| Data: |
2025 |
| Resum: |
En contextos d'agitació social, la protesta es configura com una forma d'acció col·lectiva en què el cos ocupa un lloc central. No obstant això, aquest ha estat sovint abordat des d'una perspectiva performativa o reduït a un instrument funcional dins del repertori de la mobilització. A gran part de la literatura -inclosa la producció acadèmica local sobre la Revolta Popular de Xile (2019)- poques vegades s'ha explorat el cos com una experiència encarnada que dona forma a la vivència del conflicte. Aquesta investigació pretén atendre aquest buit des d'una perspectiva fenomenològica i feminista, indagant com els cossos habiten la protesta a través de lògiques espacials, visuals, subjectives i afectives. Mitjançant una metodologia qualitativa amb un disseny interpretatiu, la tesi es configura com un estudi de cas centrat en la ciutat de Valparaíso i el seu paper durant la Revolta Popular. El treball es construeix a partir de les experiències de 21 persones joves, recollides mitjançant relats de vida, entrevistes caminades, cartografies, grups focals, registres fotogràfics i pràctiques autoetnogràfiques. Sostinc que explorar l'experiència corporal permet comprendre no només com es construeixen significats entorn de la revolta, sinó també com aquesta pot ser interpretada des de perspectives que desborden l'anàlisi política tradicional. Aquesta tesi proposa una lectura situada del cos com a territori viu: un cos que es vincula amb una alteritat, recorda la protesta a través del que és evocat, s'entrellaça amb històries individuals i col·lectives, i experimenta la violència i el dolor del social. |
| Resum: |
En contextos de agitación social, la protesta se configura como una forma de acción colectiva en la que el cuerpo ocupa un lugar central. No obstante, este ha sido frecuentemente abordado desde una perspectiva performática o reducido a un instrumento funcional dentro del repertorio de la movilización. En gran parte de la literatura-incluida la producción académica local sobre la Revuelta Popular de Chile (2019)-rara vez se ha explorado el cuerpo como una experiencia encarnada que da forma a la vivencia del conflicto. Esta investigación busca atender ese vacío desde una perspectiva fenomenológica y feminista, indagando cómo los cuerpos habitan la protesta a través de lógicas espaciales, visuales, subjetivas y afectivas. Mediante una metodología cualitativa con un diseño interpretativo, la tesis se configura como un estudio de caso centrado en la ciudad de Valparaíso y su rol durante la Revuelta Popular. El trabajo se construye a partir de las experiencias de 21 personas jóvenes, recogidas mediante relatos de vida, entrevistas caminadas, cartografías, grupos focales, registros fotográficos y prácticas autoetnográficas. Sostengo que explorar la experiencia corporal permite comprender no solo cómo se construyen sentidos en torno a la revuelta, sino también cómo esta puede ser interpretada desde perspectivas que desbordan el análisis político tradicional. Esta tesis propone una lectura situada del cuerpo como territorio vivo: un cuerpo que se vincula con una otredad, recuerda la protesta a través de lo evocado, se entrelaza con historias individuales y colectivas, y experimenta la violencia y el dolor de lo social. |
| Resum: |
In contexts of social unrest, protest emerges as a form of collective action in which the body plays a central role. However, the body has often been approached from a performative perspective or reduced to a functional instrument within the repertoire of mobilization. In much of the literature-including local academic production on the 2019 Chilean Social Uprising-it has rarely been examined as an embodied experience that shapes the lived dimension of conflict. This study seeks to address that gap from a phenomenological and feminist perspective, exploring how bodies inhabit protest through spatial, visual, subjective, and affective logics. Using a qualitative methodology with an interpretive design, this thesis takes the form of a case study centered on the city of Valparaíso and its role during the uprising. The research is based on the experiences of 21 young participants, gathered through life histories, walking interviews, cartographies, focus groups, photographic records, and autoethnographic practices. I argue that examining embodied experience allows us to understand not only how meanings are constructed around the uprising, but also how it can be interpreted from perspectives that go beyond traditional political analysis. This thesis proposes a situated reading of the body as a living territory: a body that connects with otherness, remembers protest through evocation, weaves together individual and collective histories, and endures the violence and pain of the social. |
| Resum: |
Universitat Autònoma de Barcelona. Programa de Doctorat en Sociologia. |
| Drets: |
Aquest document està subjecte a una llicència d'ús Creative Commons. Es permet la reproducció total o parcial, la distribució, la comunicació pública de l'obra i la creació d'obres derivades, sempre i quan aquestes es distribueixin sota la mateixa llicència que regula l'obra original i es reconegui l'autoria.  |
| Llengua: |
Castellà |
| Col·lecció: |
Programa de Doctorat en Sociologia |
| Document: |
Tesi doctoral ; Text ; Versió publicada |
| Matèria: |
Protesta ;
Protest ;
Cos ;
Body ;
Cuerpo ;
Subjectivitat ;
Subjectivity ;
Subjetividad ;
Ciències Socials |
visitant ::
identificació
dir.
