| Data: |
2026 |
| Resum: |
L'objectiu principal d'aquesta tesi doctoral és explorar, descriure i qüestionar les creences dels futbolistes professionals i els seus pares i mares en relació amb la possible compaginació d'estudis superiors i futbol professional. La tesi s'estructura com un estudi de cas de la Lliga de Futbol Professional per compendi de tres treballs empírics que, des de diferents nivells d'anàlisi (individual, aplicat i contextual), aborden el fenomen de la carrera dual (CD) en el futbol professional. Els marcs teòrics utilitzats inclouen la Carrera Dual (Wylleman, 2019), la Teràpia Racional Emotiva Conductual (TREC; Turner, 2023) i el Model d'Entorns Desenvolupadors de Carrera Dual (MEDCD; Henriksen et al. , 2020). El primer estudi explora, mitjançant entrevistes semiestructurades, les creences de joves futbolistes d'entre 18 i 19 anys que compaginen estudis superiors amb futbol professional. Els resultats mostren tant barreres com recursos percebuts, així com les condicions necessàries per a una doble trajectòria viable. El segon estudi consisteix en una intervenció psicoeducativa basada en la TREC, aplicada a futbolistes d'entre 14 i 16 anys, amb l'objectiu d'identificar i reestructurar creences desadaptatives relacionades amb la suposada incompatibilitat entre estudis i futbol. Els resultats indiquen una reducció significativa de les creences desadaptatives inicials i una elevada acceptació del programa per part dels futbolistes. El tercer estudi, realitzat amb grups focals de pares i mares de joves futbolistes, explora les creences dels progenitors davant les adversitats del procés de professionalització, i analitza com aquestes creences influeixen en l'afrontament emocional, cognitiu i conductual. L'estudi posa en relleu el paper protector que pot exercir la família i el valor de la TREC com a eina de suport socioemocional. Els resultats de la tesi destaquen la influència clau de l'entorn pròxim -especialment el familiar- en el desenvolupament integral dels futbolistes, i assenyalen la necessitat d'intervencions que incloguen tant els futbolistes com les seues xarxes de suport. A més, es proposa una comprensió més àmplia de la salut mental en l'esport, entesa no com un repte individual, sinó com una construcció compartida, relacional i contextual. Així, es contribueix a consolidar una visió més completa i sostenible del desenvolupament de la CD, on el benestar emocional i acadèmic siga compatible amb el rendiment esportiu. Les implicacions pràctiques assenyalen la necessitat de crear contextos formatius que prioritzen la salut mental i la dignitat de les persones esportistes, així com de desenvolupar programes adreçats a futbolistes, famílies, clubs, institucions i professionals del món de futbol que promoguen una cultura esportiva més educativa, humana i integral. En conjunt, la investigació evidencia que la CD no és només responsabilitat de l'esportista, sinó un procés col·lectiu que exigeix un compromís ètic dels clubs i les institucions per garantir entorns que faciliten el desenvolupament acadèmic, personal i esportiu de tots els joves, arriben o no al futbol professional. |
| Resum: |
El objetivo principal de esta tesis doctoral es explorar, describir y cuestionar las creencias de los futbolistas profesionales y de sus padres y madres en relación con la posible compatibilidad entre estudios superiores y fútbol profesional. La tesis se estructura como un estudio de caso de la Liga de Fútbol Profesional a partir de un compendio de tres trabajos empíricos que, desde diferentes niveles de análisis (individual, aplicado y contextual), abordan el fenómeno de la carrera dual (CD) en el fútbol profesional. Los marcos teóricos utilizados incluyen la Carrera Dual (Wylleman, 2019), la Terapia Racional Emotiva Conductual (TREC; Turner, 2023) y el Modelo de Entornos Desarrolladores de Carrera Dual (MEDCD; Henriksen et al. , 2020). El primer estudio explora, mediante entrevistas semiestructuradas, las creencias de jóvenes futbolistas de entre 18 y 19 años que compatibilizan estudios superiores con fútbol profesional. Los resultados muestran tanto barreras como recursos percibidos, así como las condiciones necesarias para una doble trayectoria viable. El segundo estudio consiste en una intervención psicoeducativa basada en la TREC, aplicada a futbolistas de entre 14 y 16 años, con el objetivo de identificar y reestructurar creencias desadaptativas relacionadas con la supuesta incompatibilidad entre estudios y fútbol. Los resultados indican una reducción significativa de dichas creencias y una elevada aceptación del programa por parte de los futbolistas. El tercer estudio, realizado con grupos focales de padres y madres de jóvenes futbolistas, explora las creencias de los progenitores ante las adversidades del proceso de profesionalización, y analiza cómo estas influyen en el afrontamiento emocional, cognitivo y conductual. El estudio resalta el papel protector de la familia y el valor de la TREC como herramienta de apoyo socioemocional. Los resultados de la