tut. (Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Dret Públic i de Ciències Historicojurídiques)
| Títol variant: |
Desenvolupament jurídic de la protecció ambiental a Europa i a Amèrica Llatina i el seu avanç cap als drets de la natura |
| Títol variant: |
Legal development of environmental protection in Europe and Latin America and its progress toward the rights of nature |
| Data: |
2026 |
| Descripció: |
68 pàg. |
| Resum: |
Aquest treball analitza l’evolució de la protecció ambiental a Europa i Amèrica Llatina i el pas d’un paradigma antropocèntric a un d’ecocèntric. A partir dels principals desenvolupaments del dret internacional, des de la Conferència d’Estocolm fins a l’Acord de París, s’examinen les limitacions estructurals del marc global i el paper creixent dels tribunals internacionals en la creació d’obligacions ambientals per als Estats. A Europa, l’estudi aborda la consolidació progressiva d’una protecció ambiental de base antropocèntrica: a la Unió Europea, inicialment vinculada al funcionament del mercat comú, i al Consell d’Europa, articulada a través de l’extensió dels drets humans garantits pel CEDH en la jurisprudència del TEDH. Així mateix, s’analitza la recepció desigual d’aquests principis en els ordenaments interns. A Amèrica Llatina, s’analitza una tutela de la natura més orientada cap a un enfocament ecocèntric mitjançant l’estudi de l’aparició d’un constitucionalisme ecològic pioner i, en paral·lel, l’evolució de la jurisprudència nacional que ha creat figures sui generis de personalitat jurídica per a ecosistemes concrets. Tanmateix, a escala regional, la protecció ha seguit inicialment un enfocament marcadament antropocèntric. La jurisprudència ambiental de la Cort Interamericana de Drets Humans es va desenvolupar entorn de la defensa dels pobles indígenes i dels seus drets territorials, fins a arribar recentment a la consolidació del dret humà a un medi ambient sa. Finalment, s’examinen els nous instruments regionals que reforcen la protecció ambiental a la regió. El treball conclou avaluant els avenços i els reptes del paradigma ecocèntric, especialment els relatius al reconeixement dels drets de la natura i de la personalitat jurídica d’éssers naturals. L’anàlisi mostra que, mentre Amèrica Llatina impulsa la transició conceptual cap a l’ecocentrisme mitjançant múltiples iniciatives vinculades a la protecció dels pobles indígenes, a Europa l’únic model desenvolupat fins ara, el del Mar Menor, presenta una estructura institucional més estable i potencialment més duradora. |
| Resum: |
This thesis analyzes the evolution of environmental protection in Europe and Latin America and the shift from an anthropocentric paradigm to an ecocentric one. Drawing on the main developments in international environmental law, from the Stockholm Conference to the Paris Agreement, it examines the structural limitations of the global framework and the growing role of international courts in creating environmental obligations for States. In Europe, the study explores the progressive consolidation of an anthropocentric model of environmental protection: within the European Union, initially linked to the functioning of the common market, and within the Council of Europe, articulated through the extension of the human rights guaranteed by the ECHR in the case law of the ECtHR. It also analyses the uneven incorporation of these principles into domestic legal systems. In Latin America, the thesis examines a form of environmental protection increasingly oriented toward an ecocentric approach through the emergence of pioneering ecological constitutionalism and, in parallel, the evolution of national jurisprudence that has created sui generis forms of legal personality for specific ecosystems. However, at the regional level, protection initially followed a anthropocentric approach. The environmental case law of the Inter-American Court of Human Rights developed around the protection of Indigenous peoples and their territorial rights, eventually leading to the recent consolidation of the human right to a healthy environment. The study also considers new regional instruments that reinforce environmental protection in the region. The thesis concludes by assessing the advances and challenges of the ecocentric paradigm, particularly those related to the recognition of the rights of nature and the legal personality of natural entities. The analysis shows that, while Latin America promotes the conceptual transition toward ecocentrism through multiple initiatives linked to the protection of Indigenous peoples, in Europe the only model developed to date, the Mar Menor, presents a more stable and potentially more durable institutional structure. |
| Resum: |
Este trabajo analiza la evolución de la protección ambiental en Europa y América Latina y el paso de un paradigma antropocéntrico a uno ecocéntrico. A partir de los principales desarrollos del derecho internacional, desde la Conferencia de Estocolmo hasta el Acuerdo de París, se examinan las limitaciones estructurales del marco global y el papel creciente de los tribunales internacionales en la creación de obligaciones ambientales para los Estados. En Europa, el estudio aborda la consolidación progresiva de una protección ambiental de base antropocéntrica: en la Unión Europea, inicialmente vinculada al funcionamiento del mercado común, y en el Consejo de Europa, articulada a través de la extensión de los derechos humanos garantizados por el CEDH en la jurisprudencia del TEDH. Asimismo, se analiza la recepción desigual de estos principios en los ordenamientos internos. En América Latina, se analiza un amparo de la naturaleza más orientado hacia un enfoque ecocéntrico mediante el estudio del surgimiento de un constitucionalismo ecológico pionero y, en paralelo, la evolución de la jurisprudencia nacional que ha creado figuras sui generis de personalidad jurídica para ecosistemas concretos. Sin embargo, a nivel regional, la protección ha seguido inicialmente un enfoque marcadamente antropocéntrico. La jurisprudencia ambiental de la Corte Interamericana de Derechos Humanos se desarrolló en torno a la defensa de los pueblos indígenas y sus derechos territoriales, hasta llegar recientemente a la consolidación del derecho humano a un medio ambiente sano. Finalmente, se examinan los nuevos instrumentos regionales que refuerzan la protección ambiental en la región. El trabajo concluye evaluando los avances y desafíos del paradigma ecocéntrico, especialmente los relativos al reconocimiento de los derechos de la naturaleza y la personalidad jurídica de entes naturales. El análisis muestra que, mientras América Latina impulsa la transición conceptual hacia el ecocentrismo mediante múltiples iniciativas vinculadas a la protección de los pueblos indígenas, en Europa el único modelo desarrollado hasta la fecha, el del Mar Menor, presenta una estructura institucional más estable y potencialmente más duradera. |
| Drets: |
Aquest document està subjecte a una llicència d'ús Creative Commons. Es permet la reproducció total o parcial, la distribució, la comunicació pública de l'obra i la creació d'obres derivades, sempre i quan aquestes es distribueixin sota la mateixa llicència que regula l'obra original i es reconegui l'autoria.  |
| Llengua: |
Castellà |
| Titulació: |
Dret [2500786] |
| Pla d'estudis: |
Grau en Dret [949] |
| Document: |
Treball final de grau |
| Matèria: |
Protecció ambiental ;
Antropocentrisme ;
Ecocentrisme ;
Consell d’Europa ;
Unió Europea ;
Amèrica Llatina ;
Constitucionalisme ecològic ;
Cort Interamericana de Drets Humans ;
Drets de la natura ;
Personalitat jurídica de la natura ;
Environmental protection ;
Anthropocentrism ;
Ecocentrism ;
Council of Europe ;
European Union ;
Latin America ;
Ecological constitutionalism ;
Inter-American Court of Human Rights ;
Rights of nature ;
Legal personality of nature ;
Protección ambiental ;
Antropocentrismo ;
Ecocentrismo ;
Consejo de Europa ;
Unión Europea ;
América Latina ;
Constitucionalismo ecológico ;
Corte Interamericana de Derechos Humanos ;
Derechos de la naturaleza ;
Personalidad jurídica de la naturaleza |
visitant ::
identificació
