| Data: |
2022 |
| Resum: |
Introducció i Justificació La incidència de l'edema macular pseudofáquico subclínic per AGF és de l'30% dels pacients postoperats de cataracta, mentre que per OCT varia entre el 4 i el 10,9%. És d'interès avaluar les possibilitats de la OCTA en aquests pacients, ja que podria donar informació sobre l'efectivitat de la mateixa en el diagnòstic de l'edema macular pseudofáquico subclínic de forma no invasiva i es podria avaluar aquesta tècnica també en altres situacions inflamatòries. hipòtesi La OCTA és més sensible que l'OCT per detectar canvis foveales en el seguiment de pacients intervinguts mitjançant facoemulsificació. objectiu Detectar canvis de l'arquitectura macular, utilitzant la OCTA i l'OCT, en pacients sotmesos a facoemulsificació. Material i mètode Estudi prospectiu, longitudinal, observacional i unicèntric. Es van avaluar 59 ulls de pacients candidats a facoemulsificació. Es va realitzar presa de agudesa visual, biomicroscopia, pressió intraocular, fons d'ull, OCT i OCTA abans de la cirurgia i després de la mateixa, a la primera, quarta i dotzena setmana postoperatòria. Es va realitzar estadística descriptiva i analítica. Per analitzar correlacions es van emprar taules de contingència en alguns casos i el coeficient de correlació de Pearson en d'altres. resultats L'anàlisi transversal de la OCTA va donar resultats similars a el de l'OCT. No es va trobar diferència significativa en la identificació de quists. L'anàlisi coronal de l'OCTA va permetre observar una tendència significativa a la disminució de la ZAF de l'PVS i augment de la VD de l'PVI en el postoperatori. conclusions La OCTA permet detectar canvis significatius en la ZAF de l'PVS a el mes i als dos mesos postquirúrgics i en la VD de l'PVI des del postquirúrgic d'hora, en pacients postoperats de cataracta sense presència de quists intrarretinales a l'OCT. Es pot concloure que algun procés fisiològic, com ara la vasodilatació, pugui estar influint per obtenir aquests resultats. La OCTA té la mateixa sensibilitat que l'OCT en el diagnòstic de quists intrarretinales en l'edema macular pseudofáquico. |
| Resum: |
Introducción y Justificación La incidencia del edema macular pseudofáquico subclínico por AGF es del 30% de los pacientes postoperados de catarata, mientras que por OCT varía entre el 4 y el 10,9%. Es de interés evaluar las posibilidades de la OCTA en estos pacientes, ya que podría dar información acerca de la efectividad de la misma en el diagnóstico del edema macular pseudofáquico subclínico de forma no invasiva y se podría evaluar esta técnica también en otras situaciones inflamatorias. Hipótesis La OCTA es más sensible que la OCT para detectar cambios foveales en el seguimiento de pacientes intervenidos mediante facoemulsificación. Objetivo Detectar cambios de la arquitectura macular, utilizando la OCTA y la OCT, en pacientes sometidos a facoemulsificación. Material y método Estudio prospectivo, longitudinal, observacional y unicéntrico. Se evaluaron 59 ojos de pacientes candidatos a facoemulsificación. Se realizó toma de agudeza visual, biomicroscopía, presión intraocular, fondo de ojo, OCT y OCTA antes de la cirugía y después de la misma, a la primera, cuarta y doceava semana postoperatoria. Se realizó estadística descriptiva y analítica. Para analizar correlaciones se emplearon tablas de contingencia en algunos casos y el coeficiente de correlación de Pearson en otros. Resultados El análisis transversal de la OCTA dio resultados similares al de la OCT. No se halló diferencia significativa en la identificación de quistes. El análisis coronal de la OCTA permitió observar una tendencia significativa a la disminución de la ZAF del PVS y aumento de la VD del PVI en el postoperatorio. Conclusiones La OCTA permite detectar cambios significativos en la ZAF del PVS al mes y a los dos meses postquirúrgicos y en la VD del PVI desde el postquirúrgico temprano, en pacientes postoperados de catarata sin presencia de quistes intrarretinales en la OCT. Se puede concluir que algún proceso fisiológico, como por ejemplo la vasodilatación, pueda estar influyendo para obtener dichos resultados. La OCTA tiene la misma sensibilidad que la OCT en el diagnóstico de quistes intrarretinales en el edema macular pseudofáquico. |
| Resum: |
Introduction and Justification The incidence of subclinical pseudophakic macular edema seen by AGF is 30% of postoperative cataract patients, while by OCT it varies between 4 and 10. 9%. It is interesting to evaluate the possibilities of OCTA in these patients, since it could provide information about its effectiveness in the diagnosis of subclinical pseudophakic macular edema in a non-invasive way and this technique could also be evaluated in other inflammatory situations. Hypothesis OCTA is more sensitive than OCT for detecting foveal changes in the follow-up of patients undergoing phacoemulsification. Objective To detect changes in the macular architecture, using OCTA and OCT, in patients undergoing phacoemulsification. Material and method Prospective, longitudinal, observational and single-center study. Fifty-nine eyes of patients who were candidates for phacoemulsification were evaluated. Visual acuity, biomicroscopy, intraocular pressure, fundus, OCT and OCTA were evaluated before and after surgery, at the first, fourth and twelfth postoperative week. Descriptive and analytical statistics were performed. To analyze correlations, contingency tables were used in some cases and Pearson's correlation coefficient in others. Results The cross-sectional analysis of the OCTA gave similar results to that of the OCT. No significant difference was found in the identification of cysts. The coronal analysis of the OCTA revealed a significant trend towards a decrease in the ZAF of the SVP and an increase in the VD of the IVP in the postoperative period. Conclusions OCTA allows the detection of significant changes in the ZAF of the SVP at one month and two months after surgery and in the VD of the IVP from the early postoperative period, in postoperative cataract patients without the presence of intraretinal cysts in the OCT. It can be concluded that some physiological process, such as vasodilation, may be influencing to obtain these results. OCTA has the same sensitivity as OCT in the diagnosis of intraretinal cysts in pseudophakic macular edema. |
| Nota: |
Universitat Autònoma de Barcelona. Programa de Doctorat en Cirurgia i Ciències Morfològiques |
| Drets: |
ADVERTIMENT. Tots els drets reservats. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs.  |
| Llengua: |
Castellà |
| Col·lecció: |
Programa de Doctorat en Cirurgia i Ciències Morfològiques |
| Document: |
Tesi doctoral ; Text ; Versió publicada |
| Matèria: |
Tomografía de coherència òptica ;
Tomografía de coherencia óptica ;
Optical coherence tomography ;
Angiotomografía de coherència òptica ;
Angiotomografía de coherencia óptica ;
Optical coherence tomography angiography ;
Aprenentatge automàtic ;
Aprendizaje automático ;
Machine learning ;
Ciències de la Salut |
visitant ::
identificació
