tut. (Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Dret Públic i de Ciències Historicojurídiques)
| Títol variant: |
La seguretat jurídica del permís retribuït de cinc dies per cura de familiars i convivents : anàlisi normativa, jurisprudencial i històrica de l’article 37.3.b) de l’Estatut dels Treballadors |
| Títol variant: |
Legal certainty in the five-day paid leave for the care of family members and cohabitants : a normative, case-law and historical analysis of article 37.3.b) of the Workers’ Statute |
| Data: |
2026 |
| Descripció: |
59 pàg. |
| Resum: |
Arran de la reforma operada pel Reial decret llei 5/2023, l’article 37. 3. b) del Text refós de la Llei de l’Estatut dels Treballadors va ampliar a cinc dies el permís retribuït per accident o malaltia greus, hospitalització o intervenció quirúrgica sense hospitalització que requereixi repòs domiciliari. La reforma va incorporar una lògica de cures més àmplia, vinculada a la Directiva (UE) 2019/1158, i va estendre l’àmbit subjectiu del permís a les parelles de fet, als familiars d’aquestes i a altres persones convivents que requereixin cura efectiva. La tesi que se sosté en aquest treball és que la inseguretat jurídica del precepte no obeeix només a problemes aïllats d’aplicació empresarial, sinó a una insuficiència estructural de tècnica normativa. La jurisprudència de l’Audiència Nacional i del Tribunal Suprem ha corregit bona part de les interpretacions restrictives relatives al còmput dels dies, el límit anual, l’inici del permís, el repòs domiciliari, la convivència i la justificació. Tanmateix, aquesta correcció continua sent reactiva, fragmentària i dependent del litigi. Per això, el treball combina una anàlisi normativa, doctrinal i jurisprudencial amb una fase empírica basada en entrevistes semiobertes a operadors jurídics i socials. L’objectiu és valorar si la resposta judicial ha restablert de manera suficient la seguretat jurídica o si resulta necessari un desenvolupament reglamentari que estabilitzi criteris, redueixi la litigiositat i asseguri una aplicació homogènia del permís. |
| Resum: |
Following the reform introduced by Royal Decree-Law 5/2023, Article 37. 3(b) of the Consolidated Text of the Workers’ Statute extended paid leave to five days in cases of serious accident or illness, hospitalisation, or surgery without hospitalisation requiring home rest. The reform incorporated a broader care-oriented approach, linked to Directive (EU) 2019/1158, and extended the personal scope of the leave to unmarried partners, their relatives, and other cohabitants requiring effective care. The thesis advanced in this paper is that the legal uncertainty surrounding the provision is not only due to isolated problems of business application, but also to a structural deficiency in legislative drafting. The case law of the National Court and the Supreme Court has corrected many of the restrictive interpretations concerning the calculation of days, the annual limit, the commencement of the leave, home rest, cohabitation, and justification. However, this correction remains reactive, fragmented, and dependent on litigation. For this reason, the paper combines a normative, doctrinal, and case-law analysis with an empirical phase based on semi-structured interviews with legal and social actors. The aim is to assess whether the judicial response has sufficiently restored legal certainty or whether regulatory development is needed to stabilise criteria, reduce litigation, and ensure the uniform application of the leave. |
| Resum: |
Tras la reforma operada por el Real Decreto-ley 5/2023, el artículo 37. 3. b) del Texto Refundido de la Ley del Estatuto de los Trabajadores amplió a cinco días el permiso retribuido por accidente o enfermedad graves, hospitalización o intervención quirúrgica sin hospitalización que requiera reposo domiciliario. La reforma incorporó una lógica de cuidados más amplia, vinculada a la Directiva (UE) 2019/1158, y extendió el ámbito subjetivo del permiso a parejas de hecho, familiares de estas y otras personas convivientes que requieran cuidado efectivo. La tesis que se sostiene en este trabajo es que la inseguridad jurídica del precepto no obedece solo a problemas aislados de aplicación empresarial, sino a una insuficiencia estructural de técnica normativa. La jurisprudencia de la Audiencia Nacional y del Tribunal Supremo ha corregido buena parte de las interpretaciones restrictivas relativas al cómputo de días, el límite anual, el inicio del permiso, el reposo domiciliario, la convivencia y la justificación. Sin embargo, esa corrección sigue siendo reactiva, fragmentaria y dependiente del litigio. Por ello, el trabajo combina un análisis normativo, doctrinal y jurisprudencial con una fase empírica basada en entrevistas semiabiertas a operadores jurídicos y sociales. El objetivo es valorar si la respuesta judicial ha restablecido de forma suficiente la seguridad jurídica o si resulta necesario un desarrollo reglamentario que estabilice criterios, reduzca la litigiosidad y asegure una aplicación homogénea del permiso. |
| Drets: |
Aquest document està subjecte a una llicència d'ús Creative Commons. Es permet la reproducció total o parcial, la distribució, la comunicació pública de l'obra i la creació d'obres derivades, sempre i quan aquestes es distribueixin sota la mateixa llicència que regula l'obra original i es reconegui l'autoria.  |
| Llengua: |
Castellà |
| Titulació: |
Relacions laborals [2500258] |
| Pla d'estudis: |
Grau en Relacions Laborals [806] |
| Document: |
Treball final de grau |
| Matèria: |
Seguretat jurídica ;
Permís retribuït per cura ;
Conciliació de la vida laboral i familiar ;
Cura de familiars i convivents ;
Article 37.3.b) de l’Estatut dels Treballadors ;
Jurisprudència laboral ;
Legal certainty ;
Paid leave for care purposes ;
Work-life balance ;
Care for family members and cohabitants ;
Article 37.3(b) of the Workers’ Statute ;
Labour case law ;
Seguridad jurídica ;
Permiso retribuido por cuidado ;
Conciliación de la vida laboral y familiar ;
Cuidado de familiares y convivientes ;
Artículo 37.3.b) del Estatuto de los Trabajadores ;
Jurisprudencia laboral |
visitant ::
identificació