tesis destacan la influencia clave del entorno cercano -especialmente el familiar- en el desarrollo integral de los futbolistas, y señalan la necesidad de intervenciones que incluyan tanto a los jugadores como a sus redes de apoyo. Además, se propone una comprensión más amplia de la salud mental en el deporte, entendida no como un reto individual, sino como una construcción compartida, relacional y contextual. Así, se contribuye a consolidar una visión más completa y sostenible del desarrollo de la CD, en la que el bienestar emocional y académico sea compatible con el rendimiento deportivo. Las implicaciones prácticas señalan la necesidad de crear contextos formativos que prioricen la salud mental y la dignidad de los deportistas, así como de desarrollar programas dirigidos a futbolistas, familias, clubes, instituciones y profesionales del mundo del fútbol que promuevan una cultura deportiva más educativa, humana e integral. En conjunto, la investigación evidencia que la CD no es solo responsabilidad del deportista, sino un proceso colectivo que exige un compromiso ético de los clubes e instituciones para garantizar entornos que faciliten el desarrollo académico, personal y deportivo de todos los jóvenes, lleguen o no a consolidarse en el fútbol profesional. |
| Resum: |
The main aim of this doctoral thesis is to explore, describe, and challenge the beliefs of professional football players and their parents regarding the potential compatibility between higher education and professional football. The thesis is structured as a case study of the Professional Football League, consisting of a compendium of three empirical studies that, from different levels of analysis (individual, applied, and contextual), address the phenomenon of dual career (DC) in professional football. The theoretical frameworks used include the Dual Career model (Wylleman, 2019), Rational Emotive Behaviour Therapy (REBT; Turner, 2023), and the Dual Career Development Environments Model (DCDEM; Henriksen et al. , 2020). The first study explores, through semi-structured interviews, the beliefs of young footballers aged 18 to 19 who combine higher education with professional football. The findings reveal both perceived barriers and resources, as well as the necessary conditions for a feasible dual pathway. The second study presents a psychoeducational intervention based on REBT, applied to football players aged 14 to 16, aiming to identify and restructure maladaptive beliefs related to the presumed incompatibility between education and football. The results show a significant reduction in maladaptive beliefs and a high acceptance of the program among players. The third study, carried out with focus groups of parents of young footballers, explores parental beliefs in the face of adversities within the professionalization process, analysing how these beliefs influence emotional, cognitive, and behavioural coping. The study highlights the protective role of the family and the value of REBT as a socio-emotional support tool. The findings of the thesis emphasize the key influence of the immediate environment -particularly the family- in the holistic development of football players and stress the need for interventions that include both athletes and their support networks. Furthermore, it proposes a broader understanding of mental health in sport, not as an individual challenge but as a shared, relational, and contextual construction. In this way, it contributes to consolidating a more comprehensive and sustainable vision of DC development, where emotional and academic well-being are compatible with athletic performance. The practical implications highlight the need to create learning environments that prioritize athletes' mental health and dignity, as well as to develop programs aimed at players, families, clubs, institutions, and football professionals that foster a more educational, human, and holistic sporting culture. Overall, the research shows that the DC is not solely the responsibility of the athlete, but rather a collective process that requires an ethical commitment from clubs and institutions to guarantee environments that support the academic, personal, and sporting development of all young people, regardless of whether or not they succeed in professional football. |
| Resum: |
Universitat Autònoma de Barcelona. Programa de Doctorat en Psicologia de la Salut i de l'Esport. |
| Drets: |
Aquest document està subjecte a una llicència d'ús Creative Commons. Es permet la reproducció total o parcial, la distribució, la comunicació pública de l'obra i la creació d'obres derivades, sempre i quan aquestes es distribueixin sota la mateixa llicència que regula l'obra original i es reconegui l'autoria.  |
| Llengua: |
Català |
| Col·lecció: |
Programa de Doctorat en Psicologia de la Salut i de l'Esport |
| Document: |
Tesi doctoral ; Text ; Versió publicada |
| Matèria: |
Carrera Dual ;
Dual Career ;
Creences ;
Beliefs ;
Creencias ;
Futbol ;
Soccer ;
Fútbol ;
Ciències de la Salut ;
159.9 |
visitant ::
identificació
