| Títol variant: |
Pensions, redistribució i règims de benestar: una anàlisi comparativa d’Espanya, el Regne Unit, Suècia i Alemanya |
| Títol variant: |
Pensiones, redistribución y regímenes de bienestar: un análisis comparado de España, el Reino Unido, Suecia y Alemania |
| Data: |
2025 |
| Descripció: |
58 pàg. |
| Resum: |
This paper examines the structural dynamics of European welfare state configurations through the primary lens of public pension systems. Utilizing an Ordinary Least Squares (OLS) time-series framework across a forty-year horizon, this study provides an empirical approximation to identify general trends of redistribution within four countries representing distinct welfare regimes: Spain, Germany, Sweden, and the United Kingdom. By tracking these historical trajectories, the analysis evaluates how contemporary redistributive mechanisms have evolved since the foundational context established by Esping-Andersen (1990), mapping variations in redistributive capacity at both the aggregate level and across specific income brackets from the working class to the economic elite. The empirical findings reveal that redistributive effectiveness depends on the interaction between institutional welfare structures and socioeconomic status. Spain exhibits a high reliance on pensions, particularly among the middle class, underscoring the centrality of cash transfers within the Mediterranean model. The United Kingdom reflects a limited, segmented approach to redistribution that aligns with the nature of the Liberal regime. Germany demonstrates a balanced mechanism where redistribution is bound to economic growth and formal employment, reinforcing the occupational focus of the Corporatist model. Meanwhile, Sweden reveals a structural dynamic where unemployment and labor market institutions exert a greater redistributive influence than pensions themselves, upholding the universalist principles of the Social-Democratic regime. Broadly, the results suggest that as analysis shifts from the working class to higher-income brackets, the redistributive salience of pensions diminishes while the impact of economic growth increases. Additionally, the relationship between unemployment and redistribution remains concentrated within the working and middle classes, who are systematically exposed to labor market volatility and rely directly on the welfare state’s automatic stabilizers. |
| Resum: |
Aquest treball examina les dinàmiques estructurals de les configuracions dels estats del benestar europeus a través de l’anàlisi dels sistemes públics de pensions. Mitjançant un enfocament de sèries temporals basat en models de regressió per Mínims Quadrats Ordinaris (OLS) al llarg d’un horitzó de quaranta anys, l’estudi proporciona una aproximació empírica per identificar les tendències generals de redistribució en quatre països representatius de diferents règims de benestar: Espanya, Alemanya, Suècia i el Regne Unit. A través del seguiment d’aquestes trajectòries històriques, l’anàlisi avalua com han evolucionat els mecanismes redistributius contemporanis des del context teòric establert per Esping-Andersen (1990), examinant les variacions en la capacitat redistributiva tant a nivell agregat com entre diferents estrats de renda, des de la classe treballadora fins a l’elit econòmica. Els resultats empírics mostren que l’eficàcia redistributiva depèn de la interacció entre les estructures institucionals del benestar i la posició socioeconòmica dels individus. Espanya presenta una elevada dependència de les pensions, especialment entre la classe mitjana, fet que posa de manifest la centralitat de les transferències monetàries dins del model mediterrani. El Regne Unit reflecteix un enfocament redistributiu més limitat i segmentat, coherent amb les característiques del règim liberal. Alemanya mostra un mecanisme més equilibrat, en què la redistribució està estretament vinculada al creixement econòmic i a l’ocupació formal, reforçant l’orientació ocupacional pròpia del model corporativista. Per la seva banda, Suècia evidencia una dinàmica estructural en què l’atur i les institucions del mercat de treball exerceixen una influència redistributiva superior a la de les mateixes pensions, mantenint els principis universalistes del règim socialdemòcrata. En termes generals, els resultats suggereixen que, a mesura que l’anàlisi es desplaça des de la classe treballadora cap als grups de renda més elevada, la importància redistributiva de les pensions disminueix mentre augmenta la influència del creixement econòmic. Així mateix, la relació entre atur i redistribució es concentra principalment en les classes treballadores i mitjanes, que es troben més exposades a la volatilitat del mercat laboral i depenen en major mesura dels estabilitzadors automàtics de l’estat del benestar. |
| Resum: |
Este trabajo examina las dinámicas estructurales de las configuraciones de los Estados de bienestar europeos a través del análisis de los sistemas públicos de pensiones. Mediante un enfoque de series temporales basado en modelos de regresión por Mínimos Cuadrados Ordinarios (OLS) a lo largo de un horizonte de cuarenta años, el estudio proporciona una aproximación empírica para identificar las tendencias generales de redistribución en cuatro países representativos de distintos regímenes de bienestar: España, Alemania, Suecia y el Reino Unido. A través del seguimiento de estas trayectorias históricas, el análisis evalúa cómo han evolucionado los mecanismos redistributivos contemporáneos desde el contexto teórico establecido por Esping-Andersen (1990), examinando las variaciones en la capacidad redistributiva tanto a nivel agregado como entre diferentes estratos de renta, desde la clase trabajadora hasta la élite económica. Los resultados empíricos muestran que la eficacia redistributiva depende de la interacción entre las estructuras institucionales del bienestar y la posición socioeconómica de los individuos. España presenta una elevada dependencia de las pensiones, especialmente entre la clase media, lo que pone de manifiesto la centralidad de las transferencias monetarias en el modelo mediterráneo. El Reino Unido refleja un enfoque redistributivo más limitado y segmentado, coherente con las características del régimen liberal. Alemania muestra un mecanismo más equilibrado, donde la redistribución está estrechamente vinculada al crecimiento económico y al empleo formal, reforzando la orientación ocupacional propia del modelo corporativista. Por su parte, Suecia evidencia una dinámica estructural en la que el desempleo y las instituciones del mercado de trabajo ejercen una influencia redistributiva mayor que las propias pensiones, manteniendo los principios universalistas del régimen socialdemócrata. En términos generales, los resultados sugieren que, a medida que el análisis se desplaza desde la clase trabajadora hacia los grupos de renta más elevados, la importancia redistributiva de las pensiones disminuye mientras aumenta la influencia del crecimiento económico. Asimismo, la relación entre desempleo y redistribución se concentra principalmente en las clases trabajadoras y medias, que se encuentran más expuestas a la volatilidad del mercado laboral y dependen en mayor medida de los estabilizadores automáticos del Estado de bienestar. |
| Drets: |
Aquest document està subjecte a una llicència d'ús Creative Commons. Es permet la reproducció total o parcial, la distribució, la comunicació pública de l'obra i la creació d'obres derivades, sempre i quan aquestes es distribueixin sota la mateixa llicència que regula l'obra original i es reconegui l'autoria.  |
| Llengua: |
Anglès |
| Titulació: |
Grau en Història, Política i Economia Contemporànies / Contemporary History, Politics and Economics [1486] |
| Pla d'estudis: |
Història, Política i Economia Contemporànies / Contemporary History, Politics and Economics [2504216] |
| Document: |
Treball final de grau |
| Matèria: |
Public Pensions ;
Income Inequality ;
Redistributive Capacity ;
Welfare State Regimes ;
Europe ;
Gini Coefficient ;
Pensions públiques ;
Desigualtat d’ingressos ;
Capacitat redistributiva ;
Règims de benestar ;
Europa ;
Coeficient de Gini ;
Pensiones públicas ;
Desigualdad de ingresos ;
Capacidad redistributiva ;
Regímenes de bienestar ;
Coeficiente de Gini |
visitant ::
identificació
