tut. (Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Ciència Política i de Dret Públic)
| Títol variant: |
Pre-recorded testimony from gender perspective |
| Títol variant: |
La prueba preconstituida desde la perspectiva de género |
| Data: |
2026 |
| Descripció: |
52 pàg. |
| Resum: |
Aquest treball examina les dificultats processals a què s’enfronten les víctimes de delictes contra la llibertat sexual dins del sistema penal espanyol, amb especial atenció a la necessitat d’introduir la prova preconstituïda, més enllà dels catorze anys, que és el límit actual. Tradicionalment, l’enjudiciament d’aquests delictes s’ha desenvolupat en un context marcat per la manca de proves materials, fet que ha convertit el testimoni de la víctima en l’element principal de prova. No obstant això, la valoració judicial actual, centrada en criteris com la coherència i la persistència del relat, tendeix a deixar de banda les aportacions de la neurobiologia del trauma, especialment pel que fa a la memòria fragmentada, cosa que pot generar dubtes sistemàtics sobre la credibilitat de la víctima i contribuir a situacions d’impunitat i de victimització secundària. A partir d’una anàlisi de la Llei d’Enjudiciament Criminal, de la Llei 4/2015, del 27 d’abril, de l’Estatut de la víctima del delicte, així com de l’anàlisi jurisprudencial, aquesta investigació posa de manifest que el funcionament actual del procés penal no sempre garanteix una tutela judicial efectiva, especialment quan obliga la víctima a reiterar el seu relat en diferents fases del procediment, i també proposa l’extensió de la prova preconstituïda a la generalitat de les víctimes de violència sexual, més enllà dels supòsits de minoria d’edat, ja que podria ser una eina adequada per preservar la qualitat de la prova i protegir la integritat moral de la víctima. |
| Resum: |
This paper examines the procedural difficulties faced by victims of crimes against sexual freedom within the Spanish criminal justice system, with a particular focus on the need to introduce pre-recorded testimony. Traditionally, the prosecution of these crimes has taken place in a context characterized by a lack of physical evidence, which has made the victim’s testimony the primary element of proof. However, current judicial assessment, centered on criteria such as consistency and persistence of the narrative, tends to overlook the contributions of the neurobiology of trauma, especially regarding fragmented memory. This can lead to systematic doubts about the victim’s credibility and contribute to situations of impunity and secondary victimization. Based on an analysis of the Criminal Procedure Law (LECrim), Law 4/2015 of April 27th, the Statute of the Victim of Crime, as well as jurisprudential analysis, this research highlights that the current functioning of the criminal process does not always guarantee effective judicial protection, especially when it forces the victim to repeat their testimony at different stages of the proceedings. Furthermore, it proposes the extension of pre-recorded testimony evidence to all victims of sexual violence, beyond cases involving minors, as it could be an appropriate tool to preserve the quality of the evidence and protect the moral integrity of the victim. |
| Resum: |
Este trabajo examina las dificultades procesales a las que se enfrentan las víctimas de delitos contra la libertad sexual dentro del sistema penal español, con especial atención a la necesidad de introducir la prueba preconstituida, más allá de los catorce años, que es el límite actual. Tradicionalmente, el enjuiciamiento de estos delitos se ha desarrollado en un contexto marcado por la falta de pruebas materiales, lo que ha convertido al testimonio de la víctima en el elemento principal de prueba. Sin embargo, la valoración judicial actual, centrada en criterios como la coherencia y la persistencia del relato, tiende a dejar de lado las aportaciones de la neurobiología del trauma, especialmente en lo que se refiere a la memoria fragmentada, lo que puede generar dudas sistemáticas sobre la credibilidad de la víctima y contribuir a situaciones de impunidad y victimización secundaria. A partir de un análisis de la Ley de Enjuiciamiento Criminal, de la Ley 4/2015, de 27 de abril, del Estatuto de la víctima del delito, así como del análisis jurisprudencial, esta investigación pone de manifiesto que el funcionamiento actual del proceso penal no siempre garantiza una tutela judicial efectiva, especialmente cuando obliga a la víctima a reiterar su relato preconstituida en la generalidad de las víctimas de violencia sexual, más allá de los supuestos de minoría de edad, ya que podría ser una herramienta adecuada para preservar la calidad de la prueba y proteger la integridad moral de la víctima. |
| Drets: |
Aquest document està subjecte a una llicència d'ús Creative Commons. Es permet la reproducció total o parcial, la distribució, la comunicació pública de l'obra i la creació d'obres derivades, sempre i quan aquestes es distribueixin sota la mateixa llicència que regula l'obra original i es reconegui l'autoria.  |
| Llengua: |
Català |
| Titulació: |
Dret [2500786] |
| Pla d'estudis: |
Grau en Dret [949] |
| Document: |
Treball final de grau |
| Matèria: |
Prova preconstituïda ;
Perspectiva de gènere ;
Victimització secundària ;
Violència sexual ;
Neurobiologia del trauma ;
Biaixos de gènere ;
Pre-recorded testimony ;
Gender perspective ;
Secondary victimization ;
Sexual violence ;
Neurobiology of trauma ;
Gender bias ;
Prueba preconstituida ;
Perspectiva de género ;
Victimización secundaria ;
Violencia sexual ;
Neurobiología del trauma ;
Sesgos de género |
visitant ::
identificació
