tut. (Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Ciència Política i de Dret Públic)
| Títol variant: |
Acollida de refugiats a la UE : estratègies discursives i biaixos implícits en el tractament de sirians i ucraïnesos |
| Títol variant: |
Acogida de refugiados en la UE : estrategias discursivas y sesgos implícitos en el trato a sirios y ucranianos |
| Data: |
2025 |
| Resum: |
Aquesta tesi analitza la recepció contrastada dels refugiats sirians i ucraïnesos a la Unió Europea mitjançant l'estudi de les estratègies discursives emprades pels líders europeus durant les crisis de refugiats del 2015-2016 (la siriana) i del 2022 (la ucraïnesa). Tot i que ambdós col·lectius fugien de conflictes violents, les respostes polítiques i públiques a la seva arribada van divergir de manera significativa. Els ucraïnesos van ser àmpliament acollits i van obtenir un accés ràpid a la protecció mitjançant la Directiva de Protecció Temporal, mentre que els sirians es van enfrontar a procediments restrictius, discursos securitaris i, fins i tot, al rebuig. Mitjançant una anàlisi qualitativa del contingut de trenta-nou declaracions públiques de líders de la UE i figures nacionals d'alt nivell, l'estudi identifica els marcs discursius clau que van donar forma a la justificació pública de l'acollida de refugiats. Els resultats suggereixen que els biaixos implícits i la xenofòbia latent van tenir un paper central en la construcció d'aquestes narratives divergents: els refugiats sirians van ser representats com una amenaça culturalment distant, mentre que els ucraïnesos van ser percebuts com a pròxims i mereixedors d'ajuda. Aquesta recerca contribueix als estudis migratoris mostrant com el llenguatge polític funciona no només com a reflex de la política, sinó també com a mecanisme de legitimació de l'exclusió o de la solidaritat. |
| Resum: |
This thesis explores the contrasting reception of Syrian and Ukrainian refugees in the European Union by analyzing the discursive strategies employed by EU leaders during the refugee crisis of 2015-2016 (the Syrian one) and 2022 (the Ukrainian one). While both groups fled violent conflict, the political and public responses to their arrival diverged significantly. Ukrainians were broadly welcomed and granted swift access to protection under the Temporary Protection Directive, whereas Syrians faced restrictive procedures, securitized rhetoric, and even rejection. Through a qualitative content analysis of thirty-nine public statements made by high-ranking EU officials and national leaders, this study identifies key discursive frames that shaped public justifications for refugee reception. The findings suggest that implicit bias and latent xenophobia played a central role in constructing divergent narratives: Syrian refugees were portrayed as threatening and culturally distant, while Ukrainians were framed as familiar and deserving. This research contributes to migration studies by highlighting how political language functions not merely as a reflection of policy but as a mechanism for legitimizing exclusion or promoting solidarity. The study concludes that the unequal treatment of refugee groups in the EU is rooted not only in pragmatic considerations but also in racial and cultural hierarchies embedded in political discourse. |
| Resum: |
Esta tesis analiza la recepción contrastante de los refugiados sirios y ucranianos en la Unión Europea mediante el estudio de las estrategias discursivas utilizadas por los líderes europeos durante las crisis de refugiados de 2015-2016 (la siria) y 2022 (la ucraniana). Aunque ambos grupos huyeron de conflictos violentos, las respuestas políticas y públicas ante su llegada fueron marcadamente diferentes. A los ucranianos se les dio una acogida amplia y se les concedió un acceso rápido a la protección bajo la Directiva de Protección Temporal, mientras que los sirios enfrentaron procedimientos restrictivos, una retórica securitaria e incluso el rechazo. A través de un análisis cualitativo del contenido de treinta y nueve declaraciones públicas de altos cargos de la UE y líderes nacionales, este estudio identifica los principales marcos discursivos que justificaron públicamente la acogida (o no) de refugiados. Los resultados sugieren que los prejuicios implícitos y la xenofobia latente desempeñaron un papel central en la construcción de estas narrativas divergentes: los refugiados sirios fueron retratados como amenazantes y culturalmente distantes, mientras que los ucranianos fueron presentados como cercanos y merecedores de protección. Esta investigación contribuye a los estudios migratorios al mostrar cómo el lenguaje político no solo refleja la política, sino que también la legitima, reforzando jerarquías raciales y culturales. |
| Drets: |
Aquest document està subjecte a una llicència d'ús Creative Commons. Es permet la reproducció total o parcial, la distribució, i la comunicació pública de l'obra, sempre que no sigui amb finalitats comercials, i sempre que es reconegui l'autoria de l'obra original. No es permet la creació d'obres derivades.  |
| Llengua: |
Anglès |
| Titulació: |
Relacions Internacionals [2503778] |
| Pla d'estudis: |
Grau en Relacions Internacionals [1404] |
| Document: |
Treball final de grau |
| Matèria: |
Acollida de refugiats ;
Unió Europea ;
Refugiats sirians ;
Refugiats ucraïnesos ;
Discurs polític ;
Retòrica pública ;
Xenofòbia ;
Biaix racial ;
Prejudici cultural ;
Parany de la proximitat ;
Resposta humanitària ;
Política migratòria ;
Anàlisi de contingut ;
Refugee reception ;
European Union ;
Syrian refugees ;
Ukrainian refugees ;
Political discourse ;
Public rhetoric ;
Xenophobia ;
Racial bias ;
Cultural prejudice ;
Proximity trap ;
Humanitarian response ;
Migration policy ;
Content analysis ;
Acogida de refugiados ;
Unión Europea ;
Refugiados sirios ;
Refugiados ucranianos ;
Discurso político ;
Retórica pública ;
Xenofobia ;
Sesgo racial ;
Prejuicio cultural ;
Trampa de la proximidad ;
Respuesta humanitaria ;
Política migratoria ;
Análisis de contenido |
visitant ::
identificació
