| Resum: |
L'ús de la intel·ligència artificial per part de la policia ha generat grans expectatives, presentant-se com una revolució tecnològica. No obstant això, la seva incorporació al treball policial no implica un canvi profund en el paradigma, sinó més aviat una automatització de tasques específiques. Així, la IA pot ser útil per a certes funcions, però no transforma fonamentalment la naturalesa del treball policial, com ho van fer altres innovacions tecnològiques anteriors. A més, les promeses de major precisió, i amb això major eficiència, dels models predictius basats en IA són sovint exagerades. La complexitat dels models d'aprenentatge automàtic no garanteix necessàriament millores en la precisió. Així mateix, molts dels sistemes utilitzats, per a la predicció de la criminalitat per exemple, no tenen fonaments científics sòlids i poden perpetuar prejudicis, posant en dubte també les promeses sobre la reducció del biaix humà. El debat públic sobre l'ús de la IA a la policia es complica per la manca de transparència i rendició de comptes, i per la tecnificació del debat. En lloc de centrar-se només en aspectes tècnics, és essencial discutir les implicacions ètiques, socials i democràtiques de l'ús d'aquestes eines. L'adopció de la IA en la policia pot acabar sent una solució aparent si no hi ha abans una reflexió profunda sobre el seu impacte real. |
visitant ::
identificació
(Universitat de Girona)
