| Data: |
2023 |
| Resum: |
La Almoloya (Pliego, Múrcia) és un jaciment ocupat des dels orígens fins al final de la societat de El Argar, entre c. 2200/2100 i 1550 cal ANE. Es troba sobre un turó de cim pla de c. 3. 000 m² d'extensió, i és un dels assentaments argàrics més extensament excavats i estudiats gràcies a la labor del grup de recerca en Arqueoecologia Social Mediterrània (ASOME - UAB) des de 2013. L'entitat dels vestigis arqueològics de tota mena, culminada per la troballa d'una sepultura «principesca» sota un edifici excepcional assimilable a un «palau», revela que La Almoloya va ser un centre de gran rellevància en la societat argàrica. L'extens registre de La Almoloya ofereix una oportunitat única per a avançar en el coneixement de dos aspectes poc estudiats de l'arqueologia argàrica: l'arquitectura i l'urbanisme. Aquest treball parteix de la documentació exhaustiva de 314 estructures muràries i 4134 fragments de morter (sovint amb empremtes reveladores de sistemes de revestiment i subjecció), a més de l'anàlisi de mostres petrogràfiques, antracològiques i sedimentològiques. Sense perdre de vista els enfocaments diacrònic i comparatiu, el protagonisme correspon a la trama edilícia de la tercera fase d'ocupació (1750-1550 cal ANE), configurada per 60 recintes distribuïts en nou complexos habitacionals. La recerca s'ha centrat en conèixer les estratègies de proveïment de matèries primeres, les tècniques emprades en la construcció de murs, pilars, sostrades i estructures internes, la planificació i seqüència constructiva de la trama urbana de nova planta c. 1750 cal ANE, a més de la relació entre forma i funcionalitat dels recintes i el seu grau d'accessibilitat i segregació. Els resultats més destacats tenen a veure amb tots els estadis del procés de producció arquitectònic. Pel que fa el subministrament i selecció de les matèries primeres, s'han identificat pràctiques d'extracció de blocs en les mateixes pedreres, les tècniques d'elaboració de morters, i també els criteris per a la selecció de clasts constructius des del punt de vista geològic i morfomètric i des d'una perspectiva diacrònica. En l'estudi del procés edilici, s'ha proposat per primera vegada una tipologia d'estructures muràries argàriques, s'ha documentat una de les tècniques de construcció menys conegudes (bahareque), i, més enllà d'això, s'ha aconseguit la reconstrucció detallada del procés constructiu de diversos edificis. Una altra novetat destacada és el probable ús de mesures «canòniques» en la planificació de certes estructures porticades. A banda, s'ha definit una sèrie de característiques singulars de l'Habitació 9 o «Sala de Reunions» que donen suport a la seva interpretació com a espai de poder. Aquests resultats, units a les regularitats observades en la concepció dels espais i en la configuració de l'ordenació urbana, apunten a l'existència d'un col·lectiu especialitzat en la producció arquitectònica si més no en la Fase 3, suposen un avanç en el coneixement de la societat argàrica i obren noves perspectives per a la continuació de les recerques. |
| Resum: |
La Almoloya (Pliego, Murcia) es un yacimiento ocupado desde los orígenes hasta el final de la sociedad de El Argar, entre c. 2200/2100 y 1550 cal ANE. Se halla sobre un cerro amesetado de c. 3. 000 m2 de extensión y es uno de los asentamientos argáricos más extensamente excavados y estudiados gracias a la labor del grupo de investigación en Arqueoecología Social Mediterránea (ASOME - UAB) desde 2013. La entidad de los vestigios arqueológicos de todo tipo, culminada por el hallazgo de una sepultura «principesca» bajo un edificio excepcional de corte «palacial», revela que La Almoloya fue un centro de gran relevancia en la sociedad argárica. El extenso registro de La Almoloya ofrece una oportunidad única para avanzar en el conocimiento de dos aspectos poco estudiados de la arqueología argárica: la arquitectura y el urbanismo. Este trabajo parte de la documentación exhaustiva de 314 estructuras murarias y 4134 fragmentos de argamasa (a menudo con improntas reveladoras de sistemas de revestimiento y sujeción), además del análisis de muestras petrográficas, antracológicas y sedimentológicas. Sin perder de vista los enfoques diacrónico y comparativo, el protagonismo corresponde a la trama edilicia de la tercera fase de ocupación (1750-1550 cal ANE), configurada por 60 recintos distribuidos en nueve complejos habitacionales. La investigación se ha centrado en conocer las estrategias de abastecimiento de materias primas, las técnicas empleadas en la construcción de muros, pilares, techumbres y estructuras internas, la planificación y secuencia constructiva de la trama urbana de nueva planta c. 1750 cal ANE, además de la relación entre forma y funcionalidad de los recintos y su grado de accesibilidad y segregación. Los resultados más destacados conciernen a todos los estadios del proceso de producción arquitectónico. Respecto