| Data: |
2026 |
| Resum: |
Introducció: En les darreres dècades, Xile s'ha consolidat com un dels principals destins migratoris de l'Amèrica Llatina, amb una població migrant predominantment jove i en edat laboral i reproductiva. Aquest context ha visibilitzat desigualtats emergents en salut, especialment en l'àmbit de la salut sexual i reproductiva, on les persones migrants s'enfronten a barreres normatives, administratives i socials que limiten l'accés als serveis i a l'exercici ple dels drets sexuals i reproductius. La migració, reconeguda com un determinant social de la salut, interactua amb factors com el gènere, l'ètnia, la situació socioeconòmica i les trajectòries migratòries, generant vulnerabilitats específiques que els sistemes tradicionals d'informació i vigilància no són capaços de captar. Davant d'aquesta mancança, l'objectiu d'aquesta tesi doctoral és desenvolupar indicadors per monitorar les desigualtats en salut sexual i realitzar una avaluació prèvia a la implementació d'un sistema de vigilància de base comunitària (SVBC) en població migrant a Xile. Mètodes: La tesi es presenta com un compendi de tres articles científics. L'article 1 va consistir en una scoping review de literatura internacional per identificar els determinants socials que influeixen en l'accés a la salut sexual en població migrant. L'article 2 descriu el desenvolupament d'indicadors socioepidemiològics en salut sexual mitjançant un disseny mixt en tres fases: (1) definició i operacionalització dels indicadors a partir d'entrevistes individuals, un grup focal i l'anàlisi de fonts secundàries; (2) validació de contingut i priorització mitjançant un mètode Delphi modificat i judici d'experts; i (3) pilotatge de l'instrument en terreny. L'article 3 va realitzar una avaluació pre-implementació del SVBC mitjançant un estudi qualitatiu en dues fases: recerca formativa i disseny de circuits d'implementació. Es van realitzar entrevistes semiestructurades a representants d'organitzacions de base comunitària (OBC) i a actors de l'atenció primària de salut (APS). Resultats: La scoping review va identificar 13 categories de determinants que afecten l'accés a la salut sexual entre persones migrants. Entre els determinants estructurals destaquen les barreres idiomàtiques i de comunicació, els valors religiosos i culturals, l'estigma i la discriminació vinculats al VIH, la situació migratòria irregular, les limitacions econòmiques, el racisme, les desigualtats de gènere i la manca d'informació sobre sexualitat i salut sexual. Entre els determinants intermedis, es va observar la influència de la cobertura financera, la privacitat i la confidencialitat, les dificultats de navegació del sistema de salut, les característiques organitzacionals dels serveis, així com factors psicosocials relacionats amb la por, la desconfiança o experiències prèvies de maltractament institucional. El desenvolupament d'indicadors va permetre consolidar un instrument format per 94 indicadors distribuïts en 73 preguntes, agrupats en vuit dimensions: característiques sociodemogràfiques, trajectòries migratòries, experiències de violència, relació amb el sistema de salut, pràctiques sexuals, treball sexual, salut sexual i necessitats en salut sexual. El pilotatge va demostrar coherència interna, claredat i rellevància de l'instrument, confirmant el seu potencial com a eina per a la vigilància comunitària. L'avaluació pre-implementació del SVBC va mostrar diferències entre OBC i centres d'APS. Les OBC, malgrat recursos limitats, van demostrar una alta disposició a participar gràcies a la seva proximitat amb les comunitats migrants. Es van dissenyar circuits diferenciats: a les OBC (captació, administració de l'instrument, consell i derivació) i als centres d'APS (recepció, gestió de cites i avaluació clínica), afavorint la coordinació i la continuïtat de les cures. Conclusions: Aquesta tesi demostra que la vigilància de base comunitària és una estratègia viable i necessària per visibilitzar i abordar les desigualtats en salut sexual en població migrant. La integració d'un enfocament interseccional i participatiu va permetre desenvolupar indicadors sensibles a les trajectòries migratòries, les condicions estructurals i les experiències comunitàries. L'avaluació pre-implementació va evidenciar la importància de la flexibilitat, l'adaptació contextual i la participació d'actors comunitaris i sanitaris per reforçar la legitimitat. |
| Resum: |
