| Títol variant: |
Modern Philosophy |
| Títol variant: |
Filosofía moderna |
| Data: |
2020-21 |
| Resum: |
Entenem per filosofia moderna el conjunt de filosofies produïdes en el món occidental després dels processos de la Reforma i la Contrareforma, i que no reneguen del nou mode de llei que la ciència ha descobert en la natura. Les guerres de religió deixen pas a un període de pau relativa, amb la constitució de l'estat nació i de les religions nacionals. D'altra banda, la revolució galileana fa possible de pensar una forma de llei eterna no lligada a la revelació bíblica, sinó a la matematització de la naturalesa. Queda enrere doncs la gran retòrica naturalista del Renaixement. L'obra de Descartes inaugura una nova època en la filosofia. En efecte, allà on el Renaixement centrava tot pensament en la centralitat de la figura humana, fi últim de la creació divina, Descartes introdueix un subjecte deduït de manera purament racional del propi pensament, desprovist per tant de tota subjectivitat. La filosofia, a més, es posa a parlar les llengües nacionals. Per això descrivim com a anglesa i com a francesa unes tradicions filosòfiques relativament nacionals. Sempre, però, distingint dos grans autors de la filosofia racionalista que no es poden restringir a la seva nació d'origen. Amb ells culmina el gran esforç de recuperar una metafísica que no sigui esclava de la revelació teològica i que respecti la nova forma de causalitat no aristotèlica introduïda per la ciència. Així, la unicitat extraordinària de la substància en Spinoza i la multiplicitat infinita de les substàncies de Leibniz preparen el que serà la gran obra crítica de la raó en el segle següent. |
| Resum: |
Entendemos por filosofía moderna el conjunto de filosofías producidas en el mundo occidental después de los procesos de la Reforma y la Contrarreforma, y que no reniegan del nuevo modo de ley que la ciencia ha descubierto en la naturaleza. Las guerras de religión dejan paso a un período de paz relativa, con la constitución del estado nación y de las religiones nacionales. Por otra parte, la revolución galileana hace posible pensar una forma de ley eterna no ligada a la revelación bíblica, sino a la matematización de la naturaleza. Queda atrás pues la gran retórica naturalista del Renacimiento. La obra de Descartes inaugura una nueva época en la filosofía. En efecto, allí donde el Renacimiento centraba todo pensamiento en la centralidad de la figura humana, fin último de la creación divina, Descartes introduce un sujeto deducido de manera puramente racional del propio pensamiento, desprovisto por tanto de toda subjetividad. La filosofía, además, se pone a hablar en las lenguas nacionales. Por ello describimos como inglesa y como francesa unas tradiciones filosóficas relativamente nacionales. Pero siempre distinguiendo dos grandes autores de la filosofía racionalista que no se pueden restringir a su nación de origen. Con ellos culmina el gran esfuerzo de recuperar una metafísica que no sea esclava de la revelación teológica y que respete la nueva forma de causalidad no aristotélica introducida por la ciencia. Así, la unicidad extraordinaria de la sustancia en Spinoza y la multiplicidad infinita de las sustancias de Leibniz preparan lo que será la gran obra crítica de la razón en el siglo siguiente. |
| Drets: |
Aquest document està subjecte a una llicència d'ús Creative Commons. Es permet la reproducció total o parcial, la distribució, la comunicació pública de l'obra i la creació d'obres derivades, fins i tot amb finalitats comercials, sempre i quan es reconegui l'autoria de l'obra original.  |
| Llengua: |
Català, anglès, castellà |
| Titulació: |
Filosofia [2500246] |
| Pla d'estudis: |
Grau en Filosofia [802] |
| Document: |
Objecte d'aprenentatge |
visitant ::
identificació