al suministro y selección de las materias primas, se han identificado prácticas de cantería in situ, las técnicas de elaboración de argamasas, así como los criterios para la selección de clastos constructivos desde el punto de vista geológico y morfométrico y desde una perspectiva diacrónica. En el estudio del proceso edilicio, se ha propuesto por vez primera una tipología de estructuras murarias argáricas, se ha detallado una de las técnicas de construcción menos conocidas (bahareque), y, más allá de ello, se ha conseguido la reconstrucción detallada del proceso constructivo de varios edificios. Otra novedad destacada es el probable uso de medidas «canónicas» en la planificación de ciertas estructuras porticadas. Asimismo, se ha definido una serie de características singulares de la Habitación 9 o «Sala de Reuniones» que apoyan su interpretación como espacio de poder. Estos resultados, unidos a las regularidades observadas en la concepción de los espacios y en la configuración de la ordenación urbana, apuntan a la existencia de un colectivo especializado en la producción arquitectónica cuando menos en la Fase 3, suponen un avance en el conocimiento de la sociedad argárica y abren nuevas perspectivas para la continuación de las investigaciones. |
| Resum: |
La Almoloya (Pliego, Murcia) is a site that was occupied throughout the entire El Argar period, spanning from around 2200/2100 to 1550 cal BCE. Positioned on a flat hill with an area covering approximately 3,000 square metres, it ranks among the most extensively excavated and thoroughly investigated Argaric settlements, thanks to the endeavours of the Mediterranean Social Archaeoecology research group (ASOME - UAB) since 2013. The significance of its archaeological remains, of all categories, is underscored by the discovery of a "princely tomb" beneath an impressive building featuring a "palatial" layout, which shows that La Almoloya was a pivotal centre of Argaric society. The extensive record of La Almoloya offers a unique opportunity to advance our understanding of two understudied aspects of Argaric archaeology: architecture and urbanism. This work is based on comprehensive documentation of 314 wall structures and 4,134 fragments of building material (often bearing revealing impressions that inform us about coating and fastening systems), as well as the analysis of petrographic, anthracological, and sedimentary samples. While keeping a diachronic and comparative perspective in mind, the focus is on the building layout of the third phase of occupation (1750-1550 cal BCE), comprising 60 enclosures distributed among nine housing complexes. The research focused on understanding strategies for the supply of raw materials, techniques used in constructing walls, pillars, roofs, and internal structures, as well as the planning and construction sequence of the newly established urban layout dating from around 1750 cal BCE. Furthermore, it explored the relationship between the form and function of the buildings, along with their levels of accessibility and segregation. The most noteworthy results pertain to all stages of the architectural production process. Regarding the supply and selection of raw materials, on-site quarrying practices have been identified, along with mortar production techniques, as well as criteria for rock (rubble) selection from geological and morphometric perspectives, and from a diachronic viewpoint. In the study of building procedures, a typology of Argaric wall structures has been proposed for the first time, detailing one of the lesser-known construction techniques (wattle-and-daub) and, beyond that, achieving a comprehensive reconstruction of the construction process for several buildings. Another significant novelty is the probable use of "canonical" measurements in the planning of specific portal frame buildings. Furthermore, a set of unique features of Room 9, also known as the "Meeting Hall", has been defined, bolstering its interpretation as a space of power. These findings, combined with the patterns observed in the design of buildings and urban planning, hint at the existence of a specialised group of people involved in architectural production, at least during Phase 3. This advances our understanding of Argaric society and paves the way for new avenues of research. |
| Nota: |
Universitat Autònoma de Barcelona. Programa de Doctorat en Arqueologia Prehistòrica |
| Drets: |
ADVERTIMENT. Tots els drets reservats. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs.  |
| Llengua: |
Castellà |
| Col·lecció: |
Programa de Doctorat en Arqueologia Prehistòrica |
| Document: |
Tesi doctoral ; Text ; Versió publicada |
| Matèria: |
Prehistòria recent ;
Late prehistory ;
Prehistoria reciente ;
Societat argàrica ;
El Argar society ;
Sociedad argárica ;
Arquitectura i urbanisme ;
Architecture and urbanism ;
Arquitectura y urbanismo ;
Ciències Humanes |
visitant ::
identificació