Introducción: En las últimas décadas, Chile se ha consolidado como uno de los principales destinos migratorios de América Latina, destacando por una población migrante mayoritariamente joven y en edad laboral y reproductiva. Este escenario ha visibilizado desigualdades en salud, especialmente en salud sexual y reproductiva, donde las personas migrantes enfrentan barreras normativas, administrativas y sociales que limitan su acceso a servicios y al ejercicio pleno de derechos sexuales y reproductivos. La migración, reconocida como un determinante social de la salud, interactúa con género, etnicidad, situación socioeconómica y trayectorias migratorias, generando vulnerabilidades específicas que los sistemas tradicionales de información no logran captar. Ante esta brecha, el objetivo de esta tesis doctoral es desarrollar indicadores para monitorear desigualdades en salud sexual y evaluar la pre-implementación de un sistema de vigilancia de base comunitaria (SVBC) en población migrante en Chile. Métodos: La tesis se presenta como compendio de tres artículos. El artículo 1 consistió en un scoping review para identificar los determinantes sociales que influyen en el acceso a salud sexual en población migrante a nivel internacional. El artículo 2 describe el desarrollo de indicadores socioepidemiológicos en salud sexual mediante una metodología mixta en tres fases: (1) definición y operacionalización de indicadores basada en entrevistas individuales, un grupo focal y análisis documental; (2) validación de contenido y jerarquización mediante un Delphi modificado y juicio de expertos; y (3) pilotaje del instrumento en terreno. El artículo 3 abordó la evaluación pre-implementación del SVBC mediante un estudio cualitativo en dos fases: investigación formativa y diseño de circuitos de implementación. Se realizaron entrevistas semiestructuradas a representantes de organizaciones de base comunitaria (OBC) y a actores de atención primaria en salud (APS). Resultados: El scoping review identificó 13 categorías de determinantes que afectan el acceso a salud sexual en personas migrantes. Entre los determinantes estructurales destacan: barreras idiomáticas y de comunicación, valores religiosos y culturales, estigma y discriminación vinculados al VIH, irregularidad migratoria, limitaciones económicas, racismo, desigualdades de género y falta de información sobre sexualidad y salud sexual. Entre los determinantes intermedios se observó el rol de la cobertura financiera, privacidad y confidencialidad, dificultades de navegación del sistema de salud, condiciones organizacionales y factores psicosociales asociados al miedo, desconfianza y experiencias previas de maltrato institucional. El desarrollo de indicadores permitió consolidar un instrumento con 94 indicadores distribuidos en 73 preguntas, agrupadas en ocho dimensiones: características sociodemográficas, trayectorias migratorias, violencias, relación con servicios de salud, prácticas sexuales, trabajo sexual, salud sexual y necesidades en salud sexual. El pilotaje confirmó su pertinencia, claridad y coherencia interna, demostrando su utilidad como herramienta para vigilancia comunitaria. La evaluación pre-implementación del SVBC mostró diferencias entre OBC y centros APS. Las OBC, pese a recursos limitados, evidenciaron alta disposición a participar, dada su cercanía con la comunidad migrante. Se diseñaron circuitos diferenciados: en OBC (reclutamiento, aplicación del instrumento, consejería y derivación) y en APS (recepción, gestión de citas y atención clínica), favoreciendo articulación y continuidad del cuidado. Conclusiones: La tesis demuestra que la vigilancia de base comunitaria es una estrategia viable y necesaria para visibilizar desigualdades en salud sexual en población migrante. La integración de un enfoque interseccional y participativo permitió desarrollar indicadores sensibles a trayectorias migratorias, condiciones estructurales y experiencias comunitarias. La evaluación pre-implementación evidenció la relevancia de la flexibilidad, la adaptación contextual y la participación de actores comunitarios y sanitarios para fortalecer legitimidad y sostenibilidad. Esta tesis aporta insumos concretos para la implementación de un SVBC en salud sexual de personas migrantes, constituyendo una experiencia inédita en la región y un referente para otros contextos. |
| Resum: |
