| Data: |
2026 |
| Resum: |
Veneçuela ha viscut la pitjor crisi de la seva història republicana i una de les pitjors de l'Amèrica Llatina contemporània, la qual he anomenat La Gran Crisi (2013-2022). Sostenc que s'ha expressat com un col·lapse societal localitzat, generant-se un radical i dràstic procés de reorganització de la vida. Això no només va implicar un esfondrament de l'històric Petroestat i les seves institucions, de l'economia rendista petroliera; sinó també l'emergència de nous escenaris en la distribució ecològica i l'extractivisme. Es registra un canvi històric del règim extractivista que va, de l'hegemonia del petroli, l'explotació estatal/formal i el desplegament al nord de l'Orinoco; al protagonisme de l'or, l'Amazònia i les extraccions il·lícit/criminals. Aquesta recerca proposa una lectura i una interpretació de La Gran Crisi des d'una perspectiva d'ecologia política. En particular, el meu estudi se centra en l¿anàlisi de les governances que donen forma a una nova morfologia de l¿extractivisme; i de les lluites socials per i entorn de la naturalesa, que es produeixen en aquests contextos de supervivència. La meva feina parteix de l'anàlisi de 75 conflictes de distribució ecològica provinents de totes les regions de Veneçuela, per a la qual cosa recorro a l'Ecologia Política Comparativa. Aquesta es basa en una perspectiva destudi multicasos orientada a identificar patrons econòmics, polítics o ambientals al llarg de lespai geogràfic; i multiescalar, on s'examinen aquestes tendències articulades a nivell local, regional ia nivell de política d'Estat. De la mateixa manera, aplico entrevistes en profunditat (amb actors de les lluites ambientals) i la investigació documental sistemàtica, així com l'anàlisi qualitativa i l'anàlisi espacial per examinar-ne la data. Com a aportacions principals, en primer lloc, desenvolupo una conceptualització sobre governances híbrides en l'extractivisme, les quals es conformen com un mètode d'associació estratègica entre l'Estat i el crim organitzat per possibilitar l'extracció massiva de naturalesa i, en última instància, consolidar un règim extractivista. El treball intenta contribuir amb perspectives no normatives i crítiques sobre la teoria de les governances híbrides, reconeixent les construccions conjuntes d'autoritat i apropiació de recursos entre grups estatals i criminals, que a més tenen capacitat d'incidir i transformar el model extractiu mateix. En aquest sentit, aporto a la teoria de l'extractivisme, en reconèixer el paper central que aquests entramats de criminalitat i corrupció poden tenir en els processos de reconfiguració, cosa que ha estat molt poc treballada en aquesta literatura. Addicionalment, proposo alguns elements de discussió sobre el rol de l'Estat en aquests processos i la historicitat de la precària, disputada i dinàmica geografia política dels recursos naturals, en temps de fragmentació espacial i noves sobiranies al segle XXI. En segon lloc, el meu treball explora una extraordinària multiplicitat de respostes i accions col·lectives d'actors de la societat civil que es van produir per i entorn de la natura, i que desborden els marcs de les teories dels moviments socials i la justícia ambiental. Examino expressions des d'ambientalismes d'alta intensitat fins a iniciatives socials d'extracció de recursos naturals, des d'això construeixo una perspectiva d'Ecologia Política de la Sobrevivència (EPS), com un enfocament d'anàlisi crítica que busca abastar un espectre més ampli que, reconegui també formes resolutives, parcials, contingents i pragmàtiques de suportar el col·lapse. La meva exploració teòrica intenta aprofundir en una dimensió poc estudiada de l'ecologia política com ho és la supervivència, cercant ressaltar altres politicitats i potencialitats de creació i transformació que sorgeixen de contextos no convencionals com els d'esfondrament sistèmic. |
| Resum: |
Venezuela ha vivido la peor crisis de su historia republicana y una de las peores de la América Latina contemporánea, la cual he denominado 'La Gran Crisis' (2013-2022). Sostengo que se ha expresado como un colapso societal localizado, generándose un radical y drástico proceso de reorganización de la vida. Esto no solo implicó un derrumbe del histórico Petro-estado y sus instituciones, de la economía rentista petrolera; sino también la emergencia de nuevos escenarios en la distribución ecológica y el extractivismo. Se registra un cambio histórico del régimen extractivista que va, de la hegemonía del petróleo, la explotación estatal/formal y el despliegue al norte del Orinoco; al protagonismo del oro, la Amazonía y las extracciones ilícito/criminales. Esta investigación propone una lectura e interpretación de La Gran Crisis desde una perspectiva de ecología política. En particular, mi estudio se centra en el análisis de las gobernanzas que dan forma a una nueva morfología del extractivismo; y de las luchas sociales por y en torno a la naturaleza, que se producen en estos contextos de sobrevivencia. Mi trabajo parte del análisis de 75 conflictos de distribución ecológica provenientes de todas las regiones de Venezuela, para lo que recurro a la Ecología Política Comparativa. Esta se basa en una perspectiva de estudio multi-casos orientada a identificar patrones económicos, políticos o ambientales a lo largo del espacio geográfico; y multi-escalar, donde se examinan estas tendencias articuladas en lo local, regional y a nivel de política de Estado. Del mismo modo, aplico entrevistas en profundidad (con actores de las luchas ambientales) y la investigación documental sistemática, así como el análisis cualitativo y el análisis espacial para examinar la data. Como principales aportes, en primer lugar, desarrollo una conceptualización sobre gobernanzas híbridas en el extractivismo, las cuales se conforman como un método de asociación estratégica entre el Estado y el crimen organizado para posibilitar la extracción masiva de naturaleza y, en última instancia, consolidar un régimen extractivista. El trabajo intenta contribuir con perspectivas no normativas y críticas sobre la teoría de las gobernanzas híbridas, reconociendo las construcciones conjuntas de autoridad