| Data: |
2026 |
| Resum: |
Aquesta tesi doctoral analitza la transformació del paisatge rural de l'ager tarraconensis entre el c. 300 i el 600 dC. , un període tradicionalment definit sota els termes de "crisi", "decadència" o "final" del món romà, però que, a la llum de les evidències arqueològiques, revela processos molt més complexos d'adaptació, continuïtat i innovació. A partir d'un corpus exhaustiu de jaciments -més de 180 fases tardoantigues documentades, dels quals una setantena amb excavacions extensives o parcials-, l'estudi ofereix una lectura integrada de l'arquitectura, la cultura material, la seqüència cronològica i les dinàmiques territorials que configuren el pas del sistema de villae a les noves unitats productives postclàssiques o farmhouses. Metodològicament, la recerca combina l'anàlisi arqueomorfològica, l'estudi tipològic i la lectura espacial a partir de sistemes d'informació geogràfica (SIG). Aquesta aproximació permet superar les lectures purament descriptives o estilístiques i situar els assentaments en el seu context socioeconòmic i ambiental. El treball s'articula en quatre grans blocs: (1) la síntesi arquitectònica de les villae del ager tarraconensis, (2) la caracterització cronològica i material dels conjunts tardoantics, (3) la definició arquitectònica de les farmhouses, i (4) l'estudi de la seva cultura material i dels horitzons ceràmics que en determinen la seqüència evolutiva. Sempre precedit per un context històric i historiogràfic d'aquesta qüestió. Finalment, l'estudi ofereix una nova síntesis històrico-arqueològica del concepte de "transició" cap el mode de producció feudal, posant de relleu la capacitat d'adaptació de les comunitats rurals i la pluralitat d'escenaris regionals dins d'una mateixa dinàmica de transformació. En definitiva, la tesi proposa entendre el periode de l'Antiguitat Tardana al ager tarraconensis no com un declivi, sinó com un canvi, on la societat rural (re)inventà els seus espais, les seves formes de producció i les seves estructures socials en resposta a un nou ordre polític i econòmic. |
| Resum: |
La tesis doctoral analiza la transformación del paisaje rural del ager tarraconensis entre c. 300 y 600 d. C. , un período tradicionalmente definido en términos de "crisis", "decadencia" o "fin" del mundo romano, pero que, a la luz de la evidencia arqueológica, revela procesos mucho más complejos de adaptación, continuidad e innovación. Basándose en un corpus exhaustivo de yacimientos -más de 180 fases tardoantiguas documentadas, unas setenta de las cuales han sido objeto de excavaciones extensas o parciales-, el estudio ofrece una lectura integrada de la arquitectura, la cultura material, las secuencias cronológicas y las dinámicas territoriales que configuraron la transición del sistema de villae a nuevas unidades productivas postclásicas o farmhouses. Metodológicamente, la investigación combina el análisis arqueomorfológico, el estudio tipológico y la interpretación espacial mediante Sistemas de Información Geográfica (SIG). Este enfoque permite superar las lecturas puramente descriptivas o estilísticas y situar los asentamientos dentro de sus contextos socioeconómicos y medioambientales más amplios. El trabajo se estructura en cuatro secciones principales: (1) una síntesis arquitectónica de las villae del ager tarraconensis; (2) la caracterización cronológica y material de los conjuntos tardoantiguos; (3) la definición arquitectónica de las farmhouses; y (4) el estudio de su cultura material y de los horizontes cerámicos que determinan su secuencia evolutiva. Cada sección se precede de una contextualización histórica e historiográfica del tema. Finalmente, el estudio ofrece una nueva síntesis histórico-arqueológica del concepto de "transición" hacia el modo de producción feudal, destacando la capacidad de adaptación de las comunidades rurales y la diversidad de los escenarios regionales dentro de una dinámica común de transformación. En última instancia, la tesis propone entender la Antigüedad tardía en el ager tarraconensis no como un período de decadencia, sino como una época de cambio, en la que la sociedad rural (re)inventó sus espacios, formas de producción y estructuras sociales en respuesta a un nuevo orden político y económico. |
| Resum: |
The PhD dissertation examines the transformation of the rural landscape of the Ager Tarraconensis between c. 300 and 600 CE-a period traditionally described in terms of "crisis," "decline," or the "end" of the Roman world, but which, in light of the archaeological record, reveals far more complex processes of adaptation, continuity, and innovation. Based on an extensive corpus of sites-over 180 Late Antique phases documented, around seventy of which have undergone full or partial excavations-the study provides an integrated interpretation of architecture, material culture, chronological sequences, and territorial dynamics that shaped the transition from the villa system to new post-classical productive units or farmhouses. Methodologically, the research combines archaeomorphological analysis, typological study, and spatial interpretation using Geographic Information Systems (GIS). This approach allows the work to move beyond purely descriptive or stylistic readings and to contextualize settlements within their broader socioeconomic and environmental frameworks. The dissertation is organized into four main sections: (1) an architectural synthesis of the villae of the Ager Tarraconensis; (2) the chronological and material characterization of Late Antique assemblages; (3) the architectural definition of farmhouses; and (4) the analysis of their material culture and ceramic horizons, which determine their evolutionary sequence. Each section is preceded by a historical and historiographical contextualization of the topic. Finally, the study offers a new historical-archaeological synthesis of the notion of "transition" towards the feudal mode of production, emphasizing the adaptive capacity of rural communities and the diversity of regional scenarios within a shared dynamic of transformation. Ultimately, the thesis argues that Late Antiquity in the Ager Tarraconensis should not be understood as a time of decline, but as a period of change, during which rural society (re)invented its spaces, productive systems, and social structures in response to a new political and economic order. |
| Resum: |
Universitat Autònoma de Barcelona. Programa de Doctorat en Ciències de l'Antiguitat i de l'Edat Mitjana. |
| Drets: |
Aquest document està subjecte a una llicència d'ús Creative Commons. Es permet la reproducció total o parcial, la distribució, la comunicació pública de l'obra i la creació d'obres derivades, sempre i quan aquestes es distribueixin sota la mateixa llicència que regula l'obra original i es reconegui l'autoria.  |
| Llengua: |
Català |
| Document: |
Tesi doctoral ; Text ; Versió publicada |
| Matèria: |
Paisatge ;
Landscape ;
Paisaje ;
Arqueologia ;
Archaeology ;
Arqueología ;
Tarraco ;
Ciències Humanes |
visitant ::
identificació
dir.
