Interpretar, traduint, una música. Sobre anostrar, avui, Safo
Creus, Eloi (Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Ciències de l'Antiguitat i de l'Edat Mitjana)

Data:	2022
Resum:	Els clàssics, ja se sap, es van retraduint. I és bo que sigui així. No és que cap nova traducció n'invalidi una d'anterior. Dues o més traduccions poden conviure amistosament. L'Odissea de Mira no invalida ni tapa, ni de bon tros, la de Riba, i totes dues poden trobar el seu públic. Més encara, és probable que fins i tot tinguin un mateix públic i que aquells que van entrar en un món homèric més accessible gràcies al traductor valencià, algun dia decideixin llançar-se a descobrir les meravelles de les ribes de Riba. La retraducció encara és més important si, per contextos determinats (personals i històrics), l'autor no ha rebut l'atenció que es mereixia o ha rebut un tractament si més no discutible. És el cas, per exemple, de Marcial o d'Aristòfanes, que a la Fundació Bernat Metge van ser traduïts, respectivament, per Miquel Dolç i pel prevere Manuel Balasch, en unes traduccions en prosa que, sigui per la censura franquista o per l'autocensura pudorosa, avui són francament il·legibles. De fet, en el cas de l'autor llatí, l'adjectiu il·legible és literal: els textos que atemptaven en excés contra els valors catòlics es van deixar en llatí, sense traducció.
Drets:	Aquest material està protegit per drets d'autor i/o drets afins. Podeu utilitzar aquest material en funció del que permet la legislació de drets d'autor i drets afins d'aplicació al vostre cas. Per a d'altres usos heu d'obtenir permís del(s) titular(s) de drets.
Llengua:	Català
Document:	Article ; recerca ; Versió publicada
Publicat a:	Visat : La revista digital de literatura i traducció del PEN Català, Núm. 34 (tardor 2022) , ISSN 2014-5624

Adreça original: https://www.visat.cat/newsletter/index_continguts/34

13 p, 77.3 KB

El registre apareix a les col·leccions:
Articles > Articles de recerca
Articles > Articles publicats