dir. (Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Dret Públic i de Ciències Historicojurídiques)
| Títol variant: |
Factors i actors de l'europeïtzació de la política antiterrorista : el cas d'Espanya (2001-2004) |
| Títol variant: |
Factors and actors in the europeanization of anti-terrorism policy : the Case of Spain (2001-2004) |
| Data: |
2024 |
| Resum: |
La europeización de la lucha antiterrorista ha sido fundamental para configurar las medidas de seguridad en la Unión Europea, especialmente después de los atentados del 11 de septiembre de 2001. Este estudio analiza los factores que determinan la cooperación antiterrorista en la UE, utilizando un marco teórico basado en la cooperación internacional y la europeización se diferencian tres fases: embrionaria, nacimiento y desarrollo. Con un enfoque en el papel de España entre 2001 y 2004, este trabajo pretende explicar el liderazgo del gobierno de Aznar en la europeización de la lucha antiterrorista mientras su política exterior se caracterizaba por atlantista. Los resultados reflejan dos percepciones distintas del terrorismo: una amenaza externa y otra interna. Así, se concluye el papel desempeñado por Aznar como clave en el nacimiento de la europeización de la política antiterrorista española mediante la proyección de intereses nacionales no necesariamente europeístas. |
| Resum: |
La europeïtzació de la lluita antiterrorista ha estat fonamental per a la configuració de les mesures de seguretat a la Unió Europea, especialment després dels atemptats de l'11 de setembre de 2001. Aquest estudi analitza els factors que determinen la cooperació antiterrorista a la UE, utilitzant un marc teòric basat en la cooperació internacional i la europeïtzació, diferenciant tres fases: embrionària, naixement i desenvolupament. Amb un enfocament en el paper d'Espanya entre 2001 i 2004, aquest treball pretén explicar el lideratge del govern d'Aznar en la europeïtzació de la lluita antiterrorista mentre la seva política exterior es caracteritzava per l'atlantisme. Els resultats reflecteixen dues percepcions diferents del terrorisme: una amenaça externa i una altra d'interna. Així, es conclou que el paper d'Aznar va ser clau en el naixement de la europeïtzació de la política antiterrorista espanyola mitjançant la projecció d'interessos nacionals no necessàriament europeistes. |
| Resum: |
The Europeanization of the fight against terrorism has been fundamental in shaping security measures in the European Union, especially after the September 11, 2001 attacks. This study analyzes the factors that determine counter-terrorism cooperation in the EU, using a theoretical framework based on international cooperation and Europeanization, distinguishing three phases: embryonic, birth, and development. Focusing on Spain's role between 2001 and 2004, this work aims to explain the leadership of Aznar's government in the Europeanization of the fight against terrorism while its foreign policy was characterized by Atlanticism. The results reflect two distinct perceptions of terrorism: an external threat and an internal threat. Thus, the role played by Aznar is concluded to be key in the birth of the Europeanization of Spanish counter-terrorism policy through the projection of national interests that are not necessarily Europeanist. |
| Drets: |
Aquest document està subjecte a una llicència d'ús Creative Commons. Es permet la reproducció total o parcial, la distribució, i la comunicació pública de l'obra, sempre que no sigui amb finalitats comercials, i sempre que es reconegui l'autoria de l'obra original. No es permet la creació d'obres derivades.  |
| Llengua: |
Castellà |
| Titulació: |
Relacions Internacionals [2503778] |
| Pla d'estudis: |
Grau en Relacions Internacionals [1404] |
| Document: |
Treball final de grau ; Text |
| Matèria: |
Europeització ;
Política antiterrorista ;
Espanya ;
Cooperació internacional ;
Europeización ;
España ;
Cooperación internacional ;
Europeanisation ;
Counterterrorism ;
Spain ;
International cooperation |
visitant ::
identificació
dir. (Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Dret Públic i de Ciències Historicojurídiques)