Introduction: In recent decades, Chile has become one of the main migratory destinations in Latin America, with a migrant population that is predominantly young and concentrated in reproductive and working ages. This context has revealed emerging health inequalities, particularly in sexual and reproductive health, where migrants face normative, administrative, and social barriers that restrict access to services and the full exercise of sexual and reproductive rights. Migration, recognized as a social determinant of health, interacts with gender, ethnicity, socioeconomic status, and migratory trajectories, generating specific vulnerabilities that traditional information and surveillance systems are unable to capture. In response to this gap, the objective of this doctoral thesis is to develop indicators to monitor inequalities in sexual health and to conduct a pre-implementation evaluation of a community-based surveillance system (CBSS) for the migrant population in Chile. Methods: This thesis is presented as a compendium of three scientific articles. Article 1 consisted of a scoping review of international literature to identify social determinants that influence access to sexual health among migrant populations. Article 2 describes the development of socio-epidemiological indicators for sexual health through a mixed-methods design carried out in three phases: (1) definition and operationalization of indicators based on individual interviews, a focus group, and analysis of secondary sources; (2) content validation and prioritization using a modified Delphi method and expert judgment; and (3) field piloting of the indicator instrument. Article 3 conducted a pre-implementation evaluation of the CBSS through a qualitative study in two phases: formative research and design of implementation pathways. Semi-structured interviews were conducted with representatives of community-based organizations (CBOs) and primary health care (PHC) actors. Results: The scoping review identified 13 categories of determinants affecting access to sexual health among migrants. Structural determinants included language and communication barriers, religious and cultural values, stigma and discrimination related to HIV, irregular migratory status, economic constraints, racism, gender inequalities, and lack of information regarding sexuality and sexual health. Intermediate determinants included financial coverage, privacy and confidentiality, difficulties navigating the health system, organizational characteristics of services, and psychosocial factors related to fear, mistrust, and previous experiences of institutional mistreatment. The development of indicators resulted in a consolidated instrument of 94 indicators across 73 questions, organized into eight dimensions: sociodemographic characteristics, migratory trajectories, experiences of violence, interaction with the health system, sexual practices, sex work, sexual health, and sexual health needs. The pilot implementation demonstrated internal coherence, relevance, and clarity of the instrument, confirming its potential as a tool for community-based surveillance. The pre-implementation evaluation of the CBSS showed marked differences between CBOs and PHC centers. CBOs, despite limited material and human resources, showed a high willingness to participate due to their close relationship with migrant communities. Differentiated implementation pathways were designed: in CBOs (participant recruitment, administration of the instrument, counselling, and referral), and in PHC centers (reception of referrals, appointment management, and clinical assessment), strengthening coordination and continuity of care. Conclusions: This thesis demonstrates that community-based surveillance is a viable and necessary strategy to make visible and address inequalities in sexual health among migrant populations. The integration of an intersectional and participatory approach enabled the development of indicators that are sensitive to migratory trajectories, structural conditions, and community experiences. The pre-implementation evaluation highlighted the importance of flexibility, contextual adaptation, and the participation of community and health system actors to strengthen legitimacy and sustainability. This thesis provides concrete inputs to support the future implementation of a CBSS focused on sexual health among migrants, representing an unprecedented experience in the region and a potentially useful reference for other contexts. |
| Resum: |
Universitat Autònoma de Barcelona. Programa de Doctorat en Metodologia de la Recerca Biomèdica i Salut Pública. |
| Drets: |
Aquest document està subjecte a una llicència d'ús Creative Commons. Es permet la reproducció total o parcial, la distribució, la comunicació pública de l'obra i la creació d'obres derivades, sempre i quan aquestes es distribueixin sota la mateixa llicència que regula l'obra original i es reconegui l'autoria.  |
| Llengua: |
Castellà |
| Document: |
Tesi doctoral ; Text ; Versió publicada |
| Matèria: |
Migració ;
Migration ;
Migración ;
Salut sexual ;
Sexual Health ;
Salud sexual ;
Ciències de la Salut |
visitant ::
identificació
