tut. (Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Sociologia)
| Títol variant: |
Mobilitat sostenible : seguretat a les vies ciclables |
| Títol variant: |
Sustainable mobility : safety on cycling paths |
| Data: |
2025 |
| Resum: |
Aquest Treball de Fi de Grau, Mobilitat sostenible: Seguretat en les vies ciclables, analitza des d'una perspectiva sociològica els reptes de la micromobilitat urbana a Barcelona, amb especial atenció a la seguretat percebuda i objectiva en les vies per a bicicletes. L'estudi forma part del projecte multidisciplinari CycleZen, desenvolupat per estudiants de sociologia, economia i enginyeria del minor mEIS, amb l'objectiu de fomentar l'ús de la bicicleta i altres vehicles de mobilitat personal (VMP) mitjançant solucions tecnològiques innovadores. Emmarcat en el context de la crisi climàtica, el treball combina teories socials d'autors com Beck, Bauman, Giddens, Klein o Raworth per entendre com els canvis estructurals influeixen en les decisions individuals de mobilitat. Es planteja que la transició cap a models sostenibles no depèn només de la infraestructura, sinó també de la percepció de seguretat i del reconeixement social d'aquests modes de transport. La recerca segueix una metodologia mixta, que inclou anàlisi documental, dades quantitatives sobre mobilitat i contaminació, entrevistes amb actors clau (associacions ciclistes, experts, empreses i administracions) i grups de discussió amb usuaris ciclistes. Els resultats reflecteixen una preocupació generalitzada per la manca de continuïtat, senyalització i protecció a les vies ciclables, especialment en encreuaments perillosos i vies compartides, on es registra una alta percepció de vulnerabilitat. Com a resposta, es proposa una intervenció basada en el concepte d'ecoacupuntura, amb millores puntuals a zones crítiques de la xarxa ciclable. L'acció central és la implementació del dispositiu LuminicSafe, una pilona intel·ligent amb intel·ligència artificial capaç de detectar usuaris vulnerables i activar senyals lluminoses que alertin conductors i ciclistes en punts de creuament. A més, recull dades sobre el flux i el comportament vehicular per millorar la gestió de l'espai urbà. La intervenció parteix d'un diagnòstic clar: inseguretat en encreuaments, baixa visibilitat i manca de continuïtat. Mitjançant una solució localitzada, visible i adaptativa, es busca millorar la percepció de seguretat i fomentar l'ús de la micromobilitat. Es preveu que a curt termini es redueixin els conflictes i augmenti la confiança dels usuaris; a mitjà i llarg termini, l'objectiu és contribuir a una mobilitat més sostenible i a la reducció d'emissions. CycleZen s'inscriu en una lògica de col·laboració entre actors públics, privats i científics, i la seva proposta s'alinea amb intervencions similars a ciutats com Amsterdam o Bogotà. En conjunt, el treball representa una proposta integral per abordar la inseguretat ciclista des d'un enfocament empíric, tecnològic i sociològic, destacant el paper central de les ciències socials en la transformació de l'espai públic urbà. |
| Resum: |
This Bachelor's Thesis, Sustainable Mobility: Safety on Cycle Lanes, analyzes the challenges of urban micromobility in Barcelona from a sociological perspective, with a focus on both perceived and objective safety in bike lanes. The study is part of the multidisciplinary project CycleZen, developed by students of sociology, economics, and engineering from the mEIS minor, aimed at promoting the use of bicycles and other personal mobility vehicles (PMVs) through innovative technological solutions. Framed within the context of the climate crisis, the thesis draws on social theories by authors such as Beck, Bauman, Giddens, Klein, and Raworth to understand how structural transformations influence individual mobility decisions. It argues that the shift toward sustainable transport models depends not only on infrastructure but also on safety perception and the social legitimacy of these modes. The research follows a mixed-methods approach, combining document analysis, quantitative data on mobility and pollution, interviews with key stakeholders (cycling associations, experts, companies, and administrations), and focus groups with cyclists. The results reveal widespread concern about the lack of continuity, signage, and protection on bike lanes, particularly at dangerous crossings and shared routes, where vulnerability is strongly perceived. As a response, the project proposes an intervention based on the concept of eco-acupuncture, with targeted improvements in critical areas of the cycling network. The central element is the implementation of the LuminicSafe device-an intelligent bollard equipped with AI that detects vulnerable users and activates light signals to warn drivers and cyclists at intersections. It also gathers data on flow and vehicle behavior to improve urban space management. The