| Títol variant: |
El conflicte del Sàhara Occidental : la proposta autonòmica en el marc de la transició democràtica marroquina (1991-2008) |
| Títol variant: |
The Western Sahara conflict : the autonomy proposal within the framework of the Moroccan democratic transition (1991-2008) |
| Data: |
2025 |
| Resum: |
Hace 50 años, España puso punto y final a su deber como potencia colonial de descolonizar la última colonia de África, el Sáhara Occidental. La voluntad de celebrar un referéndum de autodeterminación para el pueblo saharaui ha ido perdiendo fuerza con el paso de las décadas. Medio siglo después, la solución de este conflicto continúa sin tener un acuerdo firme entre las dos partes implicadas, Marruecos y el Frente POLISARIO, y los saharauis siguen sin poder ejercer el derecho a decidir sobre su futuro. El inicio del reinado de Mohamed VI, coincidiendo con el cambio de siglo, parecía que iba encaminado no solo a solventar el conflicto heredado de su padre, sino a emprender la transición democrática de su país. Aunque se han dado varios intentos de apertura democrática, el inmovilismo de la Monarquía y las fuerzas políticas ha paralizado el proceso. Mientras tanto, una nueva propuesta para solucionar el conflicto saharaui basada en un Sáhara bajo soberanía marroquí a través de un estatuto de autonomía ha ido ganando apoyo internacional como mejor opción para desbloquear el proceso de paz frente a la anexión o la independencia. Este escrito pretende analizar la evolución de la aceptación de esta tercera vía desde el inicio del Plan de Paz (1991) hasta la consolidación del Plan de Autonomía (2008). |
| Resum: |
Fa 50 anys, Espanya va posar punt i final al seu deure com a potència colonial de descolonitzar l'última colònia d'Àfrica, el Sàhara Occidental. La voluntat de celebrar un referèndum d'autodeterminació per al poble sahrauí ha anat perdent força amb el pas de les dècades. Mig segle després, la solució d'aquest conflicte continua sense tenir un acord ferm entre les dues parts implicades, el Marroc i el Front POLISARIO, i els sahrauís segueixen sense poder exercir el dret a decidir sobre el seu futur. L'inici del regnat de Mohamed VI, coincidint amb el canvi de segle, semblava que anava encaminat no sols a solucionar el conflicte heretat del seu pare, sinó a emprendre la transició democràtica del seu país. Encara que s'han donat diversos intents d'obertura democràtica, l'immobilisme de la Monarquia i les forces polítiques ha paralitzat el procés. Mentrestant, una nova proposta per a solucionar el conflicte sahrauí basada en un Sàhara sota sobirania marroquina a través d'un estatut d'autonomia ha anat guanyant suport internacional com a millor opció per a desbloquejar el procés de pau enfront de l'annexió o la independència. Aquest escrit pretén analitzar l'evolució de l'acceptació d'aquesta tercera via des de l'inici del Pla de Pau (1991) fins a la consolidació del Pla d'Autonomia (2008). |
| Resum: |
50 years ago, Spain put an end to its duty as a colonial power by beginning the decolonization of Africa's last colony, Western Sahara. The desire to hold a self-determination referendum for the Sahrawi people has gradually lost momentum over the decades. Half a century later, the conflict remains unresolved, with no solid agreement between the two main parties involved-Morocco and the POLISARIO Front-and the Sahrawis are still unable to exercise their right to decide their future. The beginning of King Mohammed VI's reign, which coincided with the turn of the century, seemed to be aimed not only at resolving the conflict inherited from his father, but also at initiating a democratic transition in his country. Although there have been several attempts at democratic openness, the monarchy's and political forces' immobility has stalled the process. Meanwhile, a new proposal for resolving the Sahrawi conflict-based on a Western Sahara under Moroccan sovereignty through an autonomy statute-has been gaining international support as the best option to unblock the peace process, as opposed to annexation or independence. This paper aims to analyze the evolution of the acceptance of this third way from the beginning of the Peace Plan (1991) to the consolidation of the Autonomy Plan (2008). |
| Drets: |
Aquest document està subjecte a una llicència d'ús Creative Commons. Es permet la reproducció total o parcial, la distribució, la comunicació pública de l'obra i la creació d'obres derivades, fins i tot amb finalitats comercials, sempre i quan es reconegui l'autoria de l'obra original.  |
| Llengua: |
Castellà |
| Document: |
Article ; recerca ; Versió publicada |
| Matèria: |
Sàhara occidental ;
Marroc ;
Pla de pau ;
Autonomia ;
Transició democràtica ;
Western sahara ;
Morroco ;
Peace plan ;
Autonomy ;
Democratic transition ;
Sáhara occidental ;
Marruecos ;
Plan de paz ;
Autonomía ;
Transición democrática |
| Publicat a: |
Tiempo devorado, Vol. 10 Núm. 2 (2025) , p. 52-74 (Articles) , ISSN 2385-5452 |
visitant ::
identificació
