| Resum: |
La relació entre els docents i els estudiants es veu reflectida en el tracte i la comunicació que estableixen a l'aula, sent aquesta una expressió del pensament i les representacions dels docents, tal com es planteja en la pragmàtica de la comunicació (Watzlawick et al. , 1989). Aquesta recerca explora les percepcions dels docents de secundària d'una escola de Barcelona sobre aspectes com l'ambient de l'aula, les metodologies d'ensenyamenta-prenentatge, l'avaluació i la diversitat a l'aula. Mitjançant qüestionaris i entrevistes, es va identificar que el perfil dels docents és predominantment femení (68,9%). Els resultats mostren que la majoria dels docents considera fonamental fomentar l'esperit crític i la llibertat, així com la transmissió de valors a l'alumnat. A més, es va trobar que els mestres valoren positivament una relació complementària amb els estudiants, amb un 90% d'ells defensant la importància d'una interacció d'influència entre ambdues parts. Quant a la influència del rendiment escolar, el 60% dels docents coincideixen que les capacitats cognitives i la motivació són determinants, tot i que també s'observen contradiccions entre les capacitats cognitives i els resultats acadèmics. En general, els docents defensen una actualització constant per oferir recursos i estratègies que permetin als estudiants reflexionar sobre el seu aprenentatge, amb un alt percentatge (87,5%) reconeixent la importància de conèixer els coneixements previs dels alumnes. Finalment, s'ha evidenciat la importància de la coeducació i la diversitat com a eines per afrontar problemes socials i culturals a l'aula. Aquesta investigació revela discursos docents que es poden associar a diverses teories implícites del model constructivista de Rodrigo, Rodríguez i Marrero (1993) com son el discurs tradicional, el discurs utilitarista, el discurs innovador, el discurs luddita, el discurs innatista, el discurs d'aprenentatge i el discurs de l'objectivitat. |
visitant ::
identificació
