| Descripció: |
22 pag. |
| Resum: |
Tradicionalmente se ha atribuido a una parte importante de las migraciones un motivo básicamente laboral, de manera que un sector importante de población cambiaría de residencia en función de un acercamiento a su puesto de trabajo. Actualmente esta lógica ha sido cuestionada, preconizándose incluso una relación inversa, de manera que una parte de las migraciones, en lugar de acercar, alejarían al trabajador de su puesto de trabajo. El objetivo de esta comunicación es mostrar la confluencia actual de hasta tres modelos distintos, que tienen como variable explicativa la distancia de la migración. Mientras que en las migraciones de largo alcance todavía prevalece la optimización de la distancia al lugar de trabajo, en las migraciones de corto alcance lo que predomina es la maximización del binomio precio de la vivienda/recorrido de los desplazamientos. En tercer lugar, y respecto a las migraciones de media distancia, el objetivo es la búsqueda de un espacio de vida de calidad a costa de un mayor tiempo en los desplazamientos diarios. En estos tres modelos no debe olvidarse la relevancia que tiene la posición socioeconómica de los trabajadores, tanto en la migración como en la distancia entre la residencia y el puesto de trabajo. Es por ello que deberá ser controlada en todo momento. Los datos para elaborar la comunicación provienen de una muestra del censo de población de 2001 para Cataluña. |
| Resum: |
Tradicionalment s'atribueix a una part important de les migracions un motiu bàsicament laboral, de tal manera que un sector important de la població canviaria de residència en funció d'apropar-se al seu lloc de treball. Actualment aquesta lògica ha estat qüestionada, proclamant fins i tot una relació inversa, de tal manera que una part de les migracions, per comptes d'apropar, allunyarien al treballador del seu lloc de treball. L'objectiu d'aquesta comunicació es mostrar la confluència actual de tres models diferents, que tenen com a variable explicativa la distància de la migració. Mentre que en les migracions de llarga distància encara preval l'optimització de la distància al lloc de treball, i en les migracions de curta distància el que predomina és la maximització del binomi: preu de l'habitatge / recorregut dels desplaçaments. En tercer lloc, i respecte a les migracions de mitja distància, l'objectiu és la cerca d'un espai de vida de qualitat a costa d'un major temps en els desplaçaments diaris. En aquests tres models no es pot oblidar la importància que té la posició socioeconòmica dels treballadors tan en la migració com en la distància entre la residència i el lloc de treball. És per això que haurà de ser controlada en tot instant. Les dades per elaborar la comunicació provenen d'una mostra del cens de població de 2001 per Catalunya. |
| Resum: |
Traditionally, a labor character has been attributed to an important part of migratory movements. According to the above-mentioned, a significant segment of the population would change their residence in order to get closer to their jobs. Nowadays, this logic has been questioned, and some researchers even defend the reverse theis, that is to say, that migrations instead of get the worker closer to the job, would move him//her further away. The aim of this paper is to show the current confluence of three different models, which have migration distance as the explanatory variable. While in large distance migration, optimization of workplace distance still prevails; in short distance migration, both housing prices and the route are predominant. Third, and referred to medium distance migrations, the objective is the searching of a better quality life space despite having to travel a longer distance to get daily to the workplace. In all these models the socio-economic status of the worker is highlighted because is considered of a great importance in both migration and distance between residence and workplace. The data are drawn from 2001 Census; the province of Catalonia is the geographical selection. |
| Drets: |
Aquest document està subjecte a una llicència d'ús Creative Commons. Es permet la reproducció total o parcial, la distribució, i la comunicació pública de l'obra, sempre que no sigui amb finalitats comercials, i sempre que es reconegui l'autoria de l'obra original. No es permet la creació d'obres derivades.  |
| Llengua: |
Castellà |
| Col·lecció: |
Papers de demografia (Centre d'Estudis Demogràfics) ; 314 |
| Document: |
Working paper |
| Matèria: |
Movilidad habitual por trabajo ;
Migraciones ;
Cataluña ;
Categoría socioeconómica ;
Mobilitat habitual per treball ;
Migracions ;
Catalunya ;
Categoria socioeconòmica ;
Labor mobility ;
Migrations ;
Catalonia ;
Socio-economic status ;
Mobilité habituelle pour raison de travail ;
Catalogne ;
Catégorie socioéconomique |
visitant ::
identificació