intervention arises from a clear diagnosis: intersection insecurity, low visibility, and infrastructure discontinuity. With a localized, visible, and adaptive solution, it seeks to improve safety perception and encourage micromobility use. In the short term, it is expected to reduce conflicts and increase user confidence; in the medium to long term, it aims to contribute to more sustainable mobility and lower emissions. CycleZen operates within a collaborative framework involving public, private, and academic actors. Its proposal aligns with similar initiatives in cities such as Amsterdam and Bogotá. Overall, the thesis presents a comprehensive proposal to address cyclist insecurity through an empirical, technological, and sociological approach, highlighting the central role of social sciences in transforming urban public space. |
| Resum: |
Este Trabajo de Fin de Grado, Movilidad sostenible: Seguridad en las vías ciclables, analiza desde una perspectiva sociológica los retos de la micromovilidad urbana en Barcelona, centrando la atención en la seguridad percibida y objetiva en las vías para bicicletas. El estudio forma parte del proyecto multidisciplinar CycleZen, desarrollado por estudiantes de sociología, economía e ingeniería del minor mEIS, cuyo objetivo es fomentar el uso de la bicicleta y otros vehículos de movilidad personal (VMP) a través de soluciones tecnológicas innovadoras. Enmarcado en el contexto de la crisis climática, el trabajo combina teorías sociales de autores como Beck, Bauman, Giddens, Klein o Raworth para entender cómo los cambios estructurales influyen en las decisiones individuales de movilidad. Se plantea que la transición hacia modelos sostenibles no depende solo de la infraestructura, sino también de la percepción de seguridad y del reconocimiento social de estos modos de transporte. La investigación sigue una metodología mixta, que incluye análisis documental, datos cuantitativos sobre movilidad y contaminación, entrevistas a actores clave (asociaciones ciclistas, expertos, empresas y administraciones) y grupos de discusión con usuarios ciclistas. Los resultados reflejan una preocupación generalizada por la falta de continuidad, señalización y protección en las vías ciclables, especialmente en cruces peligrosos y vías compartidas, donde se registra una alta percepción de vulnerabilidad. Como respuesta, se propone una intervención basada en el concepto de eco-acupuntura, con mejoras puntuales en zonas críticas de la red ciclable. La acción central es la implementación del dispositivo LuminicSafe, una pilona inteligente con inteligencia artificial capaz de detectar usuarios vulnerables y activar señales luminosas que alerten a conductores y ciclistas en puntos de cruce. Además, recopila datos sobre el flujo y el comportamiento vehicular para mejorar la gestión del espacio urbano. La intervención parte de un diagnóstico claro: inseguridad en cruces, visibilidad reducida y falta de continuidad. A través de una solución localizada, visible y adaptativa, se busca mejorar la percepción de seguridad y fomentar el uso de la micromovilidad. Se espera que, a corto plazo, se reduzcan conflictos y aumente la confianza de los usuarios; a medio y largo plazo, el objetivo es contribuir a una movilidad más sostenible y a la reducción de emisiones. CycleZen se enmarca en una lógica de colaboración entre actores públicos, privados y científicos, y su propuesta se alinea con intervenciones similares en ciudades como Ámsterdam o Bogotá. En conjunto, el trabajo representa una propuesta integral para abordar la inseguridad ciclista desde un enfoque empírico, tecnológico y sociológico, destacando el papel central de las ciencias sociales en la transformación del espacio público urbano. |
| Drets: |
Aquest document està subjecte a una llicència d'ús Creative Commons. Es permet la reproducció total o parcial, la distribució, i la comunicació pública de l'obra, sempre que no sigui amb finalitats comercials, i sempre que es reconegui l'autoria de l'obra original. No es permet la creació d'obres derivades.  |
| Llengua: |
Castellà |
| Titulació: |
Sociologia [2500262] |
| Pla d'estudis: |
Grau en Sociologia [1361] |
| Document: |
Treball final de grau |
| Matèria: |
Mobilitat sostenible ;
Micromobilitat urbana ;
Seguretat viària ;
Bicicleta ;
Infraestructura ciclista ;
Percepció de seguretat ;
Sociologia urbana ;
Innovació tecnològica ;
Intel·ligència artificial ;
Intervenció urbana ;
Crisi climàtica ;
Sustainable mobility ;
Urban micromobility ;
Road safety ;
Bicycle ;
Cycling infrastructure ;
Perceived safety ;
Urban sociology ;
Technological innovation ;
Artificial intelligence ;
Urban intervention ;
Climate crisis ;
Movilidad sostenible ;
Micromovilidad urbana ;
Seguridad vial ;
Percepción de seguridad ;
Sociología urbana ;
Innovación tecnológica ;
Inteligencia artificial ;
Intervención urbana ;
Crisis climática |
visitant ::
identificació