y apropiación de recursos entre grupos estatales y criminales, que además tienen capacidad de incidir y transformar el propio modelo extractivo. En este sentido, aporto a la teoría del extractivismo, al reconocer el papel central que estos entramados de criminalidad y corrupción pueden tener en los procesos reconfiguración del mismo, algo que ha sido muy poco trabajado en esta literatura. Adicionalmente, propongo algunos elementos de discusión sobre el rol del Estado en estos procesos y la historicidad de la precaria, disputada y dinámica geografía política de los recursos naturales, en tiempos de fragmentación espacial y nuevas soberanías en el siglo XXI. En segundo lugar, mi trabajo explora una extraordinaria multiplicidad de respuestas y acciones colectivas de actores de la sociedad civil que se produjeron por y en torno a la naturaleza, y que desbordan los marcos de las teorías de los movimientos sociales y por la justicia ambiental. Examino expresiones desde ambientalismos de alta intensidad hasta iniciativas sociales de extracción de recursos naturales, desde lo cual construyo una perspectiva de Ecología Política de la Sobrevivencia (EPS), como un enfoque de análisis crítico que busca abarcar un más amplio espectro que, reconozca también formas resolutivas, parciales, contingentes y pragmáticas de sobrellevar el colapso y sostener la reproducción de la vida. Mi exploración teórica intenta profundizar en una dimensión poco estudiada de la ecología política como lo es la sobrevivencia, buscando resaltar otras politicidades y potencialidades de creación y transformación que surgen de contextos no convencionales como los de derrumbe sistémico. |
| Resum: |
Venezuela has experienced the worst crisis in its republican history and one of the worst in contemporary Latin America, which I have called 'The Great Crisis' (2013-2022). I argue that it evolved into a localized societal collapse, generating a radical and drastic process of reorganization of life. This period did not only involve the Petro-state and the oil-rentier economy collapse, but also the emergence of new scenarios in ecological distribution and extractivism. A historical change in the extractivist regime is evident, evolving from the hegemony of oil, state/formal exploitation, and the economic development north of the Orinoco River, to the prominence of gold, the Amazon, and illicit/criminal extraction. This research proposes an analysis and interpretation of The Great Crisis from a political ecology perspective. In particular, my study focuses on analyzing the governance structures that shape a new morphology of extractivism. and of the social struggles for and around nature that occur in these contexts of survival. The analysis is based on 75 ecological distribution conflicts from all regions of Venezuela, for which I apply a Comparative Political Ecology approach. The latter is focused on a multi-case study perspective aimed at identifying economic, political, or environmental patterns across geographic space; and a multi-scalar perspective, where these trends are examined as articulated at the local, regional, and state policy levels. Similarly, I conduct in-depth interviews (with actors in environmental struggles) and systematic documentary research, as well as qualitative and spatial analysis to examine the data. My main contributions include, firstly, developing a conceptualization of hybrid governance in extractivism, which constitutes a method of strategic association between the state and organized crime to enable the massive extraction of nature and, ultimately, consolidate an extractivist regime. My thesis seeks to provide non-normative and critical perspectives on the theory of hybrid governance, highlighting the joint constructions of authority and resource appropriation between state and criminal groups, which also have the capacity to influence and transform the extractivism model itself. In this sense, I contribute to the theory of extractivism by underscoring the central role that these criminal and corrupt networks can play in the reshaping processes of extractivism, something that has been little explored in this literature. Additionally, I propose some elements for discussion on the role of the state in these processes, and the historicity of the precarious, contested, and dynamic political geography of natural resources, in times of spatial fragmentation and new sovereignties such as those of the 21st century. Secondly, my research explores an extraordinary multiplicity of responses and collective actions for and around nature, developed by civil society actors, which goes beyond the frameworks of social movement and environmental justice theories. I examine social expressions ranging from high-intensity environmentalism to social initiatives for the extraction of natural resources, from which I construct a Political Ecology of Survival (PES) perspective. This perspective represents a critical analytical approach that seeks to encompass a broader spectrum, which also examines partial, contingent, and pragmatic ways of coping with collapse and sustaining the reproduction of life. My theoretical exploration aims to delve into a little-studied dimension of political ecology: survival. From this scope, I seek to highlight other political dimensions and potentialities for creation and transformation that arise from unconventional contexts such as systemic collapses. |
| Nota: |
Universitat Autònoma de Barcelona. Programa de Doctorat en Ciència i Tecnologia Ambientals. |
| Drets: |
Aquest document està subjecte a una llicència d'ús Creative Commons. Es permet la reproducció total o parcial, la distribució, la comunicació pública de l'obra i la creació d'obres derivades, sempre i quan aquestes es distribueixin sota la mateixa llicència que regula l'obra original i es reconegui l'autoria.  |
| Llengua: |
Castellà |
| Document: |
Tesi doctoral ; Text ; Versió publicada |
| Matèria: |
Extractivisme ;
Extractivism ;
Extractivismo ;
Governances Híbrides ;
Hybrid Governance ;
Gobernanzas Híbridas ;
Conflictes Ambientals ;
Environmental Conflicts ;
Conflictos Ambientales ;
Ciències Socials |
visitant ::
identificació
dir.
