dir. (Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Dret Públic i de Ciències Historicojurídiques)
| Títol variant: |
La supralegalitat dels tractats ambientals al Brasil : l'Impacte del cas del fons climàtic en la conservació de l'Amazònia i els drets dels pobles indígenes |
| Títol variant: |
La supralegalidad de los tratados ambientales en Brasil : el impacto del caso del fondo climático en la conservación amazónica y los derechos de los pueblos indígenes |
| Data: |
2025 |
| Resum: |
Aquest treball examina la històrica decisió de 2022 del Tribunal Suprem Federal de Brasil en el cas PSB et al. vs. Brasil, en la qual es va reconèixer l'Acord de París com un tractat de drets humans i se li va atorgar estatus supralegal -situant-lo per damunt de la legislació ordinària però per sota de la Constitució. Amb aquesta decisió, el tribunal va establir una nova doctrina jurídica: la supralegalitat dels compromisos ambientals internacionals. L'estudi analitza les implicacions jurídiques i pràctiques d'aquesta doctrina per al compliment del dret ambiental al Brasil. Explora com aquesta decisió reconfigura la jerarquia normativa al país i reforça l'exigibilitat dels compromisos ambientals internacionals, alhora que avalua les possibles limitacions en la seva aplicació. La tesi situa aquesta sentència en el context de les tendències globals en litigis climàtics, destacant la seva rellevància internacional. La investigació sosté que la resolució del STF representa un avenç significatiu en el constitucionalisme climàtic i en la protecció ambiental des del poder judicial. Finalment, proposa que la supralegalitat pot ser un mecanisme eficaç per superar la bretxa entre les obligacions ambientals internacionals i els sistemes jurídics nacionals, promovent una governança climàtica més responsable i basada en els drets. |
| Resum: |
Esta tesis examina la histórica decisión de 2022 del Supremo Tribunal Federal de Brasil en el caso PSB y otros vs. Brasil, en la que se reconoció el Acuerdo de París como un tratado de derechos humanos y se le otorgó estatus supralegal-ubicándolo por encima de la legislación ordinaria pero por debajo de la Constitución. Con ello, el tribunal estableció una nueva doctrina jurídica: la supralegalidad de los compromisos ambientales internacionales. El estudio analiza las implicaciones jurídicas y prácticas de esta doctrina para el cumplimiento del derecho ambiental en Brasil. Explora cómo esta decisión reconfigura la jerarquía normativa en el país y refuerza la exigibilidad de los compromisos ambientales internacionales, al tiempo que evalúa sus posibles limitaciones en la implementación. La tesis sitúa este fallo en el contexto de las tendencias globales en litigios climáticos, destacando su relevancia internacional. La investigación sostiene que la sentencia del STF representa un avance significativo en el constitucionalismo climático y en la protección ambiental desde el ámbito judicial. En última instancia, se plantea que la supralegalidad puede ser un mecanismo eficaz para cerrar la brecha entre las obligaciones ambientales internacionales y los sistemas jurídicos nacionales, promoviendo una gobernanza climática más responsable y basada en derechos. |
| Resum: |
This thesis examines the landmark 2022 decision of the Brazilian Supreme Federal Court in PSB et al. v. Brazil, which recognized the Paris Agreement as a human rights treaty and granted it supralegal status-placing it above ordinary legislation but below the Constitution. By doing so, the Court established a new legal doctrine: supralegality of international environmental commitments. The study analyzes the legal and practical implications of this doctrine for Brazil's environmental law compliance. It explores how this decision reconfigures the hierarchy of norms in Brazil and strengthens the enforceability of international environmental commitments, while also assessing potential limitations in its implementation. The thesis situates the ruling within broader global trends in climate litigation, highlighting its global significance, and argues that the STF's ruling represents a major advancement in climate constitutionalism and judicial environmental protection. Ultimately, it proposes that supralegality could serve as a powerful mechanism for bridging the gap between international environmental obligations and domestic legal systems, fostering more accountable and rights-based climate governance worldwide. |
| Drets: |
Aquest document està subjecte a una llicència d'ús Creative Commons. Es permet la reproducció total o parcial, la distribució, i la comunicació pública de l'obra, sempre que no sigui amb finalitats comercials, i sempre que es reconegui l'autoria de l'obra original. No es permet la creació d'obres derivades.  |
| Llengua: |
Anglès |
| Titulació: |
Dret [2500786] |
| Pla d'estudis: |
Grau en Dret i Grau en Relacions Internacionals [1496] |
| Document: |
Treball final de grau ; Text |
| Matèria: |
Litigi climàtic ;
Supralegalitat ambiental ;
Acord de París ;
Tribunal Suprem Federal del Brasil ;
Drets indígenes ;
Dret ambiental internacional ;
Aplicació de tractats ;
Litigio climático ;
Supralegalidad ambiental ;
Acuerdo de París ;
Tribunal Supremo Federal de Brazil ;
Derechos Indígenas ;
Derecho ambiental internacional ;
Climate litigation ;
Environmental supralegality ;
Paris Agreement ;
Brazilian Supreme Court ;
Indigenous Rights ;
International environmental law ;
Treaty enforcement |
visitant ::
identificació
dir. (Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Dret Públic i de Ciències Historicojurídiques)
